Després del 13-D

Amb el recompte total dels vots emesos en les consultes sobre l'autodeterminació de Catalunya de diumenge, que donaren un resultat a favor del sí a la independència d'un 94,71%, ahir va ser dia de reaccions i interpretacions sobre els resultats i les xifres de participació, properes al 30% d'un total de 724.000 persones de 167 municipis. El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, constatà ahir que el resultat de les consultes "no és extrapolable" al conjunt de Catalunya, i instà els partits a evitar instrumentalitzar-les. Montilla va remarcar que aquestes consultes foren organitzades per "independentistes i sobiranistes" i que només ha estat aquest col·lectiu el que es mobilitzà, i no el conjunt de la ciutadania.

Una opinió que contrastava amb la del vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), qui qualificava d'"exitàs" la participació, tenint en compte que aquesta s'havia dut a terme per voluntaris i al marge d'institucions i partits polítics. En la mateixa línia s'expressà el president d'ERC, Joan Puigcercós, el qual es va referir als resultats com "una passa endavant". A més, afirmà que, tot i que la consulta no és jurídicament vinculant, políticament sí que ho és, perquè mostra que una part de la població catalana deixa "ben clar" que allò que demana i vol "no té cabuda a la Constitució". Per part, des de l'altra formació que conforma el tripartit, ICV, el seu secretari general, Joan Herrera, assenyalà que les consultes "no van ser una anècdota". Així, va considerar que els vots emesos són un "toc d'avís", en clara al·lusió a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut.
Pel que fa al principal grup de l'oposició, CiU, el seu líder, Artur Mas, qualificà de "significativa" la participació a les consultes.

Organització "de pacotilla"
Una de les veus més favorables a les consultes, però alhora una de les més discrepants, va ser la del director d'Osona Decideix, Alfons López Tena, qui criticà ahir l'organització "de pacotilla" de les consultes, liderada per la Coordinadora Nacional, i ho féu destacant que va actuar amb falta de recursos i rigor. Segons López Tena, els resultats van ser positius a Osona perquè des de la plataforma no es va fer campanya ni pel sí ni pel no, sinó per la participació amb interlocució amb tots els sectors i sempre de manera molt "unitària". També dissonant va ser l'opinió del Partit Popular de Catalunya, però per un caire ben diferent. Així, la presidenta del PPC, Alicia Sánchez Camacho, afirmà que les consultes resultaren un "clar fracàs" per la baixa participació.

Ara, cap al referèndum

El batle d'Arenys de Munt i portaveu de la Coordinadora per a la Consulta sobre la Independència, Carles Móra, presentà ahir a títol personal en el Parlament, amb tres membres més de la coordinadora, un projecte de llei de referèndum a través d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), amb l'objectiu de dur a terme una consulta a tot Catalunya el 25 d'abril. Una iniciativa criticada per alguns grups, pel fet de veure-hi un intent personal de fer un salt a la política perquè, com reflexionà López Tena, "la precipitació a organitzar una consulta rere l'altra porta a un efectiu referèndum sobre la independència de Catalunya o a salvar carreres polítiques personals".

D'altra banda, des del Govern central, el vicepresident tercer, Manuel Chaves, titllà d'"actes de propaganda política" les consultes. Mentrestant, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, assegurava que és "molt greu" que s'estigui "tolerant" a l'Estat "una campanya de legitimació de l'independentisme" mentre Zapatero i Montilla actuen "amb passivitat". A les Balears, les consultes tampoc no han passat inadvertides. Així, des del PSM-EN consideren que la societat civil catalana ha donat una lliçó a la democràcia.

Les consultes, un conflicte per a la premsa estrangera

La premsa internacional també es va fer ressò de les consultes de diumenge. Així, des dels mitjans més propers, com ara el francesos, presentaven la jornada com un toc d'atenció a l'Administració espanyola. En aquest sentit, es referien a les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, sense deixar de banda la sentència pendent de l'Estatut. En conjunt relativitzaven l'èxit que havia tingut la convocatòria. Destaquen Le Monde i Le Figaro. El primer comenta el baix índex de participació, en contraposició amb el que esperaven els organitzadors, i el segon parla d'un referèndum sense valor legal i minimitzat pel poder central, sota l'amenaça d'obrir un debat sobre les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol.

La premsa anglosaxona

Pel que fa als diaris anglosaxons, si bé presenten la notícia semblant a la premsa francesa, van un poc més enllà, com és el cas del The New York Times, que expressa el sentiment "antiespanyol" creixent a Catalunya, com ho demostra -segons explica- el fet que entrarà al Parlament català una ILP per prohibir les corregudes de toros. D'altra banda, la BBC oferia un reportatge audiovisual a la seva web, on es pot sentir el testimoni d'una al·lota que defineix les consultes com "el somni de molts catalans".