La Diada de Catalunya d'ahir tingué tants escenaris com afinitats polítiques. La celebració institucional, com cada any, se celebrà al parc de la Ciutadella i hi assistiren el president, José Montilla, i els caps visibles de tots els partits. També hi comparegué Celestino Corbacho (després d'anys d'absència), qui cessarà en breu com a ministre de Treball per incorporar-se a les llistes del PSC amb vista al 28-N. L'esdeveniment no fou emotiu, excepte en el moment de retre homenatge a la figura del poeta Joan Maragall pel 150è aniversari del naixement.
L'acte dels partits fou relaxat, tant com l'habitual ofrena floral al monument de Rafael Casanova, ja que els Mossos d'Esquadra, acatant la decisió de la Conselleria de Presidència, bloquejaren l'accés a la plaça per barrar-hi el pas a desenes de manifestants que cada any escridassen les delegacions polítiques. La sorpresa arribà ben de matí, atès que els primers joves esperaven a la plaça des de les 06.00 hores -encara era de nit- per agafar lloc. L'actuació policial impedí, per tant, que part de la ciutadania mostràs el seu rebuig a la classe política.
Sobirania al Fossar
Hagué de ser al Fossar de les Moreres on l'esquerra independentista concentrà esforços. "Al Fossar no entra cap traïdor", diu la placa sota l'emblemàtic arc de foc. Ja de matí hi havia acudit el dirigent d'ANB Aitor Bezares, qui lligà la lluita del poble basc a la del català i assegurà que s'hi sentia "totalment agermanat". També al Fossar tingué lloc un homenatge a favor de les dues preses catalanes d'ETA organitzat per Rescat. Tot i que en un inici s'havia convocat una marxa, aquesta fou il·legalitzada divendres per l'Audiència Nacional.
Les furgonetes dels Mossos d'Esquadra foren visibles al centre antic de Barcelona. La manifestació de l'horabaixa, però, transcorregué sense incidents. Entre 5.000 i 20.000 manifestants (segons la Guàrdia Urbana i els organitzadors, respectivament) prengueren els carrers de la Ciutat Comtal amb el lema "Davant les retallades socials i nacionals, independència i socialisme".
Delegacions mallorquines
A la marxa, hi prengué part un bloc propi de les Illes Balears encapçalat pel PSM. Hi destacaven militants com Toni Noguera, Rafel Sedano i Magí Moranta. Tomeu Martí (OCB), els xeremiers Edgar Ginard i Pau Mas, a més d'una delegació dels Maulets de Mallorca participaren de les protestes durant tot el dia. Tampoc no s'ha d'ignorar la visibilitat dels militants de Reagrupament, encapçalats per Joan Carretero, i Solidaritat Catalana, de Joan Laporta. Totes dues formacions formaren blocs propis de manifestants a fi d'intentar mostrar múscul de cara als mitjans de comunicació. La marxa, però, l'obria com sempre Esquerra Independentista, que mostrava les banderes de la CUP de Barcelona -recentment creada- com a novetat d'enguany. La fest acabà al passeig Lluís Companys amb els concerts d'At Versaris i Asstrio (interessant fusió de jazz i hip hop en català), Els Pets i Els amics de les Arts.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ben nostro diu "Per a un nord-americà la seva mare pàtria és la Gran Bretanya". Doncs no, per a un nord-americà la seva pàtria són els Estats Units. És una qüestió de demografia, d'allunyament geogràfic i del simple fet que la seva independència la varen fer separant-se de la Gran Bretanya. Aquest no és el nostre cas. Tenim una feble demografia, som un petit país i estam geogràficament a prop del Principat; i, sobretot, hem de patir les mateixes xacres econòmiques i culturals que el Principat degut a la nostra comuna dependència espanyola. El sentit comú ens ha d'empènyer a presentar-nos davant Europa i davant el Món com una nació unida.
Des del Principat vull donar-vos les gràcies a tots els mallorquins i mallorquines així com la resta d'illencs que ens heu donat suport una forta abraçada.
Per a un nord-americà la seva mare pàtria és la Gran Bretanya ja que d'allà van venir els seus avantpassats. D'aquest fet estan molt orgullosos i és lògic Per als mallorquins la nostra mare pàtria és Catalunya ja que d'allà van venir els nostres avantpassats a repoblar la nostra illa després de la conquesta catalana. Menysprear als nostres pares i a la seva sagrada llengua catalana que avui és la nostra, és senzillament d'ignorants.
MALLORCA AND BALEARIC ISLANDS ARE NO CATALUNYA.. SEMPRE MALLORQUINS, SEMPRE BALEARS.. MAI, MAI CATALANS..
Al capdavant de la representació d'Esquerra Republicana, al costat de Joan Puigcercós i altres dirigents independentistes, portant la pancarta, hi era Joan Lladó, president d'Esquerra a les Illes... A nosaltres no ens cal fer mallorquinisme solidari, nosaltres fem part d'un partit nacional perquè fem part d'una nacio...
Per si volen completar la notícia, Unió Mallorquina també ha assistit a l'acte. He vist per la televisió a Josep Melià i a un altre d'UM amb n'Artur Mas de CIU.