Després d'una setmana ben calenta, farcida de pronunciaments d'especialistes docents, sindicats i també de responsables d'Educació i de l'Executiu, sobre la conveniència d'aplicar el decret del trilingüisme a partir del setembre vinent, sembla clar que el camí de l'acord està ara per ara romput.
El Govern no ha rebaixat un sol punt la tensió que s'ha viscut durant les últimes jornades al voltant dels centres educatius.
Si dimarts el president del Govern, José Ramón Bauzá, culpabilitzà des de l'estrada del Parlament la immersió lingüística de col·locar l'Arxipèlag com a líder en les estadístiques del fracàs escolar, el dia següent era la responsable d'Educació, la menorquina Joana Maria Camps, qui ratificava aquesta premissa.
Fins i tot anava més enllà. La consellera Camps afirmà que el decret que introduirà el multilingüisme no es pot retallar ni retardar, perquè va ser validat majoritàriament pel vot dels balears a les urnes.
L'última arribà ahir divendres, de la mà de la portaveu de l'Executiu, Núria Riera, qui indicà que el Tractament Integrat de Llengües (TIL) «segueix endavant», com a demostració del fet que a la política educativa s'ha passat de «l'obligació a la llibertat de poder triar».
Dins d'aquest context, els sindicats no han tengut precisament la boca tancada. Tot i haver-se reunit amb Camps durant la setmana, sembla que entre els uns i els altres no s'ha produït cap acostament, i en aquest sentit, l'STEI ha decidit armar-se d'arguments d'un major pes científic, si és possible, per tal d'adjuntar-los a l'argumentari de la impugnació del decret de llengües que segons afirmen, preveuen presentar als tribunals abans del 19 de juny.
Per a aquesta finalitat s'han adreçat a la Universitat de les Illes Balears (UIB) -la màxima entitat consultiva en matèria de llengua catalana, segons preveu l'Estatut-, qui ara haurà de redactar un informe sintètic sobre l'estat de la normalització lingüística a les Illes, que a la pràctica aconselli o no l'aplicació d'una reforma integral del sistema educatiu com la que proposa el famós TIL.
La pregunta clau que faran al rector electe i al director del departament de Filologia Catalana és doncs: Ha posat la normalització lingüística de la llengua pròpia de Balears a aquest idioma en una posició d'igualtat pel que fa a coneixement i ús socials respecte de l'altra llengua cooficial, el castellà?
Qué bien vivían estos pancas del STEi con el pacto de retroceso!!