E.P.Madrid29/11/11 0:00
TW
0

'Asalto a la República' (La Esfera de los Libros) treu a la llum per primera vegada els diaris robats del primer president de la República, Niceto Alcalá-Zamora. Aquest llibre, primer volum d'una trilogia, inclou també cartes inèdites i les actes dels vots obtinguts en les eleccions a Corts del 16 de febrer de 1936. Amb edició de Jorge Fernández-Coppel, pròleg de Juan Pablo Fusi i epíleg de José Alcalá-Zamora, en aquest llibre s'inclouen uns diaris que van sofrir durant 75 anys fins tres robatoris. En concret, aquest volum inclou el succeït entre gener i abril de 1936, un testimoni que presenta una República agonitzant, allunyada de la visió idealitzada.

'Memorias íntimas', 'Recuerdos de la victoria republicana' i 'Dietario de un presidente' donaven títol als tres volums en què el protagonista va dividir les seves memòries. A més, assenyala el propi Alcalá-Zamora, que els cent dies "escassos" del seu mandat el 1936 formaven un apèndix "breu i mogut, reflex d'aquelles turbulències, pròleg immediat de la tragèdia que va seguir a la meva destitució."

'Asalto la República' mostra com el propi Alcalá-Zamora pressent el sentit que prendran els esdeveniments polítics i el 8 de gener de 1936 escriu: "La insensata pretensió que el Govern creuat de braços, els faciliti l'ús de la violència aniquiladora de les dretes, ja que el que l'esquerra desitja i creu oportú és la guerra civil".

A més, el president de la República s'adona que la llei electoral aprovada el 1931 pel primer Govern d'Azaña només beneficia els extrems polítics. El 16 de febrer de 1936 es van celebrar les votacions en un ambient de violència i extremisme, la qual cosa confirma els presagis d'Alcalá-Zamora, ja que la jornada s'omple de "robatoris d'urnes", "amenaces a governadors civils" i "crema d'esglésies", entre altres.

De fet, el president va escriure el 24 de febrer: "Coneixedor Becerra com a últim ministre de Justícia i Treball de les dades que s'havien d'escrutar, va calcular en 50 per cent menys les actes l'adjudicació de les quals s'ha variat sota l'acció combinada de la por i de la crisi".

Cop d'Estat

L'aversió entre Azaña, nou president del Govern, i Alcalá-Zamora va provocar un "cop d'estat parlamentari", com ell el va denominar, per apartar del poder a l'última baula moderat que quedava en la República. El 8 d'abril de 1936, abans de ser destituït, l'Estat Major de l'Exèrcit li va demanar suport per apartar Azaña i el seu govern. Tanmateix, es nega: "El meu camí és un altre; el de meu deure, sense sospita d'ambició".

Després de l'exili, Niceto Alcalá-Zamora no va poder recuperar els seus diaris i mai no va conèixer el seu parador. El "Govern Giral" i el de Llarg Cavaller es van apoderar d'aquestes memòries el 1937 i el 1939, durant la desbandada del Govern Provisional de la República establert a València, un estudiant d'arquitectura es va apoderar aquests escrits.

Més de 70 anys després, Jorge Fernández Coppel va rebre una trucada durant la promoció de les memòries del general Queipo de Llano. El fill d'aquest estudiant d'arquitectura va contactar amb ell per vendre-li aquest llegat, però va ser el policia que va recuperar els diaris. Els descendents de Niceto Alcalá-Zamora els van recuperar i van poder complir el seu desig: la publicació de l'obra.