EUA veu Catalunya com l'epicentre de l'islamisme radical al Mediterrani
EUA veu Catalunya com l'epicentre del jihadisme i l'islamisme radical del Mediterrani. Els EUA disposen, al seu Consolat de Barcelona, d'una "multiagència d'espionatge" dedicada al terrorisme islamista i al crim organitzat, segons es desprèn dels cables secrets enviats per funcionaris nord-americans a l'Estat espanyol i que ha revelat el portal Wikileaks. La creació d'aquesta agència es basà en la certesa que Catalunya és una amenaça "evident" en l'expansió del terrorisme islamista i "el més gran centre al Mediterrani d'activitat de radicals", segons publicà ahir El País. "L'amenaça a Catalunya és evident. Els EUA necessiten saber qui i què circula a través de l'àrea que va des d'Algèria fins a Tunis, Rabat i el sud de França", varen escriure els funcionaris nord-americans l'octubre de 2007, quan ja avançaren que el Consolat de Barcelona era la "plataforma ideal" per establir una multiagència d'espionatge, perquè disposa de "prou espai, de comunicacions segures i de bona localització".
Montilla, dolgut amb el PSOE
El president de la Generalitat en funcions i primer secretari del PSC, José Montilla, lamentà les hostilitats d'alguns "amics polítics", en al·lusió al PSOE, en la gestació del segon Tripartit i assenyalà les municipals com una oportunitat per iniciar la renovació del PSC. Montilla va fer aquestes declaracions durant la presentació de l'informe polític amb el qual donà inici al consell nacional de la formació i en el qual també va fer autocrítica per la "falta de lideratge" del Govern català en crisis puntuals, com les nevades, l'incendi d'Horta de Sant Joan i la Llei d'educació de Catalunya. El líder dels socialistes catalans repartí crítiques també en el balanç del segon Tripartit cap als socis de govern.
“No em sent salvador: em sent un servidor”
No em sent salvador d'aquest país: me'n sent un servidor". Aquestes foren les primeres paraules d'Artur Mas com a president de la Generalitat. El líder de CiU fou ahir investit president gràcies als 62 vots dels convergents i a l'abstenció dels 28 dipuats del PSC. En contra, hi va votar la resta de partits polítics: el PP (18), ICV-EUiA (10), ERC (10), SI (4) i, finalment, C's (3). Després d'un gran aplaudiment de l'hemicicle en conèixer el resultat de la votació, Mas saludà en primer lloc Montilla i es va dirigir al faristol per pronunciar un discurs breu però emotiu. Deixà clar que se sent un servidor i no un salvador de Catalunya.
Artur Mas: “Catalunya vol més autogovern perquè estima la llibertat”
El president de la Generalitat, Artur Mas, defensà en el seu primer missatge de Cap d'Any com a president de la Generalitat la voluntat de Catalunya d'aspirar a quotes més grans d'autogovern perquè "estima la llibertat", a més de reivindicar un tracte fiscal més just i un respecte per la identitat catalana. En el seu discurs, Mas recuperà la tradició d'enregistrar-lo al Palau de la Generalitat, en concret al saló de la Mare de Déu de Montserrat, que presideix Sant Jordi, perquè és un dels "símbols principals" de l'autogovern.
Zapatero nega tracte de favor a Catalunya
L'aclariment ahir del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, quan va negar que Catalunya hagués rebut cap "tracte de favor", i la confirmació que totes les comunitats autònomes que compleixin l'objectiu de dèficit podran refinançar deute va permetre que la majoria poguessin tornar a respirar tranquil·les. Així ho asseverà Zapatero en el transcurs de la sessió de control al Congrés, on recordà a les comunitats que s'han de comprometre a reduir el seu dèficit fins a l'1,3 per cent del PIB aquest any. El neguit i les crítiques cap al Govern per part de les autonomies s'iniciaren dimarts passat, quan, després de la reunió mantinguda entre Zapatero i el president català, Artur Mas, es va saber que l'Executiu central permetia a Catalunya d'emetre deute durant les pròximes setmanes. Segons explicà ahir Zapatero, el debat és "fictici", fruit d'una confusió "amb alguna intenció". El president del Govern subratllà que les normes són les mateixes per a tothom: "Totes les comunitats han de complir el dèficit. Si no ho fan, per poder endeutar-se i refinançar deute han de presentar un pla de consolidació fiscal; això era abans de l'entrevista amb Artur Mas, durant l'entrevista i després", afirmà.
Catalunya remarca que ara no toca parlar d'independència
El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha recalcat que en aquest moment el Govern no anhela la independència de Catalunya, sinó que el seu objectiu per als pròxims quatre anys és el 'pacte fiscal', el que és el mateix, un nou model de finançament que equipari la Generalitat amb el País Basc i Navarra.
Forada la proposta per la independència
Els 62 diputats de CiU impediren ahir, amb la seva abstenció, que prosperàs la proposició de llei de declaració d'independència de Catalunya, en un debat al Parlament sense la presència del president català, Artur Mas, que només ha aparegut per l'hemicicle en el moment de la votació. Només tres dies després que nombrosos dirigents de CiU, inclòs el mateix Mas, es pronunciassin a favor de la independència en la consulta de Barcelona, ahir els seus diputats no secundaren a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Amb l'argument que la independència no forma part del seu programa electoral i no reuneix la majoria social necessària per no dividir el país, CiU va permetre, amb la seva abstenció, que guanyassin les esmenes a la totalitat de PSC, PPC i Ciutadans. El diputat de SI Toni Strubell fou l'encarregat de defensar des del faristol del Parlament la proposta, que planteja negociar la declaració d'independència amb la comunitat internacional i que la cambra catalana pugui proclamar-la per majoria absoluta.
Lluís Llach reclama un Estat català i carrega contra uns partits polítics «molt despistats»
El cantautor Lluís Llach ha escenificat aquest dimarts el seu suport a un manifest que reclama la independència de Catalunya impulsat per la Conferència Nacional per a un Estat Propi, i ha carregat contra els partits polítics perquè estan «molt despistats».
Mas estén la mà a la resta de partits per sortir de la crisi
CiU va per feina. El futur president de la Generalitat, Artur Mas, anuncià ahir que avui mateix iniciarà una ronda de contactes amb els líders de la resta de partits, per ordre de representació, per explorar acords de col·laboració en matèria econòmica i educativa, les seves dues prioritats. En la primera executiva de CiU després de les eleccions catalanes, i acompanyat pel secretari general de la formació, Josep Antoni Duran i Lleida, Mas descartà que en aquesta primera ronda exploratòria s'assoleixin "acords concrets" sobre la seva investidura com a president de la Generalitat ni sobre la proclamació de la socialcristiana Núria de Gispert com a nova presidenta del Parlament, sinó que la seva intenció és temptejar col·laboracions futures per reunir forces davant del que ha definit com una "causa comuna: aixecar Catalunya". En els pròxims dies, a més, CiU designarà un equip de negociació que abordarà les qüestions més relacionades amb la constitució del Parlament i la investidura de Mas. Mas queda a 6 escons de la majoria absoluta Antoni Pastor creu que els resultats a Catalunya marquen el fracàs socialista Antich creu que les eleccions de Catalunya no són extrapolables a les Balears Montilla abandona l'escó Joan Puigcercós: "Hem perdut la confiança de milers de ciutadans" Joan Laporta: "Es demostra la força de l'independentisme" Puja la participació: Un 3 % de votants més que el 2006
Antoni Pastor creu que els resultats a Catalunya marquen el fracàs socialista
El portaveu del grup parlamentari popular, Antoni Pastor, ha assegurat que els resultats de les eleccions a Catalunya marquen la tendència del "fracàs total de la política socialista" i dels pactes, com també el de les Balears, forjats "per portar el partit majoritari a l'oposició". Segons l'opinió de Pastor, els resultats eren previsibles "davant d'un fracàs total de la política socialista en tot l'Estat però també de forma particular a Catalunya, i del fracàs total d'aquest tipus de pactes per portar al partit majoritari a l'oposició", segons ha assegurat en una roda de premsa sobre l'actualitat parlamentària a les Balears. "És un resultat esperat i que castiga el governar 'en contra de'", ha assegurat Pastor sobre el tripartit català.
Antich creu que les eleccions de Catalunya no són extrapolables a les Balears
El president del Govern, Francesc Antich, ha admès que els ciutadans de Catalunya han exercit un vot de càstig, en clara referència al PSC, que ha perdut nou escons en relació amb les eleccions de 2006, encara que ha considerat que els resultats electorals no són "extrapolables" a les Balears.
Montilla gira full i no reeditarà el Tripartit
Carod-Rovira, José Montilla i Joan Saura, en una de les darreres reunions del Tripartit amb motiu de la sentència de l'Estatut. Foto: Efe. Montilla té ben clar que no hi haurà cap altre Tripartit. Encara que el pròxim 28 de novembre sumi els vots necessaris per governar, el PSC no pactarà. El candidat socialista a la Generalitat assegura que "el temps del Tripartit ha passat" i que amb aquesta fórmula no es podria encarar el futur de Catalunya. "No canviaré els meus principis ni els vostres per un grapat de vots al Parlament a canvi de ser investit president", assegurà ahir en un acte electoral. "Ara no convé una coalició partidista, sinó acció política". Tanmateix, va reconèixer que està orgullós de la feina que han fet plegats durant tots aquests anys.
Artur Mas anima els votants del tripartit
El candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, apel·là ahir als votants del tripartit i del PP que, en aquesta ocasió, confiïn en CiU per assolir una gran majoria i dur el "canvi" a Catalunya. En el míting central de CiU al pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona, es dirigí a les 3.500 persones que l'omplien per insistir en la seva petició de fer un "vot útil" que porti a una gran mobilització que permeti una Catalunya millor. Després d'assegurar que els consta que, en aquests comicis, els votaran persones que han donat suport a altres partits, Mas féu una crida dirigida a "aquestes persones de Catalunya que han votat PP, PSC, ERC i, fins i tot, ICV, perquè aquest cop ens votin".Així mateix, Mas acusà la resta de formacions de voler dividir Catalunya, tot i que, segons la seva opinió, és moment per a la suma i la integració. "Si aquí no falla ningú, el 28 de novembre aquesta gran majoria que reclamam serà al nostre abast. Ho veig a peu de carrer", sentencià el president de CiU. Per part seva, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, criticà que molts partits posin l'accent en el futur soci de CiU en cas que no pugui governar en minoria.
L'hora del cara a cara
El cara a cara entre el candidat socialista a la presidència a la Generalitat, José Montilla, i l'aspirant de CiU, Artur Mas, serà emès finalment avui, a les 22.30 hores, en directe per TV3. Els blocs del debat versaran sobre "crisi i política econòmica" (l'iniciarà Mas), "relacions Catalunya-Espanya" (l'arrencarà Montilla), "polítiques socials" (el començarà Mas) i "política de pactes" (Montilla serà el primer a parlar-ne). El debat electoral entre ambdós líders ha provocat immediatament el rebuig de la resta de candidats als comicis i tant PP com ERC presentaren una queixa davant la Junta Electoral Central. Concretament el PP, presentà un recurs previ davant la Junta per evitar el debat, al·legant que no es respecta la pluralitat que ha de garantir la Corporació catalana de mitjans audiovisuals, que s'ha de compensar la resta de candidats, i que el debat a dos s'ha d'anunciar amb 5 dies d'antelació. Concretament el PP, presentà un recurs previ davant la Junta per evitar el debat, al·legant que no es respecta la pluralitat que ha de garantir la Corporació catalana de mitjans audiovisuals, que s'ha de compensar la resta de candidats, i que el debat a dos s'ha d'anunciar amb 5 dies d'antelació.
La junta electoral prohibeix el cara a cara Mas-Montilla
El tan esperat cara a cara entre els principals candidats a presidir la Generalitat finalment quedà en no-res. La Junta Electoral Central decidí anit passada ratificar la decisió de la Junta Provincial de Barcelona i no autoritzar el "cara a cara" a TV3 entre els candidats de CiU, Artur Mas, i PSC, José Montilla, ja que consideren que no s'havia sol·licitat el debat en els terminis legals previstos i que perjudica de manera negativa la resta de candidats.La decisió fou adoptada només noranta minuts abans de l'hora prevista per a l'inici del debat, programat a la graella de la televisió autonòmica catalana a les 22.45 hores. L'òrgan suprem per arbitrar els processos electorals desestima els recursos presentats pel PSC i CiU sobre la prohibició que unes hores abans en féu la Junta de Barcelona, i coincideix amb aquest òrgan després de considerar que no s'han complert els cinc dies legals que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General per convocar un debat d'aquestes característiques. De fet, el PSC i CiU havien acordat dilluns les condicions del cara a cara amb TV3; un acord que automàticament fou recorregut per PP, ERC i Ciutadans. Montilla deplorà la decisió de la Junta Electoral i el "partidisme" de Mas per "rebutjar" els dos debats que li va proposar el PSC fa setmanes.
Frustrat el cara a cara, tots els candidats apunten ara contra Mas
Descartat el "cara a cara" entre Artur Mas i José Montilla, tots els candidats han situat al centre de la diana de les seves crítiques el presidenciable de CiU, favorit en els sondejos quatre dies abans de les elecions catalanes i que ahir s'oferí per ajudar a generar confiança davant els mercats internacionals. El candidat nacionalista suggerí que la formació d'un Govern català fort de CiU crearia "confiança" en l'Estat espanyol i podria ajudar a dissipar el temor que l'economia portuguesa i, sobretot, l'espanyola no acabin intervingudes com la grega i la irlandesa. Així mateix, oferí al PSC un front comú a Catalunya que doni prioritat al desenvolupament econòmic davant les "rigideses" ecologistes que pretenguin detenir l'execució de projectes concrets, en referència principal a un dels socis del tripartit, ICV-EUiA. Hores després, en el míting que tancava la jornada d'ahir per CiU, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, assegurà que el tàndem que forma amb Mas es "imbatible". A més, davant un auditori de 1.400 persones a Girona, Duran comparà Mas amb Guardiola i Montilla amb Mourinho.
ZP admet que el finançament català no es podrà millorar mai
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, admeté ahir que el model de finançament de Catalunya no es millorarà mai, perquè l'actual ja és el millor de la seva història. No "ho farà CiU", assegurà arran de la proposta d'aquest partit de concert econòmic, pel qual la federació s'ha compromès a lluitar durant la pròxima legislatura.Així ho expressà el cap de l'Executiu en l'acte central de la campanya electoral del PSC per als comicis catalans de diumenge, en el qual donà suport al líder de la Generalitat catalana i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, al costat de l'expresident del Govern Felipe González i de la titular de Defensa, Carme Chacón.
Mas promet administrar el triomf de CiU amb “generositat i humilitat”
La campanya arribà ahir al final i els candidats s'ocuparen a fons de mobilitzar l'electorat amb estratègies diverses, com la declaració institucional emprada per Artur Mas (CiU) per proposar la "reconstrucció" de Catalunya o la del "míting llampec" de José Montilla per combatre l'abstenció. El candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, va prometre ahir en el míting final de campanya administrar amb "generositat i humilitat" la possible victòria de la federació en les eleccions catalanes perquè Catalunya pugui tornar a sentir-se orgullosa a la resta i dins de l'Estat.Mas expressà confiança a aconseguir el 28-N una gran victòria, per la qual cosa instà a administrar-la amb esperit de servei. "Com més gran sigui la majoria, amb més humilitat l'hem de rebre. Com més plural sigui el llegat de vots que rebem, amb més generositat els haurem d'administrar. Com més catalans ens atorguin la confiança, més gran ha de ser el nostre lliurament al país", exclamà. Per part seva, el president català i candidat del PSC a la reelecció, José Montilla, inicià la jornada ben prest al costat dels treballadors de Seat, davant els quals va reconèixer que el Govern ha explicat "molt malament" l'obra realitzada, tant en matèria d'infraestructures com de salut i polítiques socials.
Joan Puigcercós: "Hem perdut la confiança de milers de ciutadans"
Esquerra Republicana se n'ha enduit un mal cop en aquestes eleccions. Faltaven pocs minuts per a les 22.00 hores i cap representant de la formació no havia comparegut encara davant els mitjans de comunicació per fer una primera valoració dels resultats. Joan Puigcercós ho féu a les 22.37 hores i començà felicitant CiU i, especialment, el seu cap de files, Artur Mas. Puigcercós reconegué que "nosaltres hem perdut les eleccions, teníem un objectiu difícil, volíem condicionar la política catalana i no ho hem aconseguit". "No era fàcil tenir confiança en ERC en aquestes eleccions i ho vull agrair de tot cor a tots els que ens han fet costat", digué.
Les Balears, pendents de la jornada electoral de Catalunya
Els partits balears seguiren de ben a prop les eleccions catalanes. Mentre que el PSIB reconegué que el projecte socialista "no ha convençut", el PP assegurà que s'ha convertit en una "força clau" en la governabilitat catalana. UM, PSM i Entesa recalcaren, de la seva banda, la gran força i el triomf dels partits nacionalistes, mentre que ERC demanà "autocrítica" i Iniciativa no amagà "preocupació" pel viratge a la dreta del Parlament de Catalunya. Rosamaría Alberdi (PSIB-PSOE) va reconèixer que el partit no esperava una davallada tan important. "Montilla ha fet molt bona feina, però no ha rebut la confiança dels ciutadans", assegurà. Per la dirigent socialista, ara cal una "remodelació del projecte" per tal de tornar a il·lusionar. "Cal obrir un període de reflexió i de canvi per poder convèncer de nou i donar solucions a la crisi", sentencià.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula