L'FMI en carrega les culpes a Rato
Rodrigo Rato dirigí l'FMI després de ser ministre d'Economia i Hisenda en els governs de José María Aznar. Foto: Efe. El Fons Monetari Internacional (FMI) va proporcionar "pocs avisos clars" sobre els riscs i les debilitats lligats a l'última crisi financera que planava sobre l'economia mundial abans que aquesta esclatàs, segons un informe intern elaborat per l'Oficina d'Avaluació Independent (OAI). En el document sobre el comportament de la institució en l'època en què Rodrigo Rato n'era el director (entre 2004 i 2007), els anys anteriors a la crisi financera i econòmica, l'OAI considera que el missatge bandera de la vigilància de l'FMI es va caracteritzar per l'"excessiva confiança en la solidesa i la resistència de les grans institucions financeres" i en l'aprovació de les pràctiques duites a terme en els principals centres financers.
El PIB de les Balears apujà una mitjana d'1,86 % entre el 2000 i 2009
Les Balears es van situar a la cua del creixement del PIB durant el període 2000 i 2009, amb una taxa mitjana d'increment durant aquell període d'1,86%, la segona més baixa del país i lluny de la mitjana nacional, xifrada en una pujada anual del 2,21 durant aquells nou anys.
L'economia va créixer el 0,2% a l'últim trimestre de 2010
L'economia espanyola va créixer un 0,2% entre octubre i desembre, després de l'estancament registrat en el trimestre anterior, encara que va tancar 2010 amb un retrocés del 0,1%, segons l'últim butlletí econòmic del Banc d'Espanya.
Salgado descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera
La ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera, i expressa el seu suport a la reforma dels paquets d'ajuda de Grècia i Irlanda i a les propostes d'Alemanya de millorar la competitivitat de les economies més febles de la zona de l'euro.
Els sindicats reclamen l'esforç de les administracions per atallar l'atur
Els sindicats CCOO, UGT i USO han reclamat avui diverses mesures i esforços de les administracions públiques de les Balears per contenir la desocupació i combatre els efectes de l'atur entre els treballadors. Els sindicats han destacat més la baixada del nombre d'afiliats a la Seguretat Social a l'arxipèlag (-5.756 afiliacions), que el d'ocupació (-562 aturats menys el gener que el desembre).
La reforma de les pensions ha causat un “impacte de confiança”
La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha subratllat que el pacte per a la reforma de les pensions subscrit avui pel Govern i els principals sindicats i patronal ha tingut un "impacte de confiança" immediat als mercats financers, el que demostra que és un acord "positiu" per a l'economia.
Elena Salgado afirma que Espanya està en millor situació que Irlanda
La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, ha mostrat avui la seva preocupació per la situació del sistema financer irlandès, però va deixar clar que la volatilitat dels mercats que ha provocat aquest país està afectant "en grau molt menor" a Espanya que a la pròpia Irlanda o a Portugal. Després de concloure el sopar de treball amb el qual els ministres de Finances han començat la cimera del G20, Salgado ha reconegut que han comentat en la reunió el cas irlandès i ha admès que hi ha una "certa preocupació" per la indefinició de la situació i de les mesures que es poden anar adoptant.
Elena Salgado descarta que torni la recessió a final d'any
La vicepresidenta i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha descartat avui que l'economia espanyola torni a sofrir una recessió i ha assegurat que el PIB creixerà en el quart trimestre de 2011 i en el primer de 2012. D'aquesta forma negava la previsió del banc d'inversió Goldman Sachs que estima que l'economia espanyola caurà dues dècimes en l'últim trimestre de 2011 i es contraurà un altre 0,2% en el primer del pròxim any. En declaracions a Onda Cero, Salgado ha advertit que "cada dia surt la previsió d'algun analista que entén que ha de ser més pessimista que l'anterior", i ha puntualitzat que encara que hi haurà una desacceleració no hi haurà decreixement.
L'INE confirma l'estancament de l'economia en el tercer trimestre
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat avui que l'economia espanyola es va estancar en termes trimestrals entre juliol i setembre, i confirma l'estimació que féu divendres el Banc d'Espanya.
Zapatero assegura que l'economia creixerà «amb força» després de les reformes
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, considera que Espanya té «garantit» un futur de creixement econòmic que vindrà «amb força» després de fer les reformes que calguin.
La morositat assoleix el nivell més alt des de 1996
La morositat dels crèdits concedits a famílies i a empreses residents a l'Estat espanyol per bancs, caixes, cooperatives i establiments financers va pujar de nou l'agost fins al 5,61%, nivell que no assolia des de febrer de 1996. Segons les dades provisionals publicades avui pel Banc d'Espanya aquest nou repunt de catorze centenes en comparació amb la mora de juliol, manté la xifra absoluta d'impagaments del sistema financer en 102.502 milions.
El FMI demana a Europa consolidació fiscal per mantenir la recuperació
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha instat avui a les economies avançades d'Europa, entre aquestes Espanya, a aplicar una "consolidació fiscal creïble" per sostenir la seva recuperació i minimitzar l'impacte sobre el creixement. Al seu informe de "perspectives econòmiques regionals per a Europa", presentat a Viena, el Fons assegura que una millora del marc fiscal "fomentarà la credibilitat dels ajusts fiscals" aplicats pels Governs en els últims mesos.
Balears té 13.000 habitatges sense vendre per la crisi
D'ençà que arribaren els primers símptomes de la crisi, l'any 2007, el sector de la construcció ha experimentat una espectacular caiguda a les Illes.De fet, a mesura que la construcció encara anava a pas valent, la compra s'alentí clarament. La combinació d'aquests dos factors deixa per resultat 12.965 habitatges sense vendre. Així es desprèn de les dades fetes públiques ahir pel Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), en el marc de la presentació de la seva memòria anual corresponent al 2009. Llorenç Huguet, president del CES, alertà que aquest gran estoc d'habitatges sense vendre "endarrerirà la sortida de la crisi per a les Illes Balears". De fet, en el trienni 2007-2009, es van construir i acabar un total de 34.023 habitatges, però els promotors només en van vendre 21.058. Aquesta diferència entre l'oferta i la demanda dóna el resultat de 12.965 pisos sense vendre. A més a més, la tendència a continuar construint per sobre de la demanda real no s'atura.
Les hipoteques cauen un 11 % el mes d'agost
El nombre d'hipoteques sobre habitatges signades a l'agost a les Balears va caure un 11,3%, fins a 1.700, una baixada que contrasta amb la pujada interanual d'aquest tipus d'hipoteques, que va ser del 16,1%, segons les dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Balears sortirà de la crisi el 2011, però reduir l'atur costarà més
Les Balears sortiran de la crisi l'any vinent. S'hi preveu un creixement econòmic del 0,6% del PIB, tot i que això no tindrà un efecte directe sobre la creació d'ocupació, que es recuperarà més lentament. Aquestes són les previsions que exposaren ahir en la mesa d'Economia els consellers de Presidència i d'Economia, Albert Moragues i Carles Manera, "amb tota la cautela i precaució possibles", reconegué Manera. Ambdós justificaren la decisió de prorrogar els pressuposts als agents econòmics i socials. Les previsions de l'Executiu se sustenten en els darrers indicadors econòmics, que es consideren positius. I és que després del "cataclisme" de 2009, quan l'economia va caure un 2,7%, les Balears tancaran aquest 2010 amb una caiguda menor, del 0,9%, tot i que durant els darrers tres trimestres de l'any s'hauran produït registres en positiu, d'entre el 0,3 i el 0,5%. Si, en tres anys (2007-2009), la "draconiana" caiguda dels ingressos de la Comunitat ha estat d'uns mil milions d'euros (fins a situar-se en els nivells del 2003, just abans que començassin a créixer), ara s'han començat a recuperar els ingressos tributaris i, tot i que enguany es preveia ingressar 1.965 milions, a finals de juliol ja se n'havien recaptat 1.071.
“La cogestió no permetrà decidir el preu de les taxes”
Germà Bel (les Cases d'Alcanar, Terres de l'Ebre, 1963) és catedràtic d'Economia a la Universitat de Barcelona i acaba de publicar el llibre España, capital París, en el qual troba els suficients arguments per demostrar que "una modesta ciutat del centre peninsular, Madrid, es converteix, en tres segles, en la capital total i indiscutida d'Espanya". Ahir va ser a Palma per parlar sobre l'actualitat i el futur de la cogestió aeropurtuària. Creis que l'actual model d'AENA respon a un control polític... El model AENA respon a un model de dictadura militar, en termes estrictes. Als anys 50 hi va haver dos models i, des de llavors, la majoria de països han evolucionat cap a un model de gestió individual. Espanya i Romania són els únics que mantenen un sistema centralitzat. I s'ha mantingut per motius de control polític.
El 2011 encara “no es recuperarà” el mercat de treball
El Govern balear preveu que l'economia de l'Arxipèlag creixi un 0,7% l'any 2011 i que enguany ho faci un -0,5%. Així es desprèn de l'informe de conjuntura econòmica de Balears que ahir presentaren el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i el director general d'Economia, Andreu Sansó. Tanmateix, ambdós foren clars en indicar que "la pujada de l'economia balear no es traslladarà de manera automàtica al mercat de treball". En aquest sentit, des del Govern balear sostenen que el 2011 "encara s'incrementarà el nombre d'aturats", encara que ho farà "amb menors proporcions que l'any passat". Amb tot, el conseller Manera no volgué augurar el moment en què es recuperarà el mercat de treball illenc. "És molt difícil de predir", indicà, i afegí que, "com en totes les economies madures, el creixement econòmic no es correlaciona amb la creació de llocs de feina".
'El turisme s'ha de reinventar per ser el motor econòmic'
Antoni Riera dirigeix el Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra. L'economia balear ha caigut un 0,4% el tercer trimestre d'enguany, contra el -1,4% del segon trimestre. Així ho posa de manifest l'informe de conjuntura que presentà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i la UIB, Antoni Riera. Pel que fa final d'any, el CRE preveu que l'economia tanqui el 2010 entre un -0,9 per cent i un -0,8%. Respecte de 2011, Riera calcula que les Illes "poden sortir de la franja vermella". Tanmateix, el director del CRE advertí que el sector turístic de les Illes necessita una imprescindible reconversió "per continuar sent el motor del creixement de l'economia balear". En aquest sentit, Riera indicà que una vegada que s'ha "apagat" el motor de la construcció que ha impulsat el creixement econòmic balear en la darrera dècada, l'altre motor, el sector turístic, no ha estat capaç d'"estimular l'economia de manera suficient", encara que enguany hagi "resistit" la crisi.
L'IPC interanual s'enfila tres dècimes al maig, fins a l'1,8 %
L'índex de preus de consum (IPC) ha pujat dues dècimes al maig en relació amb el mes passat, fet que permetrà que la taxa interanual se situï en l'1,8%, tres dècimes superior a la d'abril, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, l'IPC interanual ha registrat al maig el seu tercer repunt consecutiu, situant-se en el seu nivell més elevat des de novembre del 2008, mes en què la inflació ha arribat al 2,4%.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent