Montilla, Herrera, Mas, Rivera, Camacho i Puigcercós, moments abans del debat de diumenge passat.

Montilla, Herrera, Mas, Rivera, Camacho i Puigcercós, moments abans del debat de diumenge passat. | GUSTAU NACARINO

EfeBarcelona24/11/10 0:00
TW
3

El tan esperat cara a cara entre els principals candidats a presidir la Generalitat finalment quedà en no-res. La Junta Electoral Central decidí anit passada ratificar la decisió de la Junta Provincial de Barcelona i no autoritzar el "cara a cara" a TV3 entre els candidats de CiU, Artur Mas, i PSC, José Montilla, ja que consideren que no s'havia sol·licitat el debat en els terminis legals previstos i que perjudica de manera negativa la resta de candidats.
La decisió fou adoptada només noranta minuts abans de l'hora prevista per a l'inici del debat, programat a la graella de la televisió autonòmica catalana a les 22.45 hores. L'òrgan suprem per arbitrar els processos electorals desestima els recursos presentats pel PSC i CiU sobre la prohibició que unes hores abans en féu la Junta de Barcelona, i coincideix amb aquest òrgan després de considerar que no s'han complert els cinc dies legals que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General per convocar un debat d'aquestes característiques.

De fet, el PSC i CiU havien acordat dilluns les condicions del cara a cara amb TV3; un acord que automàticament fou recorregut per PP, ERC i Ciutadans. Montilla deplorà la decisió de la Junta Electoral i el "partidisme" de Mas per "rebutjar" els dos debats que li va proposar el PSC fa setmanes. El candidat a la reelecció manifestà que se sentia "molt decebut" perquè el debat no es pogués dur a terme, fet que ha atribuït tant al "formalisme electoral com a l'actitud del candidat convergent. Sigui com sigui, el possible debat marcà fins al final de la jornada d'ahir l'agenda dels dos candidats.

Els equips de campanya de CiU i PSC, amb Mas i Montilla, s'aquarteraren a Barcelona, sense saber del cert si al cap d'uns minuts es trobarien asseguts a la sala de maquillatge de TV3, preparant-se pel cara a cara, o si, per contra, tornarien a casa després de malgastat l'oportunitat de llançar un nou missatge electoral des dels mítings que en un principi tenien previst a Lleida i Tortosa, respectivament. Mentrestant, la resta de partits aplaudien la decisió de la junta. La candidata del PP, Alícia Sánchez Camacho, assegura que el cara a cara no era més que "una cortina de fum". El candidat d'ICV, Joan Herrera, considerà que era "estèril".

A cinc dies dels comicis

Però la jornada també va estar carregada de continguts polítics. Al matí Herrera reptà amb ironia Mas a un cara a cara sobre infraestructures, mentre assegurava que el perill de CiU és "eliminar el llegat" social d'ICV. Mas hi fou taxatiu: "Don la raó al senyor Herrera". El candidat de CiU matisà que la seva voluntat és posar ordre a les qüestions que han dirigit els ecosocialistas perquè han perjudicat Catalunya, ja que la seguretat s'ha deteriorat des d'un punt de vista de percepció i realitat. Mas carregà contra el Codi Ètic de la Policia catalana impulsat per iniciativa i el qualificà "d'innecessari" i "d'imposició ideològica" del tripartit. Mas ha acusat ICV de desprestigiar la Policia i de voler fer política a través d'ella: "La Policia no és ni d'esquerres ni de dretes, ni vermella ni blava. És la Policia i l'hem de tractar com allò que és".

Per part seva, el candidat d'ERC, Joan Puigcercós, criticà Convergència per no aclarir si està disposat a governar amb els vots del PP. També li va retreure que sobre aquest assumpte mostri una "ambigüitat calculada". De fet, assegurà que CiU té la "voluntat" de rebre en suport dels populars per investir Mas president, a canvi del qual la federació nacionalista fa costat a la investidura del líder del PP, Mariano Rajoy, en la pròximes generals. Mentrestant, la candidata del Alícia Sánchez Camacho acusà el PSC i CiU d'utilitzar la polèmica del cara a cara per deixar de parlar d'allò que preocupa els catalans. En aquesta línia, Camacho defensà que l'enfrontament entre populars i convergents és el que realment interessa els catalans i que el PP "serà qui decidirà la governabilitat a Catalunya".