Pere el Gran: sa, robust i alt

Fins ara sabíem que era fill de Jaume I i de Violant d'Hongria. Nascut el 1240, Pere el Gran heretà del seu pare els territoris de Catalunya, País Valencià i Aragó, mentre que el seu germà, Jaume II, rebia les Balears, la Cerdanya i el Rosselló. Ara, a més, també sabem que fou embalsament, estava sa, era robust i que, amb 1,73 metres, era bastant més alt que l'estatura mitjana d'aquell temps. La tomba del rei Pere el Gran, ubicada al monestir de Santes Creus (Tarragona), era l'única que quedava de la dinastia catalana sense profanar.

Ja a final de l'any passat es demostrà, amb una endoscòpia a la tomba, que el cos restava en condicions i n'era possible l'obertura. Aquest mes de març, un equip de la Generalitat de Catalunya ha procedit a l'exhumació del cos de Pere el Gran, que ha estat traslladat amb molta cura al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, prop de Barcelona, on serà analitzat de manera detallada.
El conseller de Cultura de la Generalitat catalana, Joan Manuel Tresserras; acompanyat de director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, i la coordinadora del projecte de restauració, Marina Miquel, presentaren ahir els detalls de tota aquesta operació que tingué lloc entre els dies 15 i 17 de març.
Els primers estudis sobre les seves restes constaten que el cos de Pere el Gran va ser embalsamat, una pràctica habitual en els enterraments de membres de cases reials europees a partir del segle XII. De l'anàlisi feta als gasos del sarcòfag s'han identificat elements com la brea, el betum, la sílice i herbes aromàtiques, que formen part de les receptes egípcies, gregues i, posteriorment medievals, que s'utilitzaven en els processos d'embalsamament.

La dada de la seva alçada, 173 centímetres, és aproximada, perquè el cos està lleugerament arquejat. El nivell màxim d'amplada del cos a l'altura de l'esquena és de 39 centímetres, 44 devers el maluc i 17,6, als genolls. Una de les particularitats del cos del rei és que els peus es troben separats del cos. La principal hipòtesi és que, en un segon enterrament, es van recol·locar entre les cames per adaptar el cos a les dimensions de la banyera en la qual jau.

Les primeres anàlisis sobre les restes de teles indiquen l'absència de teixits relacionats amb el caràcter regi del cos, cosa que donaria veracitat a la crònica de Bernat Desclot, que explica que el rei va ser enterrat amb hàbit monàstic. També s'ha trobat un floc de cabells, tot i que encara no se sap si pertanyen al rei o a algun membre de la família. La pràctica de deixar flocs de cabell en enterraments funeraris s'havia trobat en altres èpoques, com la grega, però mai abans a l'edat mitjana. La investigació que comença ara permetrà l'elaboració d'un discurs històric i la reconstrucció d'aspectes de la vida del rei, com la dieta, les malalties que va tenir i les causes de la mort.

A més, es realitzarà una reconstrucció facial de la mòmia i se n'estudiarà l'ADN, cosa que servirà per establir quins cranis i altres ossos conservats al monestir de Poblet pertanyen realment a Jaume I, el seu pare. El trasllat de Santes Creus fins a Barcelona es realitzà amb un camió expressament adaptat, amb amortidors especials per minimitzar les vibracions, sistemes de fixació per evitar els moviments i climatització regulada per mantenir la mateixa temperatura entre 12 i 14 graus i la humitat relativa del 70 al 75% que tenien les restes a l'interior del sarcòfag. Custodiat per una dotació dels Mossos d'Esquadra, el camió viatjà a una velocitat de 50 km per hora (70 a l'autopista) i féu una aturada a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, on es realizà un TAC al monarca. En tot aquest procés d'investigació i trasllat hi han intervingut devers 40 persones. Una vegada analitzades, les restes de Pere el Gran tornaran a Santes Creus.