La Unesco avala la Sibil·la
Arribar i moldre. Passaven les cinc del capvespre (hora kenyata), quan el comitè intergovernamental de la Unesco declarava el cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Era la primera vegada que el cant litúrgic medieval optava al reconeixement internacional i, tot i que alguns auguraven que seria molt difícil, el comitè de la Unesco reunit a Nairobi en reconegué la vàlua.
Els altres béns de la Humanitat
La necessitat de protecció del patrimoni, bé sigui material o immaterial, s'ha convertit en una quimera per a la majoria de països. Aquesta setmana la Unesco ha afegit 51 nous elements a la llista de patrimonis immaterial de la Humanitat provinents d'11 estats d'arreu del món. Dimarts, Mallorca rebé amb alegria la notícia de la inclusió de la Sibil·la dins aquesta anhelada llista, però no fou l'única preservació que ens toca de prop: els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant també estaven d'enhorabona amb la decisió del Consell intergovernamental de protegir les famoses torres humanes.
Brindis per la Sibil·la
L'apocalipsi final que cada Nit de Nadal ens recorda la Sibil·la no acaba d'atemorir els ciutadans, tot i que en els nostres dies véngui de la mà de crisis econòmiques i finaceres. Així ho demostraren ahir de capvespre a la capella de la Misericòrida en l'acte de celebració de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Un acte que malgrat la seva senzillesa congregà un nombrós públic, entre polítics, cantaires i ciutadans anònims, que es volgué afegir a la festa. El següent pas per a la internacionalització de la Sibil·la serà a Madrid, quan dijous que ve, dia 2 de desembre, mostrarà el seu cant al Reina Sofía.
La Sibil·la es presenta a Madrid
Si bé s'ha de tractar com un fet excepcional, el cant de la Sibil·la viatjà fins a Madrid en la celebració del Govern espanyol pel reconeixement de quatre candidatures de l'Estat com a patrimoni cultural immaterial de la Unesco. El cantaire dels Blavets de Lluc, Daniel Potrz, sota la batuta de Ricard Terrades i l'orgue de Rafel Riera, interpretaren ahir davant les ministres de Cultura i Agricultura, Àngeles González-Sinde i Rosa Aguilar, el cant medieval del Judicii Signum. Val a dir que estudiosos de la Sibil·la apuntaven també ahir que aquesta actuació al Museu Reina Sofia de Madrid s'ha de prendre com un fet "excepcional", ja que, per tal de no desvirtuar el cant litúrgic, aquest s'ha d'interpretar només el vespre de matines, com s'ha fet durant segles a Mallorca, asseguren.
Segles de tradició en una sola nit
L'arribada de les tropes del rei en Jaume a Mallorca portaren la influència cristiana i bona part d'allò que coneixem com a cultura i tradició. Entre aquestes, enguany destaca el cant de la Sibil·la, declarada patrimoni immaterial de la Unesco el mes de novembre passat. Així doncs, tot fa pensar que el cant apocalíptic serà escoltat anit amb un especial interès a les 67 esglésies i parròquies que celebren matines arreu de l'Illa. És la demostració que la seva prohibició per part del concili de Trento no tingué gaire efecte a les nostres contrades i que avui, gairebé vuit-cents anys després d'aquella conquesta, la nit del 24 de desembre continua marcada pel Judicii Signum provinent d'Eritrea.
Campanya per la Sibil·la
Quan només falten quatre dies perquè la Sibil·la torni a anunciar-nos el judici final, el Consell de Mallorca llança una campanya per reforçar la cursa d'aquest cant davant la Unesco. El departament de Cultura i Patrimoni iniciarà aquestes festes una recollida de signatures per les diferents parròquies de Mallorca per tal de potenciar la seva candidatura com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. "Cal demostrar que la Sibil·la és una manifestació cultural viva i arrelada que, a més a més, té un important suport popular", explicà ahir el director insular de Cultura, Maties Garcies.
Maria del Mar Bonet no pogué cantar a la Seu
"Podria haver posat una excusa, però vull ser aquí amb la poca veu que m'ha quedat. No puc cantar, però recitaré". Amb aquestes paraules, Maria del Mar Bonet compareixia ahir davant les més de tres mil persones que ompliren de gom a gom la Seu per sentir-la entonar la Sibil·la. Tal com avançà dimecres dBalears, fa uns dies que la cantautora pateix una afecció de veu. Tot i això, Bonet no descartà fins al darrer moment no complir un dels seus somnis que temps enrere no li varen permetre: entonar el text medieval a la Catedral de Palma. "Fins fa una hora, he estat lluitant i he fet l'impossible per millorar la veu", reconeixia davant un públi
El cant de la Humanitat
La profecia del Judici signum tornà a ressonar divendres a les esglésies i parròquies de Mallorca. Enguany, però, amb més expectació que mai. La declaració del cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el mes de novembre passat provocà que la profecia sacra s'oís aquesta Nit de Nadal amb més atenció. A més, moltes bancades de les esglésies s'ompliren més que altres anys, tot i que en alguns indrets després del cant part dels assistents abandonassin el temple, sense esperar al final de la missa. Això, també passava fa un temps. No és nou. Allò cert, però, és que la bellesa del drama sacre ha pres enguany embranzida després de segles de tradició, avui convertit en patrimoni de la Unesco. Les primeres notes del Jorn del judici començaren dia 24 ben prest. A les cinc del capvespre s'entonaren a les residències de Manacor i Inca i a l'església de la Casa Blanca. Eren, per tant, les primeres matines programades d'entre les 67 que tingueren lloc divendres.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán