La Sibil·la regna en la Nit de Nadal mallorquina
El 'Cant de la Sibil·la', una tradició de al Nit de Nadal a Mallorca,
On podeu sentir el Cant de la Sibil·la aquest Nadal?
El Bisbat de Mallorca ha publicat, com cada any, una llista amb els horaris del Cant de la Sibil·la d'arreu de Mallorca per aquesta vigília de Nadal...
El Consell crea un registre sonor amb les particularitats locals del cant de la Sibil·la de les 115 parròquies de Mallorca
El Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca,
Un projecte didàctic, visites al taller del Bisbat i un acte divulgatiu per a celebrar els 10 anys de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat
La vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha...
On podeu veure la Sibil·la aquest Nadal?
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic de melodia gregoriana...
/balears/balears/2016/12/16/296866/cant-sibil-consolida-arrelament-cultural-com-tradicio-estable.html
El cant de Sibil·la ha consolidat el seu arrelament cultural com a «tradició estable».
La Sibil·la, una tradició molt nostre
Esglésies i temples de tot Mallorca es van omplir una vegada més la Nit de Nadal per celebrar les tradicionals matines, en què es pot escoltar el cant de les sibil·les, considerat Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Nit de Sibil·la
Esglésies i temples parroquials de tota Mallorca es preparen aquest dimecres per la Nit de Nadal. Aquesta celebració, coneguda també com la d'anar a matines, es tradueix a participar en l'eucaristia de la festa del naixement de Jesús, en la qual no sol faltar, com és costum a Mallorca, l'ancestral cant de la Sibil·la.
Els Blauets de Lluc traspassen fronteres
Un dels principals actius culturals del Santuari de Lluc és la seva Escolania, un grup d'infants i joves d'edats diverses i veus privilegiades que estan ben presents al cor i en la ment de molts de mallorquins.
La Unesco avala la Sibil·la
Arribar i moldre. Passaven les cinc del capvespre (hora kenyata), quan el comitè intergovernamental de la Unesco declarava el cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Era la primera vegada que el cant litúrgic medieval optava al reconeixement internacional i, tot i que alguns auguraven que seria molt difícil, el comitè de la Unesco reunit a Nairobi en reconegué la vàlua.
La Sibil·la s'obre a l'oceà
No era la Nit de Nadal, i la temperatura quasi estival tampoc no convidava a recordar-la, però un dels ingredients essencials d'una de les nits més màgiques de l'any, el cant de La Sibil·la, fou el plat fort de dissabte horabaixa al centre de Lisboa. L'església dels Màrtirs, a la capital portuguesa, fou l'escenari on els Blauets de Lluc varen interpretar aquesta peça musical per primera vegada fora de Mallorca, després d'haver estat designada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. L'actuació dels infants de l'escolania de la serra de Tramuntana va emocionar els més de dos-cents assistents al concert organitzat per l'Institut Ramon Llull en el marc del segon Be Balears que es du a terme a la capital lusitana.
Objectiu 2011: consolidar la recuperació turística
El Govern balear confia que la temporada turística de 2011 "consolidi la recuperació" del turisme detectada en el segon semestre de l'any passat i treballarà perquè la Comunitat es trobi en "primera línia de sortida" per materialitzar les expectatives positives que augura el comportament econòmic dels principals mercats emissors. Així d'optimistes es mostraren ahir el president Francesc Antich i la consellera Joana Barceló en el dia de les Balears de la fira internacional de turisme Fitur, que es du a terme a Madrid. Per aconseguir aquest objectiu, l'Executiu autonòmic s'ha fixat centrar els esforços a augmentar la connectivitat aèria, resoldre els reptes estructurals que pateix el sector a les Illes per fer-lo més competitiu, mantenir els esforços de promoció en les línies estratègiques -que s'incrementaran en el mercat estatal- i obrir-se camí en els mercats emergents com és el cas de Rússia.
Nit de profecia
"Germans i germanes de Mallorca: sigueu benvinguts a ca vostra". Així començaren dimecres a la Seu la celebració de les matines. Les onze de la nit tocaren, els bancs estaven plens i una de les preguntes era: Com s’ho farà la Sibil·la per cantar amb aquestes bastides de vora? I és que, malgrat la solemnitat de l’acte, foren molts els que quedaren sorpresos amb la monumental bastida de protecció per a la rosassa.
La Sibil·la: una passa més cap a la Unesco
La festa i el cant de La Sibil·la caminen cap a la Unesco. La següent passa oficial es farà el proper 17 de juliol, quan la consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró, presentarà aquesta tradició medieval tan arrelada a Mallorca al Consell de Patrimoni del Ministeri de Cultura. Els dies 16 i 17 de juliol, els membres del Consel es reuniran al palau de l'Almudaina de Palma per rebre les propostes de les Illes Balears susceptibles de viatjar cap a Europa per ser candidates a obtenir la declaració de Patrimoni de la Humanitat que atorga la Unesco. La Conselleria de Cultura del Govern, sota la direcció de Pere Joan Martorell, remeté una carta al departament de Cultura del Consell insular en què informava que el subdirector general de Protecció del Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura, Luis Lafuente Batanero, rebrà a l'Almudaina dos representants del Consell de Mallorca i les seves propostes per optar a Patrimoni de la Humanitat.
Campanya per la Sibil·la
Quan només falten quatre dies perquè la Sibil·la torni a anunciar-nos el judici final, el Consell de Mallorca llança una campanya per reforçar la cursa d'aquest cant davant la Unesco. El departament de Cultura i Patrimoni iniciarà aquestes festes una recollida de signatures per les diferents parròquies de Mallorca per tal de potenciar la seva candidatura com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. "Cal demostrar que la Sibil·la és una manifestació cultural viva i arrelada que, a més a més, té un important suport popular", explicà ahir el director insular de Cultura, Maties Garcies.
El cant de la Humanitat
La profecia del Judici signum tornà a ressonar divendres a les esglésies i parròquies de Mallorca. Enguany, però, amb més expectació que mai. La declaració del cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el mes de novembre passat provocà que la profecia sacra s'oís aquesta Nit de Nadal amb més atenció. A més, moltes bancades de les esglésies s'ompliren més que altres anys, tot i que en alguns indrets després del cant part dels assistents abandonassin el temple, sense esperar al final de la missa. Això, també passava fa un temps. No és nou. Allò cert, però, és que la bellesa del drama sacre ha pres enguany embranzida després de segles de tradició, avui convertit en patrimoni de la Unesco. Les primeres notes del Jorn del judici començaren dia 24 ben prest. A les cinc del capvespre s'entonaren a les residències de Manacor i Inca i a l'església de la Casa Blanca. Eren, per tant, les primeres matines programades d'entre les 67 que tingueren lloc divendres.
Segles de tradició en una sola nit
L'arribada de les tropes del rei en Jaume a Mallorca portaren la influència cristiana i bona part d'allò que coneixem com a cultura i tradició. Entre aquestes, enguany destaca el cant de la Sibil·la, declarada patrimoni immaterial de la Unesco el mes de novembre passat. Així doncs, tot fa pensar que el cant apocalíptic serà escoltat anit amb un especial interès a les 67 esglésies i parròquies que celebren matines arreu de l'Illa. És la demostració que la seva prohibició per part del concili de Trento no tingué gaire efecte a les nostres contrades i que avui, gairebé vuit-cents anys després d'aquella conquesta, la nit del 24 de desembre continua marcada pel Judicii Signum provinent d'Eritrea.
La Sibil·la es presenta a Madrid
Si bé s'ha de tractar com un fet excepcional, el cant de la Sibil·la viatjà fins a Madrid en la celebració del Govern espanyol pel reconeixement de quatre candidatures de l'Estat com a patrimoni cultural immaterial de la Unesco. El cantaire dels Blavets de Lluc, Daniel Potrz, sota la batuta de Ricard Terrades i l'orgue de Rafel Riera, interpretaren ahir davant les ministres de Cultura i Agricultura, Àngeles González-Sinde i Rosa Aguilar, el cant medieval del Judicii Signum. Val a dir que estudiosos de la Sibil·la apuntaven també ahir que aquesta actuació al Museu Reina Sofia de Madrid s'ha de prendre com un fet "excepcional", ja que, per tal de no desvirtuar el cant litúrgic, aquest s'ha d'interpretar només el vespre de matines, com s'ha fet durant segles a Mallorca, asseguren.
Brindis per la Sibil·la
L'apocalipsi final que cada Nit de Nadal ens recorda la Sibil·la no acaba d'atemorir els ciutadans, tot i que en els nostres dies véngui de la mà de crisis econòmiques i finaceres. Així ho demostraren ahir de capvespre a la capella de la Misericòrida en l'acte de celebració de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Un acte que malgrat la seva senzillesa congregà un nombrós públic, entre polítics, cantaires i ciutadans anònims, que es volgué afegir a la festa. El següent pas per a la internacionalització de la Sibil·la serà a Madrid, quan dijous que ve, dia 2 de desembre, mostrarà el seu cant al Reina Sofía.
Nit del Judicii Signum
El cant apocalíptic del judici final, el Judicii Signum, avui conegut com a cant de la Sibil·la, tornà a ressonar el dissabte de Nadal a la majoria d'esglésies de Mallorca. Aquella tornada que temps enrere feia estremir el poble amb l'anunci de l'apocalipsi avui s'ha convertit en tota una joia per a l'oïda. Milers de ciutadans acudiren a les esglésies per escoltar les profecies de la sibil·la d'Eritrea, algunes d'interpretades per infants i d'altres, per cantants ja més granadets. Aquest fou el cas de la Sibil·la de la Catedral de Mallorca, interpretada un any més, i ja en van cinc de consecutius, per Cristina Van Roy que, abillada amb el seu habitual vestit verd i amb una veu i una interpretació gairebé operístiques, anuncià el jorn del judici. La cita també inclogué el sermó de la Calenda, el pregó infantil que descriu entranyablement el naixement de Jesús, que en aquesta ocasió va ser a càrrec del nin Aitor Palmer.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc