"És un tema que m'interessava des de fa temps. A més, dramatúrgicament no hi ha gairebé res de relacionat amb la història de Mallorca", explica Suau, qui ha centrat l'adaptació del text de Guasp sobretot en la part escenogràfica, mesclant trets medievals i altres de més moderns per fer el personatge "més pròxim al públic". "També es tracta que la gent que s'acosti per primera vegada a la figura de Jaume I tingui un fàcil accés a la seva figura".
El més complicat tal vegada hagi estat "l'handicap de ser dins i fora" de l'obra alhora, "dirigint-la i interpretant-la". A més, "un personatge així pateix un constant canvi de registres emocionals, perquè el resum de la seva vida està molt condensat".
La figura del rei en Jaume presenta dos vessants. D'una banda, està la seva faceta de "conqueridor" i, de l'altra, hi ha "un home amb dubtes i febleses". "És la part més humana del personatge la que parla de l'ànima". Serà el monarca mateix qui confessi en primera persona les seves grandeses i misèries.
Quines són les causes probables de l'absència de fets històrics damunt els escenaris mallorquins? "És una pregunta molt difícil de respondre", afirma Suau. "Com pot ser que una terra com Mallorca, amb tanta història i cultures al llarg dels segles, tingui tan poca cosa escrita en l'àmbit de la dramatúrgia?", es demana. "Per ventura és que complim amb el tòpic de ser uns deixats d'allò més nostre. Per això m'agrada aquest treball, en què es parla d'on venim", afegeix.
Suau estableix paral·lelismes entres els fets històrics i el moment present, i si "tot començà amb una conquesta purament comercial, amb un saqueig", el present no en queda tan lluny. "Sembla que no s'hagués mogut res des de 800 anys enrere".
Però el més important de fer pujar a escena Jaume I és el fet de "reivindicar sigui com sigui la nostra cultura i història". "Es tracta de començar a mirar-se a un mateix com a poble, com a nació, encara que també he volgut anar a l'essència de l'ésser humà, perquè el que passà a Jaume I és extrapolable a molts altres conqueridors al llarg dels segles", explica Suau. "S'ha de fer immediatament alguna cosa amb la cultura. S'ha de sortir d'una vegada de la passivitat induïda en què es troba gran part de la població, i jo ho faig a la meva manera", prossegueix l'intèrpret. "Com a mínim, hem de deixar d'estar aturats. Hem d'estimular-nos més contra la prepotència i l'arrogància que ens envolten", conclou.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Thekiller: Per desgràcia, totes les nacions s'han construït sobre cadàvers. Tots els pobles han protagonitzat guerres i massacres i la història s'ha escrit amb violència. La mentalitat medieval no és comparable a la nostra i el que a nosaltres ens sembla moralment innacceptable per a ells era del tot normal, per tant, no té sentit jutjar els personatges històrics amb els principis del segle XXI.. El que seria moralment criticable seria celebrar la mort de les víctimes, però el rei en Jaume representa també una llengua i una cultura que uneix a tots els catalanoparlants. La història no es pot canviar, n'hem d'aprendre dels errors i valorar-ne els aspectes positius.
però si va fer un genocidi per conquistar terra, era un assassí... ho dic sent realista. de totes maneres, visca la nostra cultura.
Tanta sort que hi ha autors i actors que, malgrat els entrebancs, segueixen fent feina a favor de la nostra cultura! Aquesta és la millor manera per dignificar el nostre poble. Enhorabona!