La presidenta de l'Alt Tribunal,María Emilia Casas, donà el vistiplau ahir a una polèmica sentència després d'haver-la gestada amb la resta de jutges en més de tres anys.

La presidenta de l'Alt Tribunal,María Emilia Casas, donà el vistiplau ahir a una polèmica sentència després d'haver-la gestada amb la resta de jutges en més de tres anys. | Angel D

AgènciesMadrid29/06/10 0:00
TW
0

El ple del Tribunal Constitucional (TC) va tirar ahir endavant per majoria una sentència que avala la inclusió en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya del terme "nació", si bé deixa clar que manca d'eficàcia jurídica interpretativa, atesa la "indissoluble unitat de la nació espanyola".

L'Alt Tribunal donà el vistiplau per 6 vots a 4 a la sentència sobre aquest text, que n'acredità la majoria dels articles impugnats pel PP (114 de 223). Un total de 14 han estat declarats inconstitucionals. L'acord fou possible després que la presidenta del TC, María Emilia Casas, introduís a darrera hora diverses modificacions en la seva ponència per tal d'atreure el vot de diversos magistrats fins ara reticents a l'aprovació de l'Estatut.

El ple en va dur a terme una votació per blocs: preàmbul, aprovat per 6 vots a 4; articles inconstitucionals, 8 a 2; articles constitucionals, 6 a 4; i articles sotmesos a interpretació, també 6 a 4. És en aquest darrer bloc que es feia referència a la llengua en l'àmbit de l'ensenyament i l'Administració i s'esmentaven també els símbols de Catalunya.

El paper i l'ús del català
En relació amb el paper i l'ús del català com a llengua oficial de Catalunya, se sotmetrà a la interpretació dels magistrats un total de cinc articles, en part o en la seva totalitat. Concretament, s'aclarirà l'apartat dos de l'article 6, que estableix que el català és la llengua oficial de Catalunya, com també ho és el castellà. Aquest article diu que totes les persones tenen "dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya, el dret i el deure de conèixer-les".

A més, afirma que els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure i diu que no hi pot haver discriminació per l'ús d'una llengua o de l'altra.

De l'article 33 -sobre els drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals-, se n'interpretarà l'apartat 5, que estipula que els ciutadans de Catalunya tenen "dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal", unes institucions que hauran "d'atendre i tramitar els escrits presentats en català, que tindran, en tot cas, plena eficàcia jurídica".

Sobre els drets lingüístics dels consumidors i usuaris (article 34), també en serà necessària una interpretació. En concret, aquest punt diu que totes les persones tenen "dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que triïn en la seva condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis". Per això, les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya queden "subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes establerts per llei".

En l'àmbit de l'ensenyament, s'haurà de sotmetre a interpretació una part de l'article 35 i, més exactament, la referència al fet que "totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català", que s'haurà d'utilitzar com a "llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari".

Els símbols nacionals
Un altre dels articles destacats que els magistrats hauran d'aclarir és el que sosté que Catalunya, "definida com a nacionalitat a l'article primer", té com a "símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne" (article 8, apartat 1).
En l'àmbit de la Justícia, s'haurà de sotmetre a interpretació l'apartat 2 de l'article 95, que estableix que el Tribunal Superior de Justícia del Principat és "l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, com també de tots els recursos que es tramitin en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d'acord amb la Llei Orgànica del Poder Judicial i sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina". La sentència retalla igualment les competències legislatives, reglamentàries i executives que l'Estatut atribueix a la Generalitat de manera compartida amb l'Estat.

L'àmbit judicial, tocat
El desenvolupament de l'Administració de Justícia autonòmica i el Poder Judicial autònom a Catalunya tampoc no han passat l'examen del TC, que entre els catorze preceptes anul·lats n'hi inclou sis de relacionats amb aquesta matèria. Ha passat el mateix amb el caràcter vinculant dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i amb l'atribució al Síndic de Greuges de la supervisió "amb caràcter exclusiu" de l'activitat de la Generalitat, perquè això envaeix competències del Defensor del Poble.

En el capítol econòmic, es declara nul·la la capacitat de Catalunya de dictar lleis "per establir i regular els tributs propis dels governs locals" i la intenció de condicioni la seva aportació a les finances de l'Estat a la possibilitat que la resta de les comunitats autònomes "portin a terme un esforç fiscal també similar".