El cel és més vermell que mai
El cel és més vermell que mai. Ahir de matinada va morir Miguel Garro Fernández (Madrid, 1933-Palma, 2012) després d'una llarga malaltia, una de les persones que més estima i dedicació va mostrar pel Reial Mallorca, el club del seu cor. President de la Penya Graderío i un dels fundadors de la Federació de Penyes, a més de ser-ne el primer president, Garro es convertí en una de les persones que formava l'ànima del mallorquinisme mitjançant la seva absoluta entrega als aficionats. Pare de l'actual entrenador de porters del Mallorca B i exjugador vermell, Miki Garro, sempre treballà a favor de l'extensió d'un sentiment que fou una de les guies de la seva existència. Afable, franc i sincer, seriós i vehement quan tocava, se n'ha anat un símbol del mallorquinisme i d'una època en la qual el Lluís Sitjar era l'epicentre de la vida vermella.
Oscar Niemeyer, pare de l'arquitectura brasilera, mor als 104 anys
L'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer morí ahir als 104 anys d'edat, després que en l'últim any fora hospitalitzat en diverses ocasions per diferents problemes de salut, segons ha informat la cadena O'Globus.En els darrers mesos, els problemes de salut de l'arquitecte brasiler han estat continus. Al maig, va estar ingressat tres setmanes a causa d'una pneumònia. A l'octubre, va tornar a l'hospital durant dues setmanes per una deshidratació. A principis de novembre, va haver de ser ingressat altra vegada per un problema renal i per una infecció respiratòria. Ahir, l'Hospital Samaritano de Rio de Janeiro va emetre un comunicat advertint que el seu estat era «greu». Niemeyer, que anava a complir 105 anys el pròxim 15 de desembre, està considerat el pare de l'arquitectura brasilera i un dels grans de l'arquitectura moderna gràcies als seus dissenys futuristas de línies ondulantes, inspirats, segons va revelar, en les corbes femenines i en les muntanyes i els rius del país sud-americà.
Adéu, Tomeu, adéu
Transcendir, més enllà de l'intranscendent curt termini, només ho fan els homenots. La resta de mortals o no piulam o, si ho feim, no anam més enllà de criticar-los o valorar-los positivament...
Mor Neil Armstrong, el primer home que trepitjà la Lluna
Armstrong, ha mort a 82 anys a Ohio (EUA), dies després de superar una operació de cor. Foto: Reuters. El primer home que trepitjà la Lluna, el nord-americà Neil Armstrong, ha mort avui a 82 anys a Ohio (EUA), dies després de superar una operació de cor, segons ha informat la seva família en un comunicat. Armstrong, que el juliol de 1969 va fer història en la missió de l'Apol·lo 11 al costat dels astronautes Buzz Aldrin i Michael Collins, es va sotmetre a començaments de mes a una operació per problemes cardiovasculars, les "complicacions" dels quals el conduïren a la mort. La seva família estava "devastada" en informar de la mort de l'home que va fer famosa la frase "una petita passa per a l'home, una gran passa per a la humanitat", i que era a més "un afectuós marit i pare".
Mor Emili Teixidor, autor de 'Pa Negre'
L’escriptor Emili Teixidor visità Mallorca l’any 2006.Foto: Arxiu. L'escriptor català Emili Teixidor, autor de novel·les com "Pa Negre" i "El Llibre de els mosques" i de nombrosos llibres infantils i juvenils, ha mort avui als 78 anys d'edat. Teixidor, que en els últims anys va adquirir gran popularitat gràcies a l'èxit de la pel·lícula "Pa negre", d'Agustí Villaronga, basada en la seva novel·la, ha mort a la seva casa de Barcelona, al barri de Sarrià. Nascut el 1933 en Roda de Ter (Barcelona), Teixidor, també pedagog i periodista, va publicar al llarg de la seva carrera més d'una trentena de llibres i va ser guardonat, entre altres, amb el premi Sant Jordi de novel·la (1999) i amb el Premi Nacional de Literatura Infantil (1997).
Mor l'escriptor mexicà Carlos Fuentes
L'escriptor mexicà, un dels més reconeguts, fou nomenat dilluns doctor Honoris Causa per la UIB. Foto: Rueters. L'escriptor Carlos Fuentes morí avui a Mèxic als 83 anys d'edat. Fuentes feia temps que romania ingressat en un hospital en un estat de salut delicat. L'autor mexicà, que dilluns fou nomenat doctor Honoris causa per la UIB, era un dels més brillants de les lletres hispanes entre els guardons dels quals figuren els Premis Cervantes (1987), Príncep d'Astúries (1994) o el de la Reial Acadèmia Espanyola (2004). Fuentes va néixer l'11 de novembre de 1928 a Ciutat de Mèxic. La professió del seu pare, el diplomàtic Rafael Fuentes, li va permetre visitar durant la seva infantesa nombrosos països. Cursà els estudis primaris i secundaris a Argentina, Xile, Brasil, EUA i altres països iberoamericans.
Mor Teresa Pàmies, cronista de la Guerra Civil i de l'exili català
Teresa Pàmies Bertran (Balaguer, Lleida, 1919) va ser la gran cronista de la Guerra Civil i sobretot de l'exili català, amb obres com 'Quan érem capitans' (1974), 'Va ploure tot el dia' (1974) i 'Gent del meu exili' (1975).
Mor Felicià Fuster, expresident de Gesa
Felicià Fuster va tenir un destacat paper al capdavant d’Endesa. Felicià Fuster (Santa Margalida, 1924) morí ahir de matinada a 87 anys. La seva trajectòria professional ha estat lligada a Gesa-Endesa des del 1955, any en què entrà a treballar a la companyia com a enginyer adjunt a la direcció. El 1973 assumí la presidència de Gesa i el 1984 -quan la companyia passà a formar part d'Endesa- assumí la presidència executiva de l'hòlding. Fuster va desenvolupar el càrrec fins al 1997, quan fou substituït per Rodolfo Martín Villa. Aquell mateix any la companyia el nomenà President d'Honor. Doctor en enginyeria industrial, Felicià Fuster també fou enginyer en cap dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Palma, director de l'Escola de Formació Professional i director tècnic de l'Empresa Municipal d'Aigües i Clavegueram. A més, va ser vicepresident i conseller d'Iberia i conseller de Red Eléctrica, entre molts altres càrrecs. Així mateix, la seva carrera va estar molt lligada a la Universitat de les Illes Balears, on fou investit Doctor Honoris Causa el 2008.
Cort i Pimeco homenatjaran Miquel Lladó a títol pòstum
La junta de portaveus de l'Ajuntament de Palma ha decidit avui per unanimitat iniciar la tramitació per concedir a títol pòstum la Medalla d'Or de la ciutat al Defensor de la Ciutadania, Miquel Lladó, mort dissabte. Els portaveus dels tres grups municipals han acordat també celebrar demà un ple extraordinari en record de Lladó, que tindrà lloc a partir de les 9.50 hores -abans de la sessió dedicada als pressuposts-, en el qual es farà una declaració institucional de condolença per la seva defunció, ha informat l'Ajuntament de Palma en un comunicat. L'Ajuntament de Palma ha lamentat en la nota la mort del Defensor de la Ciutadania i ha anunciat que el batle, Mateu Isern, i representants de tots els grups municipals del consistori assistiran al funeral que tindrà lloc avui horabaixa a les 20.00 hores a la Seu. Tots els grups municipals han reconegut unànimement "la seva destacada tasca en l'assessorament i defensa dels drets de la ciutadania de Palma". Lladó va ser elegit Defensor de la Ciutadania per unanimitat del ple de l'Ajuntament l'any 2007. "Des del primer moment va desenvolupar les seves funcions amb una gran dedicació i compromís al servei dels ciutadans de Palma, que serà molt difícil de substituir", assenyala la nota.
Mor l’empresari Miquel Lladó, actual Defensor del Ciutadà de Palma
Miquel Lladó era el Defensor del Ciutadà a Cort des de l’any 2010. El món empresarial perdé ahir una figura important. Miquel Lladó morí a Palma a l'edat de 66 anys a causa d'una llarga malaltia. Des del 2010 era el Defensor del Ciutadà de Palma. Al llarg de la seva trajectòria, presidí i formà part d'institucions empresarials de renom de les Illes. Una de les més destacades fou la Cambra de Comerç de Mallorca. Miquel Lladó en fou el president dues legislatures, des de 1998 fins al 2006, quan el president actual, Joan Gual de Torrella, el substituí. Aleshores fou nomenat president honorari de l'entitat i en rebé la Medalla d'Or. Ahir, Gual expressà la seva consternació: "Lamentam profundament la pèrdua de Miquel Lladó. Tant des de presidència, com des del comitè executiu, com de part dels treballadors volem expressar el nostre dol. Era un exemple de persona que va saber compaginar l'activitat empresarial i la participació social i ciutadana. Ha tingut una destacada carrera empresarial i ha fet una gran aportació a la societat", manifestà.
Mor Antoni Tàpies a 88 anys d'edat
El cèlebre artista català fotografiat en una imatge d'arxiu. El pintor i escultor català Antoni Tàpies ha mort avui a Barcelona als 88 anys d'edat. El pintor, escultor i teòric de l'art (Barcelona 1923) va ser un dels mestres de l'art d'avantguarda del segle XX amb el seu estil propi, decantat per l'ús d'elements de deixalla, però molt espiritual perquè va transcendir el suport de l'obra per a aprofundir en la imbricada condició humana. La seva gran aportació es va veure premiada amb gairebé mig centenar de guardons; entre ells, el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla d'Or de la Generalitat (1983), la Picasso de la Unesco (1993), el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1995), el Velázquez d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura (2003) i el Praemium Imperiale de l'Associació Artística de Japó. Va exposar des dels anys 40, i va fundar en plena postguerra 'Dau al Set' al costat del poeta Joan Brossa i els pintors Joan Ponç i Modest Cuixart -entre altres-, com grup artístic de ruptura, dadaísta i surrealista. S'hi va desvincular el 1951.
Mor l'escriptor Carlos Pujol
L'escriptor Carlos Pujol, nascut a Barcelona el 1936, ha mort, segons han confirmat fonts de l'editorial Planeta, on exercia de membre del jurat de l'editorial des del 1972. Poeta, traductor, editor, historiador de la literatura i novel·lista espanyol, era doctor en Filosofia i Lletres i durant 15 anys va ser professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona, ha avançat 'La Vanguardia'.
Música i sentiment per acomiadar Bernat Pomar
Els violins d'antics alumnes de Pomar, mestres del Conservatori i músics de la Simfònica entonaren peces del compositor en un sentit homenatge. Foto: Miquel Àngel Cañellas. L'església de Sant Marçal s'omplí anit de familiars, amics i antics alumnes que volgueren donar el darrer adéu al compositor, violinista i pedagog Bernat Pomar i Pomar, mort dijous a 79 anys. Un dels moments més emotius fou la lectura d'una carta d'un antic alumne que ahir no pogué assistir al funeral, però que volgué deixar constància del seu agraïment al pedagog. Les notes de Bach donaren inici a una cerimònia molt sentida, en què es definí el compositor com un "home que se sap fer gran entre els grans, i sap fer-se petit entre els petits".
Mor el líder nord-coreà Kim Jong-il
El líder finat, en una fotografia de l'any passat on també hi apareix el seu fill i possible successor al capdavant del règim. Foto: Arxiu. El líder nord-coreà, Kim Jong-il, va morir d'un atac al cor durant un viatge amb tren, segons han informat avui dilluns mitjans estatals, generant preocupació immediata sobre qui controlarà el país aïllat i el seu programa nuclear en el futur més proper. Una presentadora vestida de negre va anunciar enmig de llàgrimes que el líder de 69 anys va morir el dissabte per excés de treball físic i mental mentre es dirigia a oferir "orientació sobre el terreny". El líder va sofrir una apoplexia en el 2008, però semblava haver-se recuperat. L'agència oficial nord-coreana KCNA va dir que la seva mort es va produir a les 08.30 hora local del dissabte (2330 GMT de divendres) després d'"un infart agut de miocardi, complicat per un seriós xoc cardíac."
Ha mort Bernat Pomar
El conegut músic, compositor, pedagog i mestre de violinistes Bernat Pomar i Pomar va ser trobat ahir sense vida al seu domicili de Palma. Tenia 79 anys. La seva tasca didàctica ha influït centenars de mallorquins que, d'infants, han passat per la seva escola. La vetla serà avui a Bon Sosec de 15.30 a 20 hores. Pomar va néixer a Palma el 1932. Als anys 40, s'inicià en el món de la música per influència del seu padrí, violinista aficionat. Estudià aquest instrument al Conservatori de Palma amb Ignasi Piña Tarongí. "Vaig aconseguir la matrícula gratuïta", explicà a Llorenç Capellà en una entrevista a Brisas. "Vaig tenir el meu primer violí a nou anys. Va ser gràcies a uns retards que cobrà mon pare de 750 pessetes. Les invertí totes en el meu instrument".
Ha finat Danielle Mitterrand, vídua de l'expresident francès François Mitterrand
Danielle Mitterrand, vídua de l'expresident francès François Mitterrand i veterana activista pels Drets Humans, ha mort aquest dimarts als 87 anys d'edat, segons han informat els mitjans de comunicació francesos. Segons Radio France Internationale (RFI), Mitterrand havia estat hospitalitzada el passat divendres a causa d'una anèmia i de problemes respiratoris. Els últims anys de la seva llarga vida els va dedicar a France Libertés, una fundació creada per ella mateixa feia 25 anys per defensar els Drets Humans i els drets dels pobles. Nascuda el 1924 com Danielle Gouze, als 17 anys es va unir a la Resistència contra la invasió nazi com a agent d'enllaç, mentre els seus pares donaven empara als partisans.
Mor el periodista Josep Pernau
Josep Pernau, en una imatge retrospectiva. Josep Pernau, un dels periodistes de més trajectòria a Catalunya, ha mort aquest dilluns a Barcelona als 80 anys, segons ha confirmat a Europa Press el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Nascut a Lleida el 1930, durant la seva carrera va presidir diverses associacions, tant catalanes com estatals, que treballen per la defensa del periodisme, i així va ser degà del CPC i va presidir la Federació d'Associacions de la Premsa d'Espanya (Fape). Va treballar al TeleExprés, 'Mundo Diario', 'El Correo Catalán' i 'El Periódico de Catalunya', on es va fer veterana la seva columna 'Opus Mei'. Josep Pernau va ser un dels periodistes catalans amb major trajectòria i més diversa, i protagonista en la creació d'entitats i grups en defensa dels valors democràtics de la professió. Amb 22 anys va ingressar a l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona.
Mor l'històric polític basc Juan María Bandrés a 79 anys
L'històric polític basc, fundador d'Euskadiko Ezkerra (EE), Juan María Bandrés, ha mort aquest divendres als 79 anys, segons ha confirmat el lehendakari Patxi López a través del seu Twitter.
Mort a Mortitx
El torrent de Mortitx, un dels més perillosos de Mallorca, s'endugué ahir una altra vida: la d'un excursionista. Thomas John Day, anglès de 24 anys, caigué a l'interior d'una bassa plena d'aigua de sis metres de fondària i, tot i que més tard en fou rescatat, no s'hi va arribar a temps: ja era mort. D'acord amb les dades facilitades per la Comandància de Palma, tres compatriotes britànics es desplaçaren a Escorca per fer el torrent de Mortitx dimarts. Quan començà a fer-se fosc, dos d'ells sortiren d'aquell paratge i denunciaren que havien perdut Thomas. El GREIM (Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya) de la Guàrdia Civil i els Bombers de Sóller es posaren en marxa i començaren a recórrer el curs del torrent de manera exhaustiva. L'operatiu durà més de dotze hores i en la primera inspecció no es trobà ni rastre del desaparegut. Els expedicionaris, llavors, decidiren canviar de tàctica i revisar l'interior de les basses, que eren plenes d'aigua.
En la mort d'Heribert Barrera
Finat a 94 anys, Heribert Barrera era un dels darrers vestigis vius de la generació que protagonitzà la Guerra Civil. Fidel a la seva generació, va mantenir les seves idees des que començà a militar en política, el 1934, fins a la gran manifestació en defensa de l'Estatut del 2010.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc