Mor l'escriptor mexicà Carlos Fuentes

L'autor mexicà, que dilluns fou nomenat doctor Honoris causa per la UIB, era un dels més brillants de les lletres hispanes entre els guardons dels quals figuren els Premis Cervantes (1987), Príncep d'Astúries (1994) o el de la Reial Acadèmia Espanyola (2004).

Fuentes va néixer l'11 de novembre de 1928 a Ciutat de Mèxic. La professió del seu pare, el diplomàtic Rafael Fuentes, li va permetre visitar durant la seva infantesa nombrosos països. Cursà els estudis primaris i secundaris a Argentina, Xile, Brasil, EUA i altres països iberoamericans.

Amb 12 anys va llegir per primera vegada "El Quixot". Però considera que el seu contacte primer amb la literatura va ocórrer durant una de les destinacions paternes, a Rio de Janeiro, on un petit Carlos solia asseure's als genolls del gran polígrafo mexicà Alfonso Reyes, llavors ambaixador al Brasil i qui li va recomanar estudiàs Dret, i així va fer en l'Institut d'Hautes Etudes Internationales de Ginebra, malgrat que la seva vocació literària ja era decidida.

De tornada a Mèxic, va continuar la seva formació en lleis amb el mestre de Dret Manuel Pedroso, espanyol exiliat que el va incitar a la lectura dels clàssics (Plató, Maquiavel i Rousseau).

Entre 1950 i 1951, com a diplomàtic, representà el seu país a Ginebra davant de l'Organització Internacional del Treball (OIT). Tres anys després, treballà a Mèxic en el Gabinet de Premsa del Ministeri d'Afers Estrangers.

A Mèxic fundà i dirigí, amb Emmanuel Carballo, la "Revista Mexicana de Literatura" (1955-1958), període en què va compatibilitzar aquesta activitat amb la direcció del Departament de Relacions Culturals d'Exteriors. També va ser coeditor de "El espectador" (1959-1961) i, el 1960, de "Siempre" i "Politica".

Catedràtic de Literatura a la Universitat de Princeton (EUA), també va donar classes d'espanyol i literatura comparada a les Universitats nord-americanes de Columbia, Harvard i Pennsylvania, entre d'altres.

Entre 1974 i 1977 va tornar a ocupar un lloc dins del cos diplomàtic i aquell últim any va ser destinat a París com a ambaixador, càrrec de què va dimitir en protesta pel nomenament com a primer ambaixador de Mèxic a Espanya de Gustavo Díaz Ordaz.

"Tierra Nuestra", un al·legat en favor de la llibertat individual en la societat moderna li va valer el Premi Rómulo Gallegos (1977) i va donar a conèixer internacionalment el nom d'aquest escriptor, que ha contribuït a la comprensió de la nova novel·la llatinoamericana i a l'examen de la societat i la història mexicanes.

A la seva obra es distingeixen les novel·les "La región más transparente" (1958), "Las buenas consciencias" (1959); "Aura" (1962); "La muerte de Artemio Cruz" (1962); "Zona sagrada" (1967); "Canvi o de piel" (1967); "Aniversario" (1969); "La cabeza de la hidra" (1978); "Una familia lejana" (1980); "Gringo viejo" (1985); "Constancia i otras novelas para vírgenes (1989); "La campaña" (1990); "Diana o la cazadora" (1994), novel·la autobiogràfica on narra la seva passió viscuda als 40 anys amb l'actriu d'Hollywood Jean Seberg; "Los años de Laura Díaz" (1999); "La silla del águila" (2000); "El instinto de Inez" (2001); "Inquieta compañía" (2004); "Todas las familias felices" (2006); "La voluntad y la fortuna" (2008); "Adán y Edén"(2009), una crònica sobre el narcotráfic i la corrupció política i la darrera, "Vlad" publicada el 2010.

Ha rebut el Premi Biblioteca Breu (1967); Premi Internacional Alfonso Reyes (1979); Premi Nacional de Literatura de Mèxic (1984); Premi Cervantes (1987); Premi de Literatura del Club Nacional de les Arts de Nova York (1988); Premi Internacional Menéndez Pelayo (1992); insígnia d'Oficial de la Legió d'Honor de França (1992); Premii Príncep d'Astúries de les Lletres (1994); títol de Comanador de l'Ordre Nacional del Mèrit de França (1997); Premii Art Editorial de la Cambra Nacional de la Indústria Editorial mexicana (1998); Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Madrid (1998); Premi a la Latinitat de les Acadèmies de Lletres de França i el Brasil (1998); Medalla Belisario Domínguez de Mèxic (1999).

Així mateix, doctorats "honoris causa" com els espanyols de l'UNED (2000), Universitat de Cantàbria (2001) i Universitat de Castella-la Manxa (2005); Medalla Internacional de les Arts de la Comunitat de Madrid (2001); condecoració de Gran Oficial de l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor de França (2003); Premii Reial Acadèmia Espanyola (2004); Premi especial de la cultura "Galileo 2000" d'Itàlia (2005); Premi Internacional e la Fundació Santillana i el Govern castellà-manxec (2008); Gran Creu de l'Ordre d'Isabel La Católica (2008), Premi González Ruano de Periodismo (2009) i "Grande Medaille de Verneil", màxima distinció de l'Alcaldia de París concedida el maig de 2010.