José Montilla, en la compareixença davant els mitjans posterior a l'anunci de la sentència. | GUSTAU NACARINO

TW
0

Reformular el pacte estatutari. Això és el que reclamà ahir el president de la Generalitat, José Montilla, un dia després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que escapça les pretensions d'autogovern català declarant inconstitucionals articles claus referents a la llengua, l'autonomia judicial i el finançament.

Montilla avançà que demanarà una reunió amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per "refer" el pacte polític que el 2006 possibilità l'Estatut, una cosa que també implicarà "reforçar" el pacte constitucional amb una lectura "inclusiva, oberta" de la llei fonamental. Segons el president de la Generalitat, malgrat la retallada, és possible aplicar plenament l'Estatut a través d'un pacte entre Catalunya i la resta d'Espanya. Un pacte que va reconèixer que està ferit, encara que continua totalment vigent.

Malgrat la sentència i les escurçades, Montilla assenyalà que l'Estatut "conserva un gran potencial per desenvolupar l'autogovern" i agregà que ni ell ni el Govern català no renuncien a la "integritat" de l'Estatut, que en el seu moment va ser ratificat pel poble català. Advocà, a més, per una reacció "unitària, serena, cívica i democràtica darrere la senyera, que és el símbol unitari del poble", a més de deixar clar que no serà el Govern català qui convoqui manifestacions, sinó que aquesta tasca correspon a les formacions polítiques i entitats cíviques.

Per altra banda, rebutjà la convocatòria d'eleccions i negà la intenció de convocar cap referèndum.
La sentència ha significat, però, un cop dur per a la classe política catalana i els socis de Govern de Montilla es mostraren més contundents. Tant ERC com ICV reclamaren un referèndum popular. El líder d'ERC, Joan Puigcercós, assegurà que no "acaten" la sentència perquè l'únic que acata "és la voluntat del poble de Catalunya", expressada a les urnes, i ha proposat l'inici d'"una transició cap a la independència". El també membre d'ERC i president del Parlament català, Ernest Benach, assegurà que la sentència provoca "una crisi d'Estat" i crida a la mobilització. Des d'ICV, Joan Herrera assegurà que la darrera paraula la té el poble i afirmà "que s'ha de tornar a pronunciar".

CiU es mostrà igual de contundent i digué que la sentència "trenca" el pacte constitucional del 1978. El líders de la formació, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, van demanar la refundació de la relació Catalunya-Espanya apostant per "noves vies" i desplegant des del Govern "una autèntica política d'Estat". Mas assegurà que "és l'hora de donar la veu al poble" i instà a convocar eleccions per a després de l'estiu. Duran es mostrà "preocupat" per la pràctica absència de veus "sensates" a Espanya que entenguin que el pacte constitucional ha quedat "exhaurit" i es mostrin igualment alarmades pel conflicte territorial que obre la sentència. De fet, les coses estaven ahir molt tranquil·les per Madrid i la sentència semblava que havia desaparegut de les tertúlies polítiques, eclipsades pel partit de la Roja davant Portugal.

El líder popular Mariano Rajoy assegurà que "no és moment d'excessos" i el seu vicesecretari de Comunicació Esteban Gonzalez Pons es limità a criticar les contradiccions de discurs dels socialistes a Madrid i a Catalunya.
Ara s'enceta una etapa clau de la política catalana. Un grup d'experts impulsat per Montilla, compost per tres juristes (Carles Viver i Pi-Sunyer, Jaume Galofré i Antoni Bayona) i representants del tripartit i de CiU, es va reunir ahir per primera vegada per valorar la sentència. A més, demà dijous 1 de juliol hi ha prevista una gran cimera unitària per analitzar la sentència amb tots els partits.