Miguel Garro sempre es caracteritzà pel seu suport incondicional al Mallorca. | Arxiu.

TW
1

El cel és més vermell que mai. Ahir de matinada va morir Miguel Garro Fernández (Madrid, 1933-Palma, 2012) després d'una llarga malaltia, una de les persones que més estima i dedicació va mostrar pel Reial Mallorca, el club del seu cor. President de la Penya Graderío i un dels fundadors de la Federació de Penyes, a més de ser-ne el primer president, Garro es convertí en una de les persones que formava l'ànima del mallorquinisme mitjançant la seva absoluta entrega als aficionats.

Pare de l'actual entrenador de porters del Mallorca B i exjugador vermell, Miki Garro, sempre treballà a favor de l'extensió d'un sentiment que fou una de les guies de la seva existència. Afable, franc i sincer, seriós i vehement quan tocava, se n'ha anat un símbol del mallorquinisme i d'una època en la qual el Lluís Sitjar era l'epicentre de la vida vermella.

Desembarcà a l'Illa com a infant de Marina a mitjan dècada dels 50, quan tan sols tenia 22 anys. A finals de la mateixa dècada, abandonà la carrera castrense per fer-se càrrec del bar Graderío, focus mallorquinista quan el club encara era a la Tercera Divisió.

El Mallorca emeté un comunicat expressant el condol cap a la seva família i amics i destacant que "tot el mallorquinisme està de dol" per aquesta "trista pèrdua" d'un mallorquinista irrepetible.

Després de nou anys al davant de la Federació, el desembre de 2004 presentà la dimissió irrevocable. Una de les persones amb qui més treballà en aquest temps fou Antoni Planas, Tatxa, president de la Penya Arrabal, que no pogué reprimir les llàgrimes d'emoció quan recordà "la gran pèrdua" que suposa pel mallorquinisme. "Fou un exemple a seguir i una persona a qui apreciava molt. Estic segur que allò que ell voldria és que tots junts féssim feina pel Mallorca", indicà. El funeral serà avui a les 20.00 a l'església de Sant Sebastià de Palma.