Daniel Potrz cantant la Sibil·la.

Daniel Potrz cantant la Sibil·la. | Ferran Aguiló

Francesca MaríPalma03/12/10 0:00
TW
4

Si bé s'ha de tractar com un fet excepcional, el cant de la Sibil·la viatjà fins a Madrid en la celebració del Govern espanyol pel reconeixement de quatre candidatures de l'Estat com a patrimoni cultural immaterial de la Unesco.

El cantaire dels Blavets de Lluc, Daniel Potrz, sota la batuta de Ricard Terrades i l'orgue de Rafel Riera, interpretaren ahir davant les ministres de Cultura i Agricultura, Àngeles González-Sinde i Rosa Aguilar, el cant medieval del Judicii Signum. Val a dir que estudiosos de la Sibil·la apuntaven també ahir que aquesta actuació al Museu Reina Sofia de Madrid s'ha de prendre com un fet "excepcional", ja que, per tal de no desvirtuar el cant litúrgic, aquest s'ha d'interpretar només el vespre de matines, com s'ha fet durant segles a Mallorca, asseguren.

Tot i els emperons, l'acte d'ahir serví per donar a conèixer a Espanya què significa aquest cant que, com assenyalà la presidenta del Consell, Francina Armengol, "està profundament arrelat a la nostra terra". "Som l'únic territori que ha preservat íntegrament aquest cant mil·lenari, i l'hem preservat en la nostra llengua, la llengua catalana pròpia del nostre petit país", emfatitzà durant el seu discurs davant les ministres espanyoles i els representants autonòmics d'Extremadura, Múrcia, Andalusia, Castella i Lleó i el Principat. Són els territoris que també brufaven ahir la declaració de béns patrimonis de la Unesco: el flamenc, la dieta mediterrània, els castellers i la falconeria.

Més flamenc que res

Com era d'esperar, el flamenc fou el patrimoni preservat que tingué més relleu durant l'acte. El cant de la Sibil·la es mostrà en darrer lloc i, per problemes de logística, els castellers anul·laren la seva actuació. Segons el conseller català Joan Manuel Tresserras no era factible portar a Madrid 200 castellers en un dijous a vespre. La falconeria sí que féu una breu demostració, mentre que la dieta mediterrània es conegué mitjançant un petit buffet. El flamenc, per contra, comptà amb tres actuacions: el guitarrista Javier Conde i dos espectacles dels balladors Jesús Fernández i Esperanza Fernández, respectivament. Era una constatació més de la importància que Madrid ha donat, durant tota la campanya, a aquest art andalús.

Així mateix, la presidenta Armengol aprofità el seu discurs per recordar a Madrid que Mallorca "és l'única candidata espanyola", mitjançant la serra de Tramuntana, "a la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco en la categoria de Paisatge Cultural per al 2011". Un altre element "fonamental de la nostra identitat", afegí Armengol. Una nodrida delegació mallorquina assistí a l'acte de celebració. No hi faltà el conseller insular de Cultura, Joan Font; el seu homòleg al Govern, Bartomeu Llinàs; i les conselleres insulars Joana Lluïssa Mascaró, Clara del Morral i Maria Vanrell; a més del director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, el departament del qual liderà la candidatura.