Imatge recent de Bernat Pomar. El 2005 va rebre el premi Ramon Llull del Govern balear i el 2007 el guardó Jaume II del Consell de Mallorca.

TW
12

El conegut músic, compositor, pedagog i mestre de violinistes Bernat Pomar i Pomar va ser trobat ahir sense vida al seu domicili de Palma. Tenia 79 anys. La seva tasca didàctica ha influït centenars de mallorquins que, d'infants, han passat per la seva escola. La vetla serà avui a Bon Sosec de 15.30 a 20 hores.

Pomar va néixer a Palma el 1932. Als anys 40, s'inicià en el món de la música per influència del seu padrí, violinista aficionat. Estudià aquest instrument al Conservatori de Palma amb Ignasi Piña Tarongí. "Vaig aconseguir la matrícula gratuïta", explicà a Llorenç Capellà en una entrevista a Brisas. "Vaig tenir el meu primer violí a nou anys. Va ser gràcies a uns retards que cobrà mon pare de 750 pessetes. Les invertí totes en el meu instrument".

A final dels 50, treballà al Pakistan. Als 60, formà part d'orquestres per a turistes a hotels i sales de festa. "Ens esforçàvem per tocar Bach, però vivíem tocant pasdobles", recordava. A poc a poc, s'incorporà en el món de l'ensenyament. Va ser mestre de violí al Conservatori. Conegué el mètode Suzuki per a l'aprenentage dels infants i creà la seva escola.

Bernat Pomar va actuar com a solista i com a membre d'orquestra en nombrosos concerts a Mallorca. Interpretà música de cambra amb la pianista Beeny Bentley i formà part de l'Orquestra Simfònica de Mallorca i, posteriorment, de l'Orquestra Ciutat de Palma. Fou fundador i director de nombroses orquestres de corda, però és especialment conegut per l'Orquestra de Corda Bernat Pomar, on dugué a terme la important tasca pedagògica.

Com a compositor, fou autor d'obres per a violí, orquestra de cambra i orquestra simfònica, que foren interpretades, entre d'altres, per l'Orquestra Simfònica o la Camerata Sa Nostra. Com a pedagog, creà un mètode propi, ‘El meu violí', que permet que els infants a partir dels 3 anys puguin iniciar-se en el món interpretatiu de la música d'una manera lúdica.

Una de les seves darreres composicions fou el Cant trist per la mort d'un bou, un himne antitaurí per decantar els nins de les corrides. Bernat Pomar s'implicà també en la recuperació de la memòria jueva a Mallorca i en la religió hebraica. Va ser un dels protagonistes d'un ampli reportatge que publicà The New York Times sobre la memòria xueta.