Montilla vol canviar el pacte estatutari
Reformular el pacte estatutari. Això és el que reclamà ahir el president de la Generalitat, José Montilla, un dia després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que escapça les pretensions d'autogovern català declarant inconstitucionals articles claus referents a la llengua, l'autonomia judicial i el finançament. Montilla avançà que demanarà una reunió amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per "refer" el pacte polític que el 2006 possibilità l'Estatut, una cosa que també implicarà "reforçar" el pacte constitucional amb una lectura "inclusiva, oberta" de la llei fonamental. Segons el president de la Generalitat, malgrat la retallada, és possible aplicar plenament l'Estatut a través d'un pacte entre Catalunya i la resta d'Espanya.
Rajoy demana recuperar els consensos de la Transició
El president del PP, Mariano Rajoy, ha assegurat avui que el Tribunal Constitucional (TC) va estimar ahir «parcialment» el recurs d'inconstitucionalitat presentat per la seva formació contra l'Estatut i «va millorar aspectes molt importants del mateix». Dit això, ha recalcat que «no és moment d'excessos» i ha fet una crida a la «serenitat» i a «recuperar els grans consensos de la Transició».
El Constitucional escapça l'Estatut
El ple del Tribunal Constitucional (TC) va tirar ahir endavant per majoria una sentència que avala la inclusió en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya del terme "nació", si bé deixa clar que manca d'eficàcia jurídica interpretativa, atesa la "indissoluble unitat de la nació espanyola". L'Alt Tribunal donà el vistiplau per 6 vots a 4 a la sentència sobre aquest text, que n'acredità la majoria dels articles impugnats pel PP (114 de 223). Un total de 14 han estat declarats inconstitucionals. L'acord fou possible després que la presidenta del TC, María Emilia Casas, introduís a darrera hora diverses modificacions en la seva ponència per tal d'atreure el vot reticent. El PP balear accepta la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya Rajoy demana recuperar els consensos de la Transició Francesc Antich: 'El deure de Montilla és defensar l'Estatut' Entitats i partits catalans convoquen mobilitzacions el 10 de juliol
El Tribunal Constitucional aprova la sentència de l'Estatut de Catalunya
Seu del Tribunal Constitucional. Foto: Efe. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aconseguit avui tirar endavant per majoria una sentència que avala la inclusió en el Preàmbul de l'Estatut de Catalunya del terme «nació», si bé deixa clar que la mateixa manca d'eficàcia jurídica interpretativa, donada l'indissoluble unitat de la nació espanyola, han informat fonts de l'Alt Tribunal. Aquesta interpretació restrictiva ha comptat amb el suport de sis dels magistrats, els del bloc «conservador» més Manuel Aragón Reyes, i el vot en contra dels magistrats progressistes. La sentència donada a conèixer avui avala àmplies parts de l'Estatut, si bé anul·la 15 dels seus preceptes.
Cimera a Palma entre Mas i Melià
El president d'Unió Mallorquina (UM), Josep Melià, es va reunir ahir a Mallorca amb el líder de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, aprofitant una visita privada del nacionalista català a l'Illa. Durant la trobada, tots dos repassaren els principals temes que afecten Catalunya i Balears, i posà un èmfasi especial en la crisi econòmica i en la reforma laboral.
Després del 13-D
Amb el recompte total dels vots emesos en les consultes sobre l'autodeterminació de Catalunya de diumenge, que donaren un resultat a favor del sí a la independència d'un 94,71%, ahir va ser dia de reaccions i interpretacions sobre els resultats i les xifres de participació, properes al 30% d'un total de 724.000 persones de 167 municipis. El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, constatà ahir que el resultat de les consultes "no és extrapolable" al conjunt de Catalunya, i instà els partits a evitar instrumentalitzar-les. Montilla va remarcar que aquestes consultes foren organitzades per "independentistes i sobiranistes" i que només ha estat aquest col·lectiu el que es mobilitzà, i no el conjunt de la ciutadania. Una opinió que contrastava amb la del vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), qui qualificava d'"exitàs" la participació, tenint en compte que aquesta s'havia dut a terme per voluntaris i al marge d'institucions i partits polítics.
Catalunya troba “inacceptable” la darrera proposta de finançament
El govern de la Generalitat i els partits de l’oposició catalana rebutjaren ahir la darrera oferta que l’Executiu central ha fet arribar sobre el nou finançament autonòmic, un model que oferiria 1.200 nous milions enguany mateix i que en tres i a ple rendiment aportaria 2.000 milions. Després que el president català, José Montilla, advertís que no negociarà de manera indefinida, el tripartit català es reuní ahir al matí durant dues hores entorn de la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics per analitzar d’urgència la situació i pressiona perquè el Govern central mogui peça.
El TC rebutja els recursos de Balears, Aragó i el País Valencià contra l'Estatut
El Tribunal Constitucional rebutjà els recursos interposats pels governs de les Illes Balears, Aragó i el País Valencià contra l'Estatut de Catalunya. Els recursos plantejats per les Balears i Aragó es refereixen a la disposició addicional tretzena de la norma bàsica catalana, relativa a la Corona d'Aragó. En el cas de les Balears, l'Executiu va presentar l'apel·lació el 2006 (quan manava el PP), perquè entenia que envaïa les seves competències i suposava una "apropiació indeguda" de l'Arxiu històric de la Corona d'Aragó. En la disposició esmentada s'estableix que els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Real de Barcelona s'integren al sistema d'arxius de Catalunya.
La protesta per l'Estatut impulsa una Diada amb les eleccions a la vista
La Diada fou reivindicativa però sense violència. Foto: Bertral La Diada de Catalunya d'ahir tingué tants escenaris com afinitats polítiques. La celebració institucional, com cada any, se celebrà al parc de la Ciutadella i hi assistiren el president, José Montilla, i els caps visibles de tots els partits. També hi comparegué Celestino Corbacho (després d'anys d'absència), qui cessarà en breu com a ministre de Treball per incorporar-se a les llistes del PSC amb vista al 28-N. L'esdeveniment no fou emotiu, excepte en el moment de retre homenatge a la figura del poeta Joan Maragall pel 150è aniversari del naixement.
Zapatero nega tracte de favor a Catalunya
L'aclariment ahir del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, quan va negar que Catalunya hagués rebut cap "tracte de favor", i la confirmació que totes les comunitats autònomes que compleixin l'objectiu de dèficit podran refinançar deute va permetre que la majoria poguessin tornar a respirar tranquil·les. Així ho asseverà Zapatero en el transcurs de la sessió de control al Congrés, on recordà a les comunitats que s'han de comprometre a reduir el seu dèficit fins a l'1,3 per cent del PIB aquest any. El neguit i les crítiques cap al Govern per part de les autonomies s'iniciaren dimarts passat, quan, després de la reunió mantinguda entre Zapatero i el president català, Artur Mas, es va saber que l'Executiu central permetia a Catalunya d'emetre deute durant les pròximes setmanes. Segons explicà ahir Zapatero, el debat és "fictici", fruit d'una confusió "amb alguna intenció". El president del Govern subratllà que les normes són les mateixes per a tothom: "Totes les comunitats han de complir el dèficit. Si no ho fan, per poder endeutar-se i refinançar deute han de presentar un pla de consolidació fiscal; això era abans de l'entrevista amb Artur Mas, durant l'entrevista i després", afirmà.
Artur Mas: “Catalunya vol més autogovern perquè estima la llibertat”
El president de la Generalitat, Artur Mas, defensà en el seu primer missatge de Cap d'Any com a president de la Generalitat la voluntat de Catalunya d'aspirar a quotes més grans d'autogovern perquè "estima la llibertat", a més de reivindicar un tracte fiscal més just i un respecte per la identitat catalana. En el seu discurs, Mas recuperà la tradició d'enregistrar-lo al Palau de la Generalitat, en concret al saló de la Mare de Déu de Montserrat, que presideix Sant Jordi, perquè és un dels "símbols principals" de l'autogovern.
“No em sent salvador: em sent un servidor”
No em sent salvador d'aquest país: me'n sent un servidor". Aquestes foren les primeres paraules d'Artur Mas com a president de la Generalitat. El líder de CiU fou ahir investit president gràcies als 62 vots dels convergents i a l'abstenció dels 28 dipuats del PSC. En contra, hi va votar la resta de partits polítics: el PP (18), ICV-EUiA (10), ERC (10), SI (4) i, finalment, C's (3). Després d'un gran aplaudiment de l'hemicicle en conèixer el resultat de la votació, Mas saludà en primer lloc Montilla i es va dirigir al faristol per pronunciar un discurs breu però emotiu. Deixà clar que se sent un servidor i no un salvador de Catalunya.
Joan Puigcercós: "Hem perdut la confiança de milers de ciutadans"
Esquerra Republicana se n'ha enduit un mal cop en aquestes eleccions. Faltaven pocs minuts per a les 22.00 hores i cap representant de la formació no havia comparegut encara davant els mitjans de comunicació per fer una primera valoració dels resultats. Joan Puigcercós ho féu a les 22.37 hores i començà felicitant CiU i, especialment, el seu cap de files, Artur Mas. Puigcercós reconegué que "nosaltres hem perdut les eleccions, teníem un objectiu difícil, volíem condicionar la política catalana i no ho hem aconseguit". "No era fàcil tenir confiança en ERC en aquestes eleccions i ho vull agrair de tot cor a tots els que ens han fet costat", digué.
Mas promet administrar el triomf de CiU amb “generositat i humilitat”
La campanya arribà ahir al final i els candidats s'ocuparen a fons de mobilitzar l'electorat amb estratègies diverses, com la declaració institucional emprada per Artur Mas (CiU) per proposar la "reconstrucció" de Catalunya o la del "míting llampec" de José Montilla per combatre l'abstenció. El candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, va prometre ahir en el míting final de campanya administrar amb "generositat i humilitat" la possible victòria de la federació en les eleccions catalanes perquè Catalunya pugui tornar a sentir-se orgullosa a la resta i dins de l'Estat.Mas expressà confiança a aconseguir el 28-N una gran victòria, per la qual cosa instà a administrar-la amb esperit de servei. "Com més gran sigui la majoria, amb més humilitat l'hem de rebre. Com més plural sigui el llegat de vots que rebem, amb més generositat els haurem d'administrar. Com més catalans ens atorguin la confiança, més gran ha de ser el nostre lliurament al país", exclamà. Per part seva, el president català i candidat del PSC a la reelecció, José Montilla, inicià la jornada ben prest al costat dels treballadors de Seat, davant els quals va reconèixer que el Govern ha explicat "molt malament" l'obra realitzada, tant en matèria d'infraestructures com de salut i polítiques socials.
ZP admet que el finançament català no es podrà millorar mai
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, admeté ahir que el model de finançament de Catalunya no es millorarà mai, perquè l'actual ja és el millor de la seva història. No "ho farà CiU", assegurà arran de la proposta d'aquest partit de concert econòmic, pel qual la federació s'ha compromès a lluitar durant la pròxima legislatura.Així ho expressà el cap de l'Executiu en l'acte central de la campanya electoral del PSC per als comicis catalans de diumenge, en el qual donà suport al líder de la Generalitat catalana i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, al costat de l'expresident del Govern Felipe González i de la titular de Defensa, Carme Chacón.
Forada la proposta per la independència
Els 62 diputats de CiU impediren ahir, amb la seva abstenció, que prosperàs la proposició de llei de declaració d'independència de Catalunya, en un debat al Parlament sense la presència del president català, Artur Mas, que només ha aparegut per l'hemicicle en el moment de la votació. Només tres dies després que nombrosos dirigents de CiU, inclòs el mateix Mas, es pronunciassin a favor de la independència en la consulta de Barcelona, ahir els seus diputats no secundaren a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Amb l'argument que la independència no forma part del seu programa electoral i no reuneix la majoria social necessària per no dividir el país, CiU va permetre, amb la seva abstenció, que guanyassin les esmenes a la totalitat de PSC, PPC i Ciutadans. El diputat de SI Toni Strubell fou l'encarregat de defensar des del faristol del Parlament la proposta, que planteja negociar la declaració d'independència amb la comunitat internacional i que la cambra catalana pugui proclamar-la per majoria absoluta.
La junta electoral prohibeix el cara a cara Mas-Montilla
El tan esperat cara a cara entre els principals candidats a presidir la Generalitat finalment quedà en no-res. La Junta Electoral Central decidí anit passada ratificar la decisió de la Junta Provincial de Barcelona i no autoritzar el "cara a cara" a TV3 entre els candidats de CiU, Artur Mas, i PSC, José Montilla, ja que consideren que no s'havia sol·licitat el debat en els terminis legals previstos i que perjudica de manera negativa la resta de candidats.La decisió fou adoptada només noranta minuts abans de l'hora prevista per a l'inici del debat, programat a la graella de la televisió autonòmica catalana a les 22.45 hores. L'òrgan suprem per arbitrar els processos electorals desestima els recursos presentats pel PSC i CiU sobre la prohibició que unes hores abans en féu la Junta de Barcelona, i coincideix amb aquest òrgan després de considerar que no s'han complert els cinc dies legals que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General per convocar un debat d'aquestes característiques. De fet, el PSC i CiU havien acordat dilluns les condicions del cara a cara amb TV3; un acord que automàticament fou recorregut per PP, ERC i Ciutadans. Montilla deplorà la decisió de la Junta Electoral i el "partidisme" de Mas per "rebutjar" els dos debats que li va proposar el PSC fa setmanes.
L'hora del cara a cara
El cara a cara entre el candidat socialista a la presidència a la Generalitat, José Montilla, i l'aspirant de CiU, Artur Mas, serà emès finalment avui, a les 22.30 hores, en directe per TV3. Els blocs del debat versaran sobre "crisi i política econòmica" (l'iniciarà Mas), "relacions Catalunya-Espanya" (l'arrencarà Montilla), "polítiques socials" (el començarà Mas) i "política de pactes" (Montilla serà el primer a parlar-ne). El debat electoral entre ambdós líders ha provocat immediatament el rebuig de la resta de candidats als comicis i tant PP com ERC presentaren una queixa davant la Junta Electoral Central. Concretament el PP, presentà un recurs previ davant la Junta per evitar el debat, al·legant que no es respecta la pluralitat que ha de garantir la Corporació catalana de mitjans audiovisuals, que s'ha de compensar la resta de candidats, i que el debat a dos s'ha d'anunciar amb 5 dies d'antelació. Concretament el PP, presentà un recurs previ davant la Junta per evitar el debat, al·legant que no es respecta la pluralitat que ha de garantir la Corporació catalana de mitjans audiovisuals, que s'ha de compensar la resta de candidats, i que el debat a dos s'ha d'anunciar amb 5 dies d'antelació.
Artur Mas anima els votants del tripartit
El candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, apel·là ahir als votants del tripartit i del PP que, en aquesta ocasió, confiïn en CiU per assolir una gran majoria i dur el "canvi" a Catalunya. En el míting central de CiU al pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona, es dirigí a les 3.500 persones que l'omplien per insistir en la seva petició de fer un "vot útil" que porti a una gran mobilització que permeti una Catalunya millor. Després d'assegurar que els consta que, en aquests comicis, els votaran persones que han donat suport a altres partits, Mas féu una crida dirigida a "aquestes persones de Catalunya que han votat PP, PSC, ERC i, fins i tot, ICV, perquè aquest cop ens votin".Així mateix, Mas acusà la resta de formacions de voler dividir Catalunya, tot i que, segons la seva opinió, és moment per a la suma i la integració. "Si aquí no falla ningú, el 28 de novembre aquesta gran majoria que reclamam serà al nostre abast. Ho veig a peu de carrer", sentencià el president de CiU. Per part seva, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, criticà que molts partits posin l'accent en el futur soci de CiU en cas que no pugui governar en minoria.
Montilla gira full i no reeditarà el Tripartit
Carod-Rovira, José Montilla i Joan Saura, en una de les darreres reunions del Tripartit amb motiu de la sentència de l'Estatut. Foto: Efe. Montilla té ben clar que no hi haurà cap altre Tripartit. Encara que el pròxim 28 de novembre sumi els vots necessaris per governar, el PSC no pactarà. El candidat socialista a la Generalitat assegura que "el temps del Tripartit ha passat" i que amb aquesta fórmula no es podria encarar el futur de Catalunya. "No canviaré els meus principis ni els vostres per un grapat de vots al Parlament a canvi de ser investit president", assegurà ahir en un acte electoral. "Ara no convé una coalició partidista, sinó acció política". Tanmateix, va reconèixer que està orgullós de la feina que han fet plegats durant tots aquests anys.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc