El cant de la Humanitat

La profecia del Judici signum tornà a ressonar divendres a les esglésies i parròquies de Mallorca. Enguany, però, amb més expectació que mai. La declaració del cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el mes de novembre passat provocà que la profecia sacra s'oís aquesta Nit de Nadal amb més atenció.

A més, moltes bancades de les esglésies s'ompliren més que altres anys, tot i que en alguns indrets després del cant part dels assistents abandonassin el temple, sense esperar al final de la missa. Això, també passava fa un temps. No és nou.

Allò cert, però, és que la bellesa del drama sacre ha pres enguany embranzida després de segles de tradició, avui convertit en patrimoni de la Unesco. Les primeres notes del Jorn del judici començaren dia 24 ben prest. A les cinc del capvespre s'entonaren a les residències de Manacor i Inca i a l'església de la Casa Blanca.

Eren, per tant, les primeres matines programades d'entre les 67 que tingueren lloc divendres. Com sempre, els cants de Cristina Von Roy, a la Seu, i el de Daniel Portz, al santuari de Lluc, eren dos dels més esperats, sense menystenir els i les altres cantants que bé siguin professionals o amateurs enfilaren les complicades notes de la Sibil·la amb la responsabilitat que enguany era una ocasió especial. També ho recordaren així els rectors d'algunes parròquies que, abans de començar el cant, no volgueren passar per alt que la profecia arribada d'Eritrea enguany ha cobrat més importància.

La Sibil·la ha prevalgut a Mallorca d'ençà de l'arribada l'any 1229 de les hosts del rei en Jaume provinent de part de la litúrgia sacra dramatitzada. Sols desaparegué tres anys entre el 1572 i el 1575 arran de les prohibicions sorgides del Concili de Trento. Tot i això, el bisbe Joan Vich la tornà a permetre a l'Illa i, encara que amb algunes modificacions, ens ha arribat fins avui. Cal destacar, però, que també es converva a la ciutat catalanoparlant de l'Alguer, tot i que aquest cant ja apareix documentat al segle X a Catalunya, Itàlia, Castella i França.

La Seu també s'endomassà per a l'ocasió i a les onze del vespre, hora en què començava la litúrgia, tots els bancs eren plens i la gent s'arreplegava als passadissos laterals. Un any més, Cristina Van Roy fou la protagonista del cant que entonà sota el tornaveu 'postís' que havia dissenyat Gaudí. Van Roy, acompanyada pel cor de la Capella Mallorquina i Bartomeu Veny a l'orgue, sorprengué molts dels ciutadans i turistes que havien acudit a matines per primera vegada. Hores abans també ho havíen fet Cristina Marí i Montse Mozo a les parròquies de Santa Eulàlia i la Santa Creu, respectivament. Enguany era el 24è de Cristina Marí com a anunciadora del jorn de judici, mentre que la soprano Montse Mozo entonà per tercer pic el cant amb un vestit nou i amb el coratge de veure una església més atapeïda que mai.

La Part Forana visqué amb igual intensitat de nit de matines i milers de persones ompliren els temples recordant la tradició. A Manacor, la parròquia dels Dolars acollí una cerimònia molt solemne i deu minuts abans de començar no quedava cap lloc buit. Per altra banda, a Son Carrió el cant també fou molt emotiu, juntament amb el sermó de la Calenda. En altres casos com Montuïri, la tradició es recuperà en els anys trenta després de diverses dècades sense cant. Arreu fou la demostració d'un fet cultural -a part de religiós- que enguany pren embranzida i que cal preservar-lo tal com està sense folkloritzacions.