L'ASM defensa la Diada de Mallorca del 31 de desembre en el plenari del Consell
L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha intervingut...
Biel Mayol argumenta perquè és necessari la diada del 31D a Ona Mediterrània
El matinal Bon Dia...
Reivindicar la pròpia història
Cartell de l'obra que dirigeix i interpreta Miquel Suau. Reivindicar la pròpia història, però sense oblidar el vessant més humà del rei en Jaume, és el repte que s'ha proposat l'actor i director Miquel Suau amb Jaume I, el més bell home del món, el mònòleg en vers de 50 minuts que estrenarà el divendres 30 de març al Teatre de Lloseta. A partir d'un text original de Joan Guasp, Suau interpreta i dirigeix un muntatge que té com a objectiu principal "arribar a les entranyes" del personatge històric. "És un tema que m'interessava des de fa temps. A més, dramatúrgicament no hi ha gairebé res de relacionat amb la història de Mallorca", explica Suau, qui ha centrat l'adaptació del text de Guasp sobretot en la part escenogràfica, mesclant trets medievals i altres de més moderns per fer el personatge "més pròxim al públic". "També es tracta que la gent que s'acosti per primera vegada a la figura de Jaume I tingui un fàcil accés a la seva figura".
Diada històrica contra les retallades
Les retallades de les administracions als agents culturals marcaran el calendari d'activitats que l'Obra Cultural Balear ha programat per a la Diada de Mallorca. Més de 40 poblacions s'han afegit enguany a la reivindicació històrica del 31 de Desembre com a vertadera diada, ja que recorda l'entrada de les hosts del rei en Jaume a Ciutat l'any 1229. L'acte principal de Palma no serà només una reivindicació històrica. Aquest és convertirà també en un clam a favor de la cultura i els agents que la generen. Sota l'emblema "Sí a la cultura", l'Obra cedeix el seu acte principal de Ciutat a totes aquelles entitats, col·lectius, associacions i creadors que s'han vist afectats per les retallades aplicades tant pel Govern com pel Consell de Mallorca i Cort.
Identificat el cos de la reina Blanca d'Anjou
Els estudis realitzats a la tomba dels reis Jaume II i Blanca d'Anjou han permès determinar gairebé al cent per cent que el cos de la dona correspon efectivament a la reina de la Corona d'Aragó. Així ho asseguren els responsables de la investigació i estudi de les restes trobades en l'interior de la segona tomba que s'ha obert al Monestir de Santes Creus, i que s'han presentat aquest matí en el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Valldoreix, a Sant Cugat del Valles.
Pere el Gran: sa, robust i alt
Fins ara sabíem que era fill de Jaume I i de Violant d'Hongria. Nascut el 1240, Pere el Gran heretà del seu pare els territoris de Catalunya, País Valencià i Aragó, mentre que el seu germà, Jaume II, rebia les Balears, la Cerdanya i el Rosselló. Ara, a més, també sabem que fou embalsament, estava sa, era robust i que, amb 1,73 metres, era bastant més alt que l'estatura mitjana d'aquell temps. La tomba del rei Pere el Gran, ubicada al monestir de Santes Creus (Tarragona), era l'única que quedava de la dinastia catalana sense profanar. Ja a final de l'any passat es demostrà, amb una endoscòpia a la tomba, que el cos restava en condicions i n'era possible l'obertura. Vegeu el vídeo en aquest enllaç
Els darrers resistents a Jaume I
Un equip d'investigadors, format per l'historiador Miquel Barceló, la professora Helen Kirchner i l'arqueòleg Mateu Riera, ha trobat a Artà restes arqueològiques que varen pertànyer als sarraïns que fugien de les hosts del rei en Jaume en el segle XIII. La troballa consisteix en tres claus dels habitatges dels berbers mallorquins que foren localitzades prop de Ferrutx, a la serralada d'Artà. "Presumiblement les claus foren dipositades amb l'esperança d'un retorn futur a ca seva", assegurà Helena Kirchner, qui assenyalà, a més, que "s'han localitzat restes de menjar, el condicionament del refugi i ceràmiques per cuinar i transportar aigua". Tres bombers, Antoni Pascual, Fran Ramon i Andreu Tous, foren els descobridors d'aquestes restes quan intentaven obrir una via d'escalada. Tot d'una decidiren avisar-ne Miquel Barceló i Helena Kirchner de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El rei en moviment
Difícilment algú pot no saber que durant el 2008 es commemoren els 800 anys del naixement del rei en Jaume. S’han organitzat jornades de debat, simpòsiums, congressos i exposicions, a banda d’altres activitats de caire més lúdic, com a part de les celebracions de l’Any Jaume I. Avui, una nova proposta s’afegeix a la llista. A les vuit de la vesprada, al teatre Principal, es presenta al públic el documetnal audiovisual titulat Jaume I, l’aventura de Mallorca.
Coneguem Jaume I fins al darrer detall
Els actes del l’Any Jaume I, que commemora el vuitè centenari del seu naixement, continuen en dansa. Ahir arrencaren, al Centre Cultural Sa Nostra, les xerrades del congrés internacional La conquesta de Mallorca. L’economia urbana, comercial i marítima. La figura de Jaume I, que s’allargarà fins dijous i intentarà aportar nous coneixements sobre el rei.
Jaume I centrarà els debats dels premis Octubre 2008
Les activitats al voltant de la figura de Jaume I continuaran omplint les agendes culturals durant uns parell de mesos més. I el programa dels premis Octubre no podia ser aliè a la figura del monarca que va dur la cultura i la llengua catalana al País Valencià. Per tot això, del 21 al 25 d’octubre se celebrarà el simposi sobre Jaume I: història, literatura i art en el marc de la gran festa cultural valenciana.
Prada recorda Jaume I
Enguany, la UCE commemora els 800 anys del naixement del rei Jaume I. És per això que ahir se celebrà un acte en el qual participaren Antoni Riera i Melis, professor de la UB i vicepresident de l’IEC; Ferran Garcia-Oliver, de la Universitat de València; i Ernest Belenguer, també de la Universitat de Barcelona, a més del president de la UCE, Joandomènec Ros.
El rei que conqueria regnes al mig de la mar
La capella de Santa Àgueda, integrada en el conjunt monumental de la plaça del Rei de Barcelona, acollirà aquesta tardor una exposició que resseguirà els rastres de la marina a la Mediterrània en l’època de Jaume I. És una de les mostres que encara estan pendents d’inaugurar de l’Any Jaume I i s’organitza de manera conjunta des de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Europeu de la Mediterrània.