Segles de tradició en una sola nit

L'arribada de les tropes del rei en Jaume a Mallorca portaren la influència cristiana i bona part d'allò que coneixem com a cultura i tradició. Entre aquestes, enguany destaca el cant de la Sibil·la, declarada patrimoni immaterial de la Unesco el mes de novembre passat. Així doncs, tot fa pensar que el cant apocalíptic serà escoltat anit amb un especial interès a les 67 esglésies i parròquies que celebren matines arreu de l'Illa. És la demostració que la seva prohibició per part del concili de Trento no tingué gaire efecte a les nostres contrades i que avui, gairebé vuit-cents anys després d'aquella conquesta, la nit del 24 de desembre continua marcada pel Judicii Signum provinent d'Eritrea.

Quan som a punt d'encetar la segona dècada del segle XXI, la radiografia de les sibil·les és ben dispar: joves, granades, professionals, amateurs, nins o nines... La procedència o la dedicació no és allò més important per entonar el bell cant, sinó l'orgull d'interpretar la complicada melodia del poema.

Ben poc es devia pensar Jaume I que aquest drama documentat ja en el segle X a Catalunya, Itàlia, Castella i França arribaria tan enfora. Amb l'arribada a l'Illa, es bastiren quatre esglésies a Ciutat, a més de la imponent Catedral. Segons apunta la butlla d'Innocenci IV de 1248, es crearen les parròquies de Sant Miquel Sant Jaume, Santa Eulàlia i Santa Creu, tot i que Pasarius ja esmenti que hi havia una comunitat cristiana a l'Illa l'any 898.

D'antics i novells
Ara bé, aquests quatre indrets cristians degueren ser els punts on primer s'entonà Lo jorn del Judici i on anit també es podrà sentir. Montse Mozo i Cristina Marí seran dues de les sopranos encarregades de cantar-la a Santa Creu i Santa Eulàlia, respectivament. Coincideix que ambdues són cantants de solera i, si bé la primera fa tres anys que interpreta el cant, la segona en fa 23. "Vaig començar ben jove i cantar la Sibil·la suposa tot un privilegi", apuntà Marí. També veterana és Cristina Van Roy, que tornarà a cantar a la Catedral.

Tanmateix, no tot són grans temples. Parròquies de més nova creació, com és el cas de la de Peguera, viuen amb igual intensitat aquest cant. Aquí serà Alba Alonso que encarnarà la Sibil·la. Té quinze anys i ja repeteix escomesa, encara que enguany ha notat una diferència important respecte de l'anterior: l'espasa no pesa tant, comenta. "No és perquè l'hagin canviada, sinó que ella ha crescut i ja no és tan difícil portar-la", respon sa mare. A més, Alba Alonso enguany estrenarà vestit, com també ho farà Montse Mozo a Santa Creu.

El vestit, el mal temps i tenir la gola apunt o la imponència de l'espasa eren alguns dels comentaris que les joves esmentaven ahir en trobar-se totes a la Seu. També veteranes són Margalida Arbona i Sonia Garreta. La primera és la directora de la Coral dels Nins Cantors de Sant Francesc de Palma i anit cantarà al covent del Sagrat Cor de Sóller. Des de fa 12 anys, anuncia el judici final cada 24 de desembre. Per contra, Sonia ho farà a les vuit del capvespre a la parròquia de Corpus Christi, un temple també de recent creació entre el carrer d'Aragó i Son Gotleu. Garreta s'aprengué la lletra de la Sibil·la de ben petita i, tot i no estar vinculada ni tenir formació musical, és un exemple de preservació del cant. Avui, ho tornarà a desmostrar.

Ella ha preservat oralment el cant medieval d'ençà que era nina, tal com també ho faran Carles Tur i Jaume Vich, els dos al·lots que interpretaran la Sibil·la i l'Àngel a la basílica de Sant Francesc de Palma. Ells, a part de ser al·lots (són els únics), també mantenen aquella il·lusió que comentava Garreta. Tant Carles, d'11 anys, com Jaume, de 9, són novells en aquest art i ahir reconeixien que estaven una mica nerviosos. L'esforç de dies d'assajos i dedicació seran les principals armes de totes aquestes sibil·les, que avui ens recordaran que un Gran foc del cel davallarà i mar, fonts i rius, tot cremarà. Mentre això no passi, ells mantenen aquest llegat cultural.