L'FMI en carrega les culpes a Rato

El Fons Monetari Internacional (FMI) va proporcionar "pocs avisos clars" sobre els riscs i les debilitats lligats a l'última crisi financera que planava sobre l'economia mundial abans que aquesta esclatàs, segons un informe intern elaborat per l'Oficina d'Avaluació Independent (OAI).

En el document sobre el comportament de la institució en l'època en què Rodrigo Rato n'era el director (entre 2004 i 2007), els anys anteriors a la crisi financera i econòmica, l'OAI considera que el missatge bandera de la vigilància de l'FMI es va caracteritzar per l'"excessiva confiança en la solidesa i la resistència de les grans institucions financeres" i en l'aprovació de les pràctiques duites a terme en els principals centres financers.

Segons la seva opinió, la institució va restar importància als riscs relacionats amb el boom immobiliari i a les innovacions financeres, com també a la necessitat d'una major regulació per fer front a aquests perills. Així mateix, assenyala que la capacitat de l'FMI per identificar els riscs creixents quedà obstaculitzada per una sèrie de factors com "un elevat grau de pensament de grup, una captura intel·lectual i un pensament generalitzat que una gran crisi financera en les economies avançades era improbable". "Un govern intern feble i una cultura institucional que descoratja visions contràries també hi van jugar un paper important", afegeix.

El director de l'OAI, Moises Schwartz, destaca que l'FMI ja ha pres algunes mesures per millorar la vigilància, però apunta que, tanmateix, hi són necessaris "canvis addicionals" per reformar la cultura, el govern i les pràctiques de l'entitat perquè estigui més ben preparada a l'hora d'enfrontar-se a futurs desafiaments. En aquest sentit, defensa que, encara que l'informe se centra en el sector financer, la majoria de recomanacions estan relacionades amb canvis institucionals que milloraran la capacitat de la institució de detectar riscs i vulnerabilitats que podrien ser causa de futures crisis.

Recomanacions

"L'FMI ha d'aclarir els papers i les responsabilitats del consell executiu, la gerència i els alts funcionaris, establir un marc clar de rendició de comptes, a més de conrear una cultura que sigui proactiva en la prevenció de crisis", reclama Schwartz. Així mateix, considera necessari modificar les estructures institucionals i incentius amb vista a una millor avaluació dels riscs, la col·laboració interna, la franquesa i la claredat en els missatges i la capacitat de "dir la veritat en poder".

Des de l'FMI, van donar un "ampli" suport a les recomanacions de l'oficina d'avaluació i el seu director gerent, Dominique Strauss-Kahn, agraí a l'OAI les "idees constructives que proposa". Així mateix, posa èmfasi que hi ha espai per a nous avanços i que la revisió triennal de la vigilància que tindrà lloc per setembre considerarà mesures addicionals. En un comunicat, recorda que el Fons va reconèixer anteriorment que no havia avisat de la crisi "amb prou antelació" i de manera efectiva i clara. Endemés, assenyala que l'informe és coherent amb la pròpia anàlisi de la institució i que les reformes iniciades recentment es dirigeixen directament a la línia que marquen aquestes recomanacions.

L'Oficina d'Avaluació Independent (OAI) es creà el 2001 amb l'objectiu que realitzàs avaluacions independents i objectives de les polítiques i activitats de l'FMI, amb plena autonomia. La finalitat d'aquesta avaluació és millorar l'efectivitat de la vigilància de l'FMI.