El 16,06 per cent de les llars de les Illes Balears tenen uns ingressos mensuals que no arriben als 1.000 euros. Així ho constata el primer mòdul de l'Enquesta d'hàbits socials sobre les condicions de vida i la cohesió social a l'Arxipèlag. Aquesta primera part, feta pública ahir, constata que és a Formentera on es registra el percentatge més alt (28,98%) de famílies que ingressen menys de 1.000 euros al mes; a Eivissa és del 17,53 per cent; a Mallorca, del 15,85 per cent, i a Menorca del 14,73 per cent. Si anam més al detall, per zones, el 30,9% de les llars del Pla de Mallorca tenen uns ingressos mensuals que no els permeten ni ser mileuristes. Com s'explica a l'enquesta, "aquestes dades tenen una forta correlació amb el fet que el Pla és la zona més envellida de les Balears: el 25,4% de la població té 65 i més anys".
Un altre dels elements que l'Ibestat ha analitzat és la nacionalitat de la persona que manté econòmicament la família. La mitjana a les Illes estableix que en un 79,3 per cent dels casos es tracta d'un individu amb nacionalitat espanyola o doble nacionalitat, i en un 20,7 per cent és un estranger. Les dades que s'aporten amb aquest treball de camp ofereixen un panorama detallat i complet de la realitat a les Illes Balears sobre temes molt diversos, com són les característiques dels habitatges, la composició i les característiques de les llars, la situació econòmica de les famílies, els hàbits de la població de més de 16 anys, la participació social i l'ús del temps lliure i l'ús i valoració dels serveis públics.
Disposar d'aquestes dades dota les administracions competents en cada àmbit d'una informació molt valuosa a l'hora de prendre mesures i dissenyar les polítiques econòmiques i socials, que d'aquesta manera es poden adequar molt més a les necessitats reals de les persones que viuen al territori balear. L'enquesta realitzada íntegrament per l'Institut d'estadística de les Illes Balears (Ibestat) va ser presentada ahir pel director general d'Economia, Andreu Sansó, i el director general de Planificació i Formació de Serveis Socials, Andreu Horrach. Aquest primer mòdul sobre les condicions de vida i la cohesió social s'ha fet amb la col·laboració de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració. Els altres dos mòduls -disponibilitat i usos de les TIC a les llars, amb la col·laboració amb Fundació IBIT, i usos lingüístics, amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació i Cultura- seran presentats pròximament.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El primer comentario es el tipico maulet con cuatro datos apuntados en una chuleta y que los repite como una cotorra, sin tener ni papa de lo que esta diciendo.
I, mentre tant, el nostre fabulós expresident Matas, sense fer feina, paga més de 10.000 euros mensuals d'interessos als bancs. Quins collons...!!!
El que cal analitzar, a banda del coeficient de Gini, és la síndrome d'Estocolm que patim tots plegats en aquestes Illes.
Ara hauríem de veure la resta de la població. Estic segur que tenim un coeficient de Gini altíssim.
Es verdad que Baleares sufre un "expolio fiscal" mas del doble que Cataluña por poner un eejemplo. Pero con o sin expolio la cifra de pobres seria similar, no variaria, ya que son las empresas las que crean riqueza, salarios trabajo etc.
i llevors una locutora de tV diu que guaña 18.000 euros al mes, com pot ser aixo senyors
Y el 90% de los políticos de Baleares con más de 4.000 euros al mes.
El més patètic és que aquesta gent mileurista es considera classe mitja. El rentat de cervell que fan els mitjans de manipulació és efectiu en la deformació mental de les persones que aquelles pràctiques de reinserció social que feien els estalinistes de l'Arxipèlag Gulag a Sibèria.
El Pinotxarro: http://www.youtube.com/watch?v=YxcV1kNtbgE&feature=player_embedded
Les Illes Balears som la Comunitat Autònoma amb el major dèficit fiscal de totes, segons les balances fiscals oficials el 14,20%. del nostre PIB (riqueza per habitant va a parar a espanya) es a dir més de 2.500 milions d'euros ens pren Espanya cada any en impostos, Som la comunitat que més pagam de tot l'Estat. Tot i que d'altres estudis no-oficials xifren l'espoli fiscal en el 17% del nostra PIB, és a dir 3.000 milions d'Euros ens roba l'estat espanyol. Sigan 2.500 o 3.000 milions d'euros és un escàndol i un espoli que comdemna a la pobressa a molts ciutadans de ca nostra.