Seu del Tribunal Constitucional. | Efe - Efe.

TW
0

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aconseguit avui tirar endavant per majoria una sentència que avala la inclusió en el Preàmbul de l'Estatut de Catalunya del terme «nació», si bé deixa clar que la mateixa manca d'eficàcia jurídica interpretativa, donada l'indissoluble unitat de la nació espanyola, han informat fonts de l'Alt Tribunal.

Aquesta interpretació restrictiva ha comptat amb el suport de sis dels magistrats, els del bloc «conservador» més Manuel Aragón Reyes, i el vot en contra dels magistrats progressistes. La sentència donada a conèixer avui avala àmplies parts de l'Estatut, si bé anul·la 15 dels seus preceptes, que han estat declarats inconstitucionals per vuit dels deu magistrats que deliberen sobre aquest assumpte, segons han informat a Europa Press fonts coneixedores de la sentència.

Els magistrats han votat la sentència en quatre blocs, i sent el que aglutina els inconstitucionals l'únic que ha obtingut el suport de vuit magistrats, a la resta de votacions (sobre articles que passen el filtre de constitucionalitat, els més de trenta que tindran una redacció interpretativa i sobre el Preàmbul, on s'inclou el terme 'nació') s'ha saldat amb un resultat de sis vots davant de quatre.

Els magistrats discrepants en les votacions sobre els articles de l'Estatut que passen el filtre constitucional i sobre les interpretacions que es donen a la norma han estat els «conservadors» Vicente Conde, Jorge Rodríguez-Zapata, Javier Delgado i Ramón Rodríguez-Arribas. En el cas del Preàmbul, tot i això, els que han votat en contra han estat precisament els «progressistes», la mateixa presidenta María Emilia Casas, Elisa Pérez Vera, Eugenio Gay i Pascual Sala.

Finalment no ha calgut que la presidenta, María Emilia Casas, emetés vot de qualitat, ja que al bloc «progressista» s'haurien sumat a última hora per avalar la major part del text tant el vicepresident del tribunal, Guillermo Jiménez com el magistrat Manuel Aragón Reyes, que ha estat un dels que més oposició va mostrar durant les deliberacions sobre el contingut del Preàmbul. El punt final respecte del primer recurs presentat contra l'Estatut -el formulat pel PP contra 126 dels seus preceptes- ha estat possible després que la presidenta del Tribunal i ponent de la resolució, María Emilia Casas, modifiqués la redacció inicial del seu esborrany durant les trobades que va mantenir a terme amb els seus companys durant tot el cap de setmana i fins i tot durant el dia d'avui, després del breu ple de a penes 20 minuts que s'ha fet aquest matí.

La versió inicial declarava inicialment inconstitucionals 14 preceptes de l'Estatut, mentre que una altra vintena se sotmetien a interpretació jurídica. Finalment, i després d'augmentar en dos els preceptes anul·lats i en gairebé una desena els que hauran de ser interpretats, Casas ha aconseguit atreure cap a les seves postures Jiménez i Aragón, molt reticents en principi a avalar les seves postures. Segons fonts de l'òrgan constitucional, l'esborrany de Casas que ha obtingut finalment els suports del TC assumeix amb algunes modificacions les mateixes tesis que el que va elaborar en el seu moment la magistrada del «sector progressista» Elisa Pérez Vera respecte als aspectes més polèmics de la norma, com ara la inclusió del terme 'nació' en el Preàmbul, la majoria dels preceptes referits a l'ús de la llengua catalana i la bilateralitat de les relacions entre la comunitat autònoma i l'Estat.

Entre els preceptes anul·lats estarien diversos relatius a les competències del Poder Judicial a Catalunya i del Síndic de Greuges (Defensor del Poble català). Les deliberacions sobre el text s'han reprès avui una vegada que s'ha donat un cop de carpeta definitiu als diferents intents processals del Govern de la Generalitat per evitar que els magistrats que actualment componen el tribunal acabessin dictant la sentència. El Govern al·legava raons de falta de legitimitat, per haver conclòs un terç d'ells el mandat per al qual han estat designats el desembre del 2007.

Reaccions

El president de la Generalitat, José Montilla, obrirà aquesta setmana una ronda de reunions amb els líders de la resta de partits catalans, segons van confirmar a Europa Press fonts parlamentàries. El president Montilla s'ha mostrat avui indignat després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional. També ha desqualificat durament tant el PP como el TC i ha convocat la ciudadania a una manifestació unitària en defensa de l'autogovern. Montilla ha anomenat avui mateix els dirigents de la resta de partits una vegada dictada la sentència sobre l'Estatut pel Tribunal Constitucional, i, segons les mateixes fonts, els va avançar que els cridarà per citar-se en el Palau de la Generalitat. Tot i així, encara no existeix una data per a la celebració d'aquests encontres.