Fa setmanes que la possibilitat del rescat d'Irlanda per part de la UE es va fent més gran.

Fa setmanes que la possibilitat del rescat d'Irlanda per part de la UE es va fent més gran. | CATHAL MCNAUGHTON

E.P.Brussel·les17/11/10 0:00
TW
0

La crisi d'Irlanda passa factura a les borses europees. Les accions europees van tancar ahir amb el major retrocés diari des de l'1 de juliol i a prop de mínims de tres setmanes, per preocupacions sobre la situació financera dels països perifèrics de l'Eurozona. La confiança va ser durament copejada per la intensa pressió perquè Irlanda demani ajuda financera. L'índex FTSEurofirst 300 de les principals borses europees va tancar amb una caiguda del 2,3% a 1.086,61 punts. Al parquet espanyol l'Íbex 35 va caure el 2,46% fins a baixar als 10.095.40 punts.
Mentrestant, la negativa d'Irlanda a acceptar ajuda va fer fracassar ahir el pla de rescat que preparaven la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) per frenar el contagi dels problemes de deute a altres països perifèrics, com Portugal, i evitar una "crisi de supervivència" de l'Eurozona.

Irlanda rebutjà demanar assistència del fons de 750.000 milions d'euros que es va crear el maig al·legant que disposa de finançament per al seu sector públic almenys fins a mitjan 2011. Tanmateix, els països de l'Eurozona i la Comissió volien obligar Dublín a acceptar el rescat pels "greus problemes" del seu sector bancari, la neteja del qual costarà al voltant de 50.000 milions d'euros i dispararà el dèficit públic fins al 32%. Però el deute podria ser encara major. De fet, el Wall Street Journal havia xifrat entre 80.000 i 100.000 milions d'euros la injecció necessària per reflotar l'economia

Negociació curta

Finalment, Irlanda s'ha compromès únicament a una negociació "curta i ben enfocada" amb la Comissió Europea, l'FMI i el Banc Central Europeu (BCE) per "determinar la millor manera d'aportar tot el suport necessari per fer front als riscs de mercat, en particular en el sector bancari", segons anuncià el primer ministre luxemburguès i president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker. L'Eurogrup actuarà "de manera determinada i coordinada per salvaguardar l'estabilitat financera de l'Eurozona, si és necessari", ja que disposa dels mitjans necessaris per fer-ho, va apuntar Juncker. "Les discussions que hi haurà entre Irlanda i la CE, el BCE i l'FMI ens permetran tenir a la nostra disposició tots els elements i tots els instruments que necessitarem en cas que Irlanda presenti una petició d'assistència a la UE i a l'FMI", va ressaltar el president de l'Eurogrup.