Identificat el cos de la reina Blanca d'Anjou

Els estudis han permès determinar que es tracta de les restes d'una persona d'entre 25 i 30 anys d'edat, d'1,50 metres d'altura i que va morir durant o poc després de donar a llum, segons ha revelat l'anàlisi de la seva zona abdominal. L'estudi de les restes haurà de permetre determinar la cronologia del cos, el que al seu torn farà possible comparar-los amb les dades històriques que es coneixen gràcies a les cartes que es conserven del rei Jaume II, que va informar via missiva de la mort de la seva esposa, amb qui va tenir un total de deu fills.

Segons aquestes dades, Blanca d'Anjou va morir l'any 1310 a l'edat de 27 anys. El rei va ordenar construir la tomba, que es va acabar l'any 1315, any en què es va enterrar la reina, que fins llavors va reposar al convent de Sant Francesc, a Barcelona. En 1327 moria Jaume II i era enterrat al costat de la seva esposa, fins que el 1836 el Monestir de Santes Creus va ser víctima d'un atac per part d'una patrulla de liberals de Vilarrodona, un municipi veí, que van obrir la tomba, van trossejar els cadàvers i els van passejar per la plaça del monestir.

Mentre el cos del rei va ser destrossat totalment, i fins i tot va ser utilitzat com a diana de trets, el de la reina va ser llançat a un pou, d'on un monjo, Ignasi Carbó, el va recuperar, el va recompondre i el va ubicar una vegada més a la seva tomba. "Les dades de l'anàlisi del cos permetran abordar el tractament possible en obstetrícia de l'època, la farmacologia del moment i arribar a fer una correlació de resultats científics i històrics", assegura el doctor forense Ignasi Galtés, que ha participat en l'estudi de la tomba.

Malgrat això, no es podrà determinar dades com per exemple el número de parts que va tenir la reina i si la raó de la seva mort va ser el mateix part. També es podrà conèixer si els dos grapats de cabells trobats a la tomba corresponen a algun tipus de ritu funerari (ja que a la tomba de Pere el Gran també es van trobar) que podria pertànyer a un ritual del món antic, però desconegut a la Corona d'Aragó.

A la tomba també es van localitzar les restes coxals d'un segon individu, probablement el rei Jaume II, i una tíbia, un húmer i una mandíbula que podrien pertànyer a l'infant Ferran, que es podria haver traslladat a la tomba dels seus pares posteriorment. Després del seu estudi, les restes seran tornades a les seves tombes al monestir, per poder realitzar els actes de celebració de l'aniversari.