Andreu Horrach i Andreu Sansó, durant la presentació. | CAIB

TW
10

El 16,06 per cent de les llars de les Illes Balears tenen uns ingressos mensuals que no arriben als 1.000 euros. Així ho constata el primer mòdul de l'Enquesta d'hàbits socials sobre les condicions de vida i la cohesió social a l'Arxipèlag. Aquesta primera part, feta pública ahir, constata que és a Formentera on es registra el percentatge més alt (28,98%) de famílies que ingressen menys de 1.000 euros al mes; a Eivissa és del 17,53 per cent; a Mallorca, del 15,85 per cent, i a Menorca del 14,73 per cent. Si anam més al detall, per zones, el 30,9% de les llars del Pla de Mallorca tenen uns ingressos mensuals que no els permeten ni ser mileuristes. Com s'explica a l'enquesta, "aquestes dades tenen una forta correlació amb el fet que el Pla és la zona més envellida de les Balears: el 25,4% de la població té 65 i més anys".

Un altre dels elements que l'Ibestat ha analitzat és la nacionalitat de la persona que manté econòmicament la família. La mitjana a les Illes estableix que en un 79,3 per cent dels casos es tracta d'un individu amb nacionalitat espanyola o doble nacionalitat, i en un 20,7 per cent és un estranger. Les dades que s'aporten amb aquest treball de camp ofereixen un panorama detallat i complet de la realitat a les Illes Balears sobre temes molt diversos, com són les característiques dels habitatges, la composició i les característiques de les llars, la situació econòmica de les famílies, els hàbits de la població de més de 16 anys, la participació social i l'ús del temps lliure i l'ús i valoració dels serveis públics.

Disposar d'aquestes dades dota les administracions competents en cada àmbit d'una informació molt valuosa a l'hora de prendre mesures i dissenyar les polítiques econòmiques i socials, que d'aquesta manera es poden adequar molt més a les necessitats reals de les persones que viuen al territori balear. L'enquesta realitzada íntegrament per l'Institut d'estadística de les Illes Balears (Ibestat) va ser presentada ahir pel director general d'Economia, Andreu Sansó, i el director general de Planificació i Formació de Serveis Socials, Andreu Horrach. Aquest primer mòdul sobre les condicions de vida i la cohesió social s'ha fet amb la col·laboració de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració. Els altres dos mòduls -disponibilitat i usos de les TIC a les llars, amb la col·laboració amb Fundació IBIT, i usos lingüístics, amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació i Cultura- seran presentats pròximament.

El 32% de majors de 65 anys viuen sols

Un 32,5 per cent de les persones de 65 anys o més de les Illes Balears viuen soles. En un 64,16 per cent dels casos es tracta de dones. I és que cal recordar que per cada home major, a l'Arxipèlag hi ha 1,2 dones.
Amb tot, cal destacar que en les seves relacions socials el 15,7 per cent d'aquests majors no té relacions familiars mai o quasi mai i un 18,2 per cent no té relacions amb amics. També és destacable que l'11,7 per cent de les llars estan formades per una única persona major de 65 i més anys. Un altre dels elements analitzats per l'Enquesta d'hàbits socials és el règim de tinença en què aquestes persones majors i la resta de la població viuen. Es tracta d'un indicador que aporta informació sobre la riquesa i la renda acumulada, ja que se suposa que la riquesa és el resultat del treball de generacions anteriors o bé de la mateixa generació.

A les Illes, el 73,76% de llars tenen la tinença en règim de propietat o cessió, encara que s'evidencien sensibles diferències segons l'illa o la comarca. És el cas, per exemple, del Raiguer, on el 86,77% de les llars està en règim de propietat o cessió davant el 13,23% que està en règim de lloguer, o de Menorca, amb un 67,26% en règim de propietat o cessió enfront eel 32,74% de lloguers. A les Illes Balears hi ha 417.565 llars distribuïdes per illes de la següent manera: 327.493 a Mallorca, 48.422 a Eivissa, 37.876 a Menorca i 3.774 a Formentera.