La seva gran aportació es va veure premiada amb gairebé mig centenar de guardons; entre ells, el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla d'Or de la Generalitat (1983), la Picasso de la Unesco (1993), el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1995), el Velázquez d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura (2003) i el Praemium Imperiale de l'Associació Artística de Japó. Va exposar des dels anys 40, i va fundar en plena postguerra 'Dau al Set' al costat del poeta Joan Brossa i els pintors Joan Ponç i Modest Cuixart -entre altres-, com grup artístic de ruptura, dadaísta i surrealista. S'hi va desvincular el 1951.
Sempre va ser sensible als esdeveniments polítics i socials del moment: a la fi dels 60 i principis dels 70 va intensificar la seva oposició a la dictadura franquista, i la seva obra va agafar tints de protesta contra el règim i ensalzamiento de la catalanitat, amb paraules i signes en llenços com 'L'esperit català' (1971), 'Pintura romànica amb barretina' (1971) i 'Sardana' (1971).
Va ser empresonat per assistir a una assemblea clandestina en el Monestir de Montserrat per a protestar pel procés de Burgos. Va conèixer en 1948 a Miró, un dels que més admirava. Dos anys després, de la mà d'Eugeni d'Ors, que el va convidar al VII Saló dels Onze a Madrid, va fer la seva primera exposició individual, a les Galeries Laietanes de Barcelona. També el 1950 va viatjar a París amb una beca de l'Institut Francès, i allí va conèixer a Picasso -a qui va dedicar una de les seves obres públiques més famoses, 'Homenatge a Picasso' (1981), a Barcelona-, i a més va contactar amb les idees revolucionàries d'esquerres i amb la pintura abstracta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.