No és un avís, és un recordatori
Com sempre, no traurem aguller sobre el resultat quantitatiu de la vaga general. Som un país on la informació oficial, per moltes lleis de transparència que facin, serveix per ús i abús dels governants. Però aquesta vaga, a més d'anar contra la reforma laboral, havia de servir per acanar la força sindical, i això no es quantifica amb dades ni a curt termini. Des del principi, sabíem que la patronal que ens governa no faria enrere el seu desig legal de convertir els drets laboral en matèria de museu...
No és boiano
Em neg a pensar que és boiano qualcú que aconsegueix la cúpula d'un partit farcit de serps, com el PP i la majoria dels altres. Per això, la confusió de Bauzà amb la Llei de normalització i el Decret de mínims no és creïble. Inexactituds, pot ser, però les declaracions són absolutament coherents amb el personatge i el sanedrí que l'envolta.
El dret a la ruïna
Els ciutadans tenim dret que els mals empresaris s'arruïnin talment ens arruïnam els particulars que, estimulats pels apòstols de la cobdícia, invertim malament en borsa o, simplement, confiats en l'alegria dels bancaris compràrem un pis que a mig pagar el banc ens executa i encara, i per a més greuge, li devem doblers.
Qüestió de respecte
No crec que Antich hagi oblidat el resultat del maig passat i poca falta li fa que Ramis, en el paper de ca de bou del PP (repartiment que sembla agradar-li sense mesura), li ho recordi.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc