Pomar va néixer a Palma el 1932. Als anys 40, s'inicià en el món de la música per influència del seu padrí, violinista aficionat. Estudià aquest instrument al Conservatori de Palma amb Ignasi Piña Tarongí. "Vaig aconseguir la matrícula gratuïta", explicà a Llorenç Capellà en una entrevista a Brisas. "Vaig tenir el meu primer violí a nou anys. Va ser gràcies a uns retards que cobrà mon pare de 750 pessetes. Les invertí totes en el meu instrument".
A final dels 50, treballà al Pakistan. Als 60, formà part d'orquestres per a turistes a hotels i sales de festa. "Ens esforçàvem per tocar Bach, però vivíem tocant pasdobles", recordava. A poc a poc, s'incorporà en el món de l'ensenyament. Va ser mestre de violí al Conservatori. Conegué el mètode Suzuki per a l'aprenentage dels infants i creà la seva escola.
Bernat Pomar va actuar com a solista i com a membre d'orquestra en nombrosos concerts a Mallorca. Interpretà música de cambra amb la pianista Beeny Bentley i formà part de l'Orquestra Simfònica de Mallorca i, posteriorment, de l'Orquestra Ciutat de Palma. Fou fundador i director de nombroses orquestres de corda, però és especialment conegut per l'Orquestra de Corda Bernat Pomar, on dugué a terme la important tasca pedagògica.
Com a compositor, fou autor d'obres per a violí, orquestra de cambra i orquestra simfònica, que foren interpretades, entre d'altres, per l'Orquestra Simfònica o la Camerata Sa Nostra. Com a pedagog, creà un mètode propi, ‘El meu violí', que permet que els infants a partir dels 3 anys puguin iniciar-se en el món interpretatiu de la música d'una manera lúdica.
Una de les seves darreres composicions fou el Cant trist per la mort d'un bou, un himne antitaurí per decantar els nins de les corrides. Bernat Pomar s'implicà també en la recuperació de la memòria jueva a Mallorca i en la religió hebraica. Va ser un dels protagonistes d'un ampli reportatge que publicà The New York Times sobre la memòria xueta.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Cal no oblidar que en Bernat Pomar és l'autor de l'emblemàtica cançó PARADISE OF LOVE, que és, sense cap dubte, la cançó que millor reflecteix la innocència dels primers anys turístics de Mallorca. Aquella Mallorca de postal de somereta amb porrons i xeremiers, en la qual tot semblava meravellós. Aquesta cançó hauria pogut ésser la banda sonora d'una pel•lícula del gènere “Comèdia Romàntica”, rodada als Tito's, a la Badia de Palma i al Formentor dels primers anys seixanta. Los Javaloyas la gravaren l'any 1964 i n'arribaren a vendre gairebé 100.000 unitats. Descansau en pau, mestre Bernat.
Bernat Pomar fou una de les millors persones que estimava la musica i tot el que li envoltava. ET RECORDAREM SEMPRE!!! GRACIES T'ESTIMAM MOLT TOOTS
Una de les persones que més ha fet per la música a la nostra comunitat . Tenia una especial habilitat per connectar amb els infants perque ell mai deixà de ser-ho del tot. Descansa en pau, t'estimam i els infants t'estimen.
Al cl sia.
Una persona que ensenya a estimar la música, ensenya música i ensenya a estimar. Això ho veiem fins i tot els que no vam ser alumnes seus. Gràcies pels bons moments, Bernat. Pel violí, per la matzah, per les converses, per tot. Tots t'enyorarem moltíssim.
Bon mestre i gran persona. Seguint les seves ensenyances el món aniria millor, no aniríem tan desafinats. Que els àngels t'acompanyin, Bernat, i que la llum perpètua t'il·lumini! Fins sempre!
El vaig coneixer per altres motius però tot d'una mos ferem amics. Un home entranyable com ningú i que es feia estimar. I esteia a punt de donar una passa cabdal a la seva vida, mes concretament un retorn.... De ben segur que ja haurà retornat amb el Pare i des de allà ens seguirà guiant i ensenyant. Bernat, amic i germà, gracies per la teva amistat, per les confidències, Fins sempre!!..
Qui no ha estudiat violí a l'illa i no coneix a la figura emblemàtica de Bernat Pomar?
Una persona que tota la vida agrairé haber conegut. Munta una orquestra allà dalt Bernat!!
Descansi en pau al so de la música del seu estimat violí