Illes Balears | Cultura | Espectacles
Una Rua sense picant
Pallassos, fades, grecs, simpsons, pirates, hippies, ovelletes, Marios Bros, balls andins... Palma es posà ahir la careta amb les disfresses de sempre, sense grans apostes per la crítica social ni política. Just set carrosses i comparses de les 89 que prengueren part de la Rua optaren per fer befa. I és que no s'ha d'oblidar que els darrers dies eren temps de dir o de fer allò 'políticament incorrecte'. Aquesta opció ha quedat desbancada per les fresses de personatges televisius, els contes infantils i la imaginació, ben necessària en els temps que corren. El pop gegant de la Rueta tornà a comparèixer ahir a la desfilada de Carnaval, que començà passades les cinc del capvespre.
La Part Forana es disfressa
La Part Forana va viure un any més amb molta intensitat el Carnaval. La Rua, els balls i les cercaviles arribaren pertot arreu. Aquests dies són per gaudir, per oblidar-se dels maldecaps i dels problemes quotidians.A Sóller, centenars de persones assistiren a primera hora de l'horabaixa a presenciar la Rua, un esdeveniment que tornà al centre d'aquesta localitat després d'uns anys de celebrar-se al Port. Per primera vegada, hi participà un grup alemany, procedent de la ciutat de Heimbach-Weiss, amb els integrants disfressats de soldats de guarnició. Entre les comparses més aplaudides, s'han de destacar les ballarines del MoulinRouge, formada pels membres d'un club esportiu que demostrà que no tenia gens de por del fred.
Miquel Àngel Riera puja a escena
La rara anatomia dels centaures és l'obra que Iguana Teatre estrenarà dia 7 d'abril al teatre Principal de Palma. Aquest muntatge s'ha fet sobre contes de l'escriptor manacorí Miquel Àngel Riera. "Ha estat una experiència fascinant", explica el director, Pere Fullana.
Àngel Pavlovsky presenta Angelhada al Xesc Forteza
"Jo he estat àngel tota la meva vida, però tenia problemes. Volia ajudar i ningú no m'ho agraïa. Ocupava el darrer lloc en la jerarquia d'àngels. A més, era un àngel laic i no era gaire ben vist. Per això, em vaig ficar a una escola de fades i em vaig graduar amb la tercera medalla d'honor". Així explica Àngel Pavlovsky el seu pas d'àngel a fada. Precisament aquesta fada és la protagonista d'Angelhada, l'espectacle que es podrà veure avui i demà al teatre Xesc Forteza. Pavlovsky defineix aquest muntatge com un "disbarat", d'ençà que comença fins que acaba. "Intent donar el que jo esper com a espectador. Vull sorprendre, entretenir, divertir i emocionar", apunta l'actor, director i transformista, que en aquesta ocasió, a més d'interpretar i dirigir, s'ha encarregat del text, l'espai escènic, la il·luminació, el vestuari i la producció.
Troques de fil amb premi
"Els titelles són, en el teatre, allò que la poesia és en la literatura". Amb aquestes paraules, l'actriu Mariaje López recorda la bellesa de donar vida a aquests particulars objectes inanimats i com, massa vegades, és difícil d'obrir-se pas amb els espectacles de titelles. Però la companyia de López, Disset Teatre, trenca barreres i ens demostra que no calen grans produccions amb desorbitants pressupostos per acostar-se al públic. La prova la tinguérem la setmana passada a la Fira europea de teatre per a nins i nines de Gijón (Feten). L'organització de la mostra escènica, la més important de l'Estat sobre teatre infantil i juvenil, guardonà la jove companyia mallorquina amb el premi especial del jurat al millor espectacle de titelles i objectes per la representació de Les fades de la Bella dorment, un espectacle en què s'ha reconstruït el clàssic conte amb una gran dosi d'imaginació i troques de fils de colors. El premi suposarà, segons explicà el delegat del Teatre de Govern, Pep Ramon Cerdà, que Disset Teatre es pugui convertir en "referent" per a molts programadors, "tant dels qui han visitat la fira com dels que no".
Rueta de fred i colors
No sempre plou a gust de tothom. Si l'aigua és beneïda per foravila, ahir va caure un poc malament a tots aquells que havien preparat les ruetes, fins al punt que en alguns pobles decidiren ajornar la festa davant la constant amenaça de pluja. Altres, optaren per suprimir desfilades i passacarrers, i decidiren celebrar la festa a cobert. Això sí, cap infant quedà sense disfressa i sense la il·lusió d'imitar, per un dia o per unes hores, aquell superheroi o aquella princesa que només anhela per televisió. Son Servera fou un dels pobles que decidí deixar la Rueta per la setmana vinent. A Vilafranca, els més petits de l'escoleta, els Cucarells, es convertiren ahir en part del regne animal per poder gaudir de les fresses.
S'acosten els darrers dies
Mentre que els pobles celebren avui les desfilades dels més petits a les ruetes, els carrers de Palma s'ompliran de disfresses dissabte, amb la Rueta, i diumenge, amb la Rua. Els participants en ambdós esdeveniments optaran a un total de 42 premis. La Rueta de dissabte, dia 5, s'iniciarà a les 16.30 i acabarà a les 20.30 hores. La Rua començarà à a les 17.00. El termini d'inscripcions de carrosses i comparses estarà obert fins demà a les 13.00 hores i el tràmit es pot realitzar a la Regidoria de Participació Ciutadana.
El xarlatan: “Us canviaré la vida!”
"Sempre hi ha hagur xarlatans, però la proliferació actual ha fet que hi estiguem envoltats", afirma Quim Masferrer, alma mater de Teatre de Guerrilla. quan parla d'El xarlatan, l'espectacle que es podrà veure fins al pròxim diumenge a la sala Petita del teatre Principal de Palma. Masferrer, autor, codirector i actor de l'obra, parteix de dos eixos: els antics xarlatans que anaven per les fires dels pobles venent productes inversemblants; i l'actualitat, quan han proliferat xarlatans a qualsevol àmbit de la vida quotidiana.
Joan Vinyoli omple l'escenari
Nu del tot en l'univers és el nom de l'espectacle que Magisteri Teatre presentarà avui al teatre Municipal de Palma a partir de les 21.00 hores. En aquest muntatge, els poemes del català Joan Vinyoli s'acompanyen de música i dansa. No ha estat gens fàcil entrar dins el complex univers d'un autor com Vinyoli, un món carregat de símbols i de temàtiques recurrents, com la figura del magià (el poeta que troba l'àngel dins seu, és a dir, els seus propis límits). El guió i la direcció del muntatge han anat a càrrec del professor de la UIB, Antoni Artigues. Els actors que posen veu als versos de Vinyoli són Miquel Amengual, Maria Bellver, Llorenç Vila i Aina Vallès. "Una de les coses més complicades ha estat fer un guió. He d'agrair a Jaume C. Pons que em recomanàs llegir La tempesta de Shakespeare, una obra que m'ajudà a crear uns ambients en els quals viu Vinyoli", explica Antoni Artigues.Aquests ambients són "la tempesta (els dubtes i les lluites amb el propi jo), l'amor carnal i apassionat, el vi i l'amistat i el magià", continua. "El cant a la vida és un altre dels elements que defineix Vinyoli (també Rilke). Es tracta de viure la vida cantant les petites coses", afegeix. Els actors tampoc no ho han tingut gens fàcil, per accedir a l'univers poètic de l'autor català. "Tothom hi ha entrat molt lentament. Ha estat com una cadena", assenyala Llorenç Vila.
3 en1
3 ballets és el nom del proper espectacle del ballarí i coreògraf Carlos Miró. Al capdavant de la Companyia de Dansa del Teatre d'Alaró, Miró s'encara en aquesta ocasió a tres peces emblemàtiques de la dansa: La migdiada d'un faune, de Claude Debussy; el Bolero, de Maurice Ravel; i La consagració de la primavera, d'Igor Stravinsky, que serà el ballet estrella d'aquest trio. L'estrena de 3 ballets tindrà lloc a l'Auditòrium de Palma el pròxim 14 d'abril. Posteriorment, hi haurà representacions a l'Auditòrium Sa Màniga de Cala Millor (16 d'abril), l'Auditòrium d'Alcúdia (23 i 24 d'abril), el Teatre d'Artà (29 d'abril), l'Auditòrium de Peguera (5 i 6 de maig) i el Teatre d'Alaró (10, 11 i 12 de juny). En aquest darrer, les reduïdes dimensions faran que només es dugui a terme la peça d'Stravinski. A més, La consagració de la primavera celebrarà el centenari l'any 2013, fet que serà aprofitat per Carlos Miró i la seva companyia per intentar dur aquest espectacle fora de Mallorca. "Estam segurs que molts teatres demanaran un espectacle com aquest l'any del centenari", afirma. "Ja hem fet els primers contactes, encara que haurem d'esperar per presentar l'espectacle definitiu als interessats".
Nit de Grammys
El trio de música country Lady Antebellum fou el gran triomfador dels Grammy la matinada passada, ja que s'endugué cinc dels sis guardons als quals optava, en una gala en què Lady Gaga tornà a fer de les seves i comparegué incubada dins un ou, talment un pollet. D'altra banda, el músic català Jordi Savall obtingué el Grammy de petit format de gènere clàssic per la seva obra Dinastia Borja.
Una vetlada inoblidable amb Guillem d'Efak
Al cap de setze anys de la mort del poeta i cantant, el 15 de febrer de 1995, un teatre Municipal de Manacor completament ple va retre dissabte vespre un brillant i sentit homenatge a Guillem d'Efak, el qual es va haver de repetir l'endemà perquè molta gent havia quedat sense entrada. L'espectacle és una nova versió del que Guillem havia presentat a la Sala Imperial de Manacor fa trenta-un anys: Siau qui sou. Es tracta d'una rapsòdia amb la música d'Antoni Parera Fons que inspira un clar esperit identitari mallorquí a partir de versos que expressen una potència aclaparadora i que palesen l'immens amor de l'autor envers Mallorca: "Hem passat molta sendera fins a arribar aquí on som, però la història convida: mallorquins, siau qui sou!
Vides al límit
Com es comporta la gent en situacions límit? Aquesta és la pregunta que llança a la cara de l'espectador Que algú miri per mi, una obra escrita per l'autor irlandès Frank McGuinness i que aterra a Palma per mitjà d'una coproducció entre La Fornal (Manacor) i Dramatúrgia 2000 (València). Sota la direcció d'Àlex Tejedor, Dani Machancoses, Rodo Gener i Ignasi Guasch hi interpreten un metge americà, un periodista irlandès i un professor anglès que són segrestats al Líban i que es veuen obligats a conviure en una situació horrible.
El mercader de Venecia aterra al Principal
Acostar-se als clàssics és quasi un deure per a aquells que estimen el teatre. I el Principal de Palma ofereix aquest cap de setmana una bona oportunitat per veure el clàssic d'entre els clàssics, que només podia ser William Shakespeare. El mercader de Venecia, que debutà ahir a les 21 hores, es representa avui a la mateixa hora i demà a les 19 hores.
Els premis Goya entren en la setmana decisiva
Els premis Goya entren en la setmana decisiva. Serà diumenge, dia 13 de febrer, a partir de les 21.30 hores, que es coneixeran els noms dels vencedors dels guardons que entrega l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. En aquesta edició, el cinema illenc torna a estar d'enhorabona. Daniel Monzón triomfà l'any passat amb Celda 211 i enguany és Agustí Villaronga qui pot proclamar-se el gran triomfador de la nit. Pa negre, la pel·lícula del director palmesà, aspira a un total de 14 distincions, entre les quals figuren les més importants: la de millor pel·lícula i la de millor director. Els premis Goya arriben marcats, a més, per la polèmica. Serà després de l'entrega de guardons quan el president de l'Acadèmia, Àlex de la Iglesia, farà efectiva la dimissió a causa del seu desacord amb la llei Sinde.
“El teatre no és un fet comercial, i precisament això el salvarà”
Qui no coneix un actor de la categoria de Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965)? L'intèrpret català rebé els primers reconeixements a França, però la seva trajectòria va més enllà de les fronteres de l'Estat gal i inclou títols inoblidales del cinema com El laberint del faune (2006), Harry, un amic que us estima (pel·lícula per la qual guanyà el Cèsar l'any 2000), El cel obert (2001), Només meva (2001) i Una relació pornogràfica (1999). A més, Sergi López forma part de l'elenc de l'exitosa cinta Pa negre, dirigida pel director mallorquí Agustí Villaronga. El seu paper en aquest film li ha proporcionat una nominació al Goya al millor actor de repartiment.Però l'eix de la vida professional de Sergi López en aquests moments és el teatre. El català aterra aquest mes a Palma per presentar-hi de nou Non solum, una obra que s'estrenà al Teatre del Mar el 9 de gener de 2008 i que ara retorna al mateix espai. Aquesta peça està coescrita amb Jorge Picó, qui també s'encarrega de la direcció, i mostra un Sergi López capaç d'encarnar múltiples personatges, amb l'única ajuda de la imaginació del públic, sense escenografia, sense tecnologia, sense res més que el treball actoral.
Res no és el que sembla
Un enredo casi familiar aterra a Palma avalada per l'èxit aconseguit des que s'estrenà el passat 7 de setembre a Valladolid. També arriba avalada pel seu autor, sir Alan Ayckbour, un dels més prolífics de la llengua anglesa amb més de seixanta obres i més representat que el mateix Shakespeare.
Canales en estat pur
"Amador Rojas no deixa indiferent, és un dels millors exponents del flamenc d'avui en dia". Antonio Canales s'expressa amb total contundència quan parla del seu company a Mano a mano, l'espectacle que es durà a terme en el Trui Teatre el 4 de febrer a les 21 hores. Mano a mano ofereix flamenc en estat pur, servit amb l'envoltori de dos ballarins amb dos estils completament diferents, que mostrarà els seus monòlegs per conformar un diàleg en el qual la veterania i la joventut es veuran les cares. "No hi ha dramatúrgia, només flamenc. M'acompanyen un grup de joves veterans que procedeixen de diferents llocs", continua Canales. Aquest espectacle s'estrenà el gener de 2009 i el més probable és que sigui el penúltim de la carrera de Canales com a ballarí. El bailaor està preparant un comiat amb bombo i platerets amb Renacimiento, on el pintor Carlos San Vicente mourà el seu pinzell al ritme de les guitarres i els tacons d'Antonio Canales. "Serà amb Lluís Pasqual, del Teatre Lliure de Barcelona, i segurament suposarà el meu comiat". Però els projectes de Canales no es limiten a pujar a un escenari. El sevillà és un dels candidats a dirigir el Ballet Nacional. "Al Ballet Nacional podria coreografiar i ensenyar, però sense que em costàs doblers", comenta Canales, que té una escola de ball a Madrid, amb uns 300 alumnes.
Somiar: el camí per escapar de la crua realitat
Alma és una carnissera de barri, separada i amb un fill de 4 anys, que cerca la manera de sobreviure a les misèries de cada dia amb l'únic recurs que és a l'abast d'aquells que res no tenen llevat d'ells mateixos: els somnis. Aquesta és la història que Miquel Àngel Raió fa arribar al públic a Cristalls irisats de plàstic xinès, l'obra que guanyà el premi Teatre Principal de texts dramàtics 2009 i que es representarà dijous i divendres al Principal a les 21.00 hores, i dissabte a Inca a les 19.00 hores. "L'obra tracta uns temes quotidians que afecten tothom. Alma, la seva germana i la seva amiga tracten de trobar un camí, de sentir-se contentes", explica Miquel Àngel Raió, qui ha experimentat amb nous formats en aquest treball. "Es pot dir que és un espectacle de teatre cinema. Hi ha dues pantalles que tenen una interacció constant amb l'escenari. Jo sé rodar. De fet, em guany la vida amb això, i la cosa està sortint bé. He fet moltes projeccions per a teatre i crec que he aconseguit una bona integració de llenguatges", assenyalà.
La vessant còmica de l'aigua
La vida quotidiana sempre ha estat una font habitual per als artistes que fan del sentit de l'humor l'eix de les seves creacions. I un dels elements que acompanya tothom cada dia és l'aigua, la gran protagonista d'SGAG (Societat General d'Aigües Globals), la darrera proposta dels catalans Vol-Ras, que visitarà aquest cap de setmana el teatre Principal de Palma després d'haver fet una aturada prèvia, divendres, a l'Auditori d'Alcúdia. "Hi ha una petita història rere l'origen d'SGAG. Muntàrem un espectacle anterior la història del qual es desenvolupava en un lloc sense aigua. Treballar amb aquesta escassetat ens va portar a l'altra perspectiva. La veritat és que hem trobat un munt de situacions còmiques amb un element tan quotidià com és l'aigua", explica sobre l'obra Joan Segalés, un dels fundadors de la companyia i intèrpret d'SGAG al costat de Xavier Amatller i Joan Faneca. Tots tres hi actuen sota la direcció d'Esteve Ferrer. Tanmateix, no tot és amable quan es parla de l'aigua. Una gran part de la població mundial no té l'accés adequat a aquest element vital, capaç de causar conflictes desconeguts al nostre entorn més directe. Aquest n'és l'aspecte seriós, el que, en lloc de provocar rialles, fa venir les preocupacions i el dolor pel mal d'altri.
El C.IN.E de Sineu: el repte comença
La roda dels somnis avança, malgrat la crisi i les adversitats, i les bones idees continuen canviant la crua realitat. Aquest és el cas de l'antic teatre de Sineu que, després d'anys condemnat al silenci, ara té l'oportunitat de tornar a la vida i donar de nou un espai per somiar al poble amb el qual va viure tantes i tantes experiències en el passat. "Aquest projecte va néixer d'una necessitat", afirma Biel Jordà, que està al capdavant de la idea amb la productora teatral Res de Res i En Blanc. "Res de res i En Blanc decidí tornar fa cinc anys a Mallorca i necessitàvem un espai alt d'assaig per crear els nostres espectacles de circ", explica. L'encontre amb l'antic teatre de Sineu va tenir lloc el 2007. "Hi vàrem fer una gran inversió i el vàrem comprar el 2008", en comenta Jordà. De seguida es presentà la idea de reformar-lo, però tornà a ser la necessitat la que donà energia a aquesta aspiració, perquè "les condicions de fred i humitat" ho exigien a crits. La possibilitat de remodelació ha donat pas a un projecte en el qual tot el poble "s'ha involucrat", una iniciativa que va més enllà d'arreglar les condicions estructurals de l'edifici.
El foc venç el fred
El termòmetre marcava quatre graus, però l'infern esclatava a Palma. Era l'aTIÀr Foc d'enguany, que encengué els esperits de les més de 60.000 persones que gaudiren dels balls i de les espurnes del centenar de dimonis i bèsties de foc que desfilaren entre la Feixina i el parc de la Mar. Un any més, el mal s'apoderà de Ciutat en un espectacle que ensorrà la Catedral de Mallorca i l'aixecà de nou amb l'espertit infernal a dins. Això sí, la traca final superà els decibels permesos per a la seguretat de la Seu, controlada per la Patrulla Verda, cosa que pot tornar a causar polèmica, després que fa dos anys es trencassin els vitralls de la rosassa. Ben puntuals, a les vuit del vespre, la veu Puresa de l'any passat, reconvertida enguany en àngel demoníac, pujà a dalt de tot de l'escola de Jaume I per convocar la dimoniada. Bàrbara Femenies entonava l'ària que cridava els diables de Mallorca a sortir al carrer. En uns minuts, l'escola es convertí en un vertader infern de color roig i l'olor de pólvora se sentia defora del centre, on hi havia un nombrós públic expectant. Famílies senceres i molt de jovent desafiaven el fred per tal de veure la desfilada de dimonis, rodelles i timbals. Els primers a sortir foren els dimonis de la Factoria de So de Santa Maria.
Fusió de places i ambients
Fou una de les estrelles de la revetla. La plaça Major s'omplí de nostàlgics del rock espanyol dels noranta per sentir cançons que, d'alguna manera, han fet història. Loquillo, fidel al seu estil i vestit de rigorós negre, aparegué damunt l'escenari quan passaven pocs minuts de mitjanit al so d'En las calles de Madrid i no fou fins després de la cinquena peça quan es dirigí al nombrós públic amb un "bon vespre Sant Sebastià".El cantant del Clot repassà la seva trajectòria -que ha recollit en el darrer disc, Loquillo Rock&Roll Star 30 años (1980-2010)-, durant gairebé dues hores, en les quals es dedicà a cantar i a parlar poc amb el públic. Tanmateix, els assistents estaven més que entregats i la plaça Major, plena de gom a gom. Tothom en coneixia algun tema, però els més veterans no deixaren de cantar ni un instant. El colofó arribà al final, quan Loquillo delectà els milers de congregats amb tres composicions més que mítiques de la seva llarga carrera. El ritmo del garaje, Rock&Roll star i Cadillac solitario posaren fi a un dels concerts més multitudinaris de la nit. Si bé és cert que la plaça Major s'omplí quan hi sonà Loquillo, just abans també estava ben animada. Els seguidors del ball de bot no passaren per alt la ballada popular pròpia de Sant Sebastià.
Camí cap a Illamor
Després d'anys perfilant el projecte, mesos de preparació, càstings i assajos, el musical Illamor s'estrenà finalment ahir a l'Auditòrium de Palma. Els nervis acompanyaren l'equip d'Illamor durant les hores prèvies a l'estrena del que és el primer musical mallorquí.
Nit d'optimisme
La batlessa de Ciutat encengué el fogueró, que trigà un poc a agafar força a la Plaça Major. Foto: T.A. La festa del patró tornà a omplir ahir les places i carrers del centre de Palma. Tant és si és una revetla de crisi o si no hi ha grans 'ganxos' musicals, la festa la fa el poble i, una vegada més, quedà demostrat. L'única novetat d'enguany fou l'ambient preelectoral que es respirava a determinats racons.
A l'expectativa
La vetlada d'avui es presenta carregada d'expectatives, és a dir, que molts esperen veure què pot donar de si aquesta revetla amb un cartell tan dispar i amb pocs 'ganxos'. És evident que la crisi ha passat factura a la programació, que enguany està marcada pels revivals. El principal cap de cartell, per ventura, serà Loquillo a la plaça Major. Tal com succeí l'any passat amb Luz Casal, el vell rocker pot convertir-se en el gran actiu de la revetla d'enguany. Ara bé, la combinació de Loquillo amb els seus teloners no s'avé ni poc ni gens: tres formacions de ball de bot i un merescut homenatge a la finada Bel Cerdà precediran el català del tupè; vaja, que serà una combinació estranya i artificial. Tot apunta que la música comercial, previsiblement enllaunada, tornarà a ser la gran atracció per als més joves. Serà a la plaça d'Espanya amb el concert dels 40 Principales. Soraya i Nena Daconte en seran els grans atractius. Val a dir que enguany la cadena de radiofórmula no ha previst cap grup en català. També patrocinat serà el concert de la plaça de la Reina, amb un revival un xic enyoradís. Per l'escenari de devora el Born hi passaran els Tennesse i Santi y Cía, membres del que foren els Inhumanos.
Pa negre copa els premis Gaudí
Pa negre fou la triomfadora absoluta dels premis Gaudí. Millor pel·lícula, millor pel·lícula en català i millor director foren part dels 13 guardons, de 15 nominacions, que aconseguí el film del mallorquí Agustí Villaronga. La tercera edició dels premis Gaudí del cinema català, que se celebrà ahir, començà amb els millors auguris per a Pa negre, del mallorquí Agustí Villaronga. El film de Villaronga aconseguí el primer guardó de la nit, el que es va destinar al millor vestuari. El premi arribà després de l'aparició en escena del conductor de la gala, Quim Masferrer, que donà la benvinguda al president de la Generalitat, Artur Mas, i al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb el seu característic sentit de l'humor. La prèvia de la vetlada va estar enterbolida per les acusacions de suborn llançades contra Produccions Kaplan, responsable de tres pel·lícules candidates, acusacions que l'Acadèmia de Cinema Català es va comprometre a investigar. Després del de millor vestuari, una pluja de guardons va anar caient poc a poc per als membres de l'equip que ha acompanyat Agustí Villaronga en aquest viatge que ha suposat Pa negre. Una emocionada Marina Comas recollí el premi de millor actriu secundària, guardó que en la categoria masculina fou per a Roger Casamajor.
L'esperit d'Estellés arriba al Romea de la mà de Pep Tosar
El teatre Romea de Barcelona acollí dimarts i durant dues setmanes Poseu-me les ulleres, un espectacle que dirigeix el mallorquí Pep Tosar. El muntatge s'inspira en l'obra literària del poeta i periodista Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993), amb una escenografia que recorda els anteriors Esquena de ganivet i Somnis de somnis, del mateix Tosar. L'escenari apareix dividit en dos espais. A la part més propera al públic, els actors parlen en un bar. A l'altra, en un entorn més oníric, una ballarina clàssica es mou al voltant d'un escriptori. Un tul divideix els dos àmbits, sobre el qual es projecten fragments d'entrevistes a Estellés, emeses a TVE Sant Cugat o Canal 9, als seus fills i a experts en l'obra del poeta. "És una narrativa documental que sorgí com una manera de contar històries sobre la qual he anat treballant", explicà Tosar. El director ha treballat amb tres dels cinc textos de l'obra autobiogràfica d'Estellés i amb la veu de l'escriptor que un amic gravà fa 30 anys. "Como deia Joan Fuster, Estellés és el màxim representant de la poesia escrita a València des d'Ausiàs March", declarà Tosar, qui rememorà que "als anys 80, amb el pujolisme, fou un poeta celebrat a Catalunya i era fàcil trobar la seva obra a les llibreries de Barcelona, mentre que ara només és possible trobar-ne El llibre de les meravelles".
Joan Guasp, guanyador del premi Llorenç Moyà
L'escriptor Joan Guasp ha estat guardonat amb el premi Llorenç Moyà, dotat amb 3.000 euros, per la seva obra La torre Eiffel, "una tragicomèdia en la qual es reflexiona sobre l'espoli constant que pateixen els països sotmesos en un Estat reconegut internacionalment i oficial i sobre les conseqüències que es deriven de tot això: el colonialisme cultural, polític i moral", segons paraules del mateix autor. El batle de Binissalem, Jeroni Salom, va ser l'encarregat de lliurar a Joan Guasp el premi dissabte vespre al casal de cultura de Can Gelabert. Es tracta de la segona edició d'un certamen impulsat per l'Ajuntament de Binissalem i per la Fundació Llorenç Moyà, que amb el patrocini de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, vol recordar el poeta i dramaturg binissalemer Llorenç Moyà, a més d'estimular l'escriptura dramàtica en català. Precisament, durant la recepció del premi, Joan Guasp va recordar amb emoció les seves trobades amb Llorenç Moyà sent adolescent, qüestió per la qual el premi li resulta especialment emotiu i significatiu. En la segona edició del certamen Llorenç Moyà d'Obres Dramàtiques han concursat quatre obres. Allende vx. Khrusxov, d'Antoni Lluís Reyes, que ha resultat finalista. A més de la dotació econòmica de 3.000 euros, també se'n publicarà l'obra guanyadora.
La xarxa social arrasa als Globus d'Or
La xarxa social, la història sobre la creació de Facebook, arrasà diumenge en la LXVIII edició dels Globus d'Or, després de conquerir quatre guardons, inclòs el de millor pel·lícula dramàtica de l'any. A més, la cinta es va imposar en les categories de millor director, distinció que va anar a les mans de David Fincher; millor guió, per a Aaron Sorkin, i millor banda sonora, per als músics Trent Reznor i Atticus Ross. El discurs del rei, que tenia el major nombre de nominacions, amb set candidatures, aconseguí recompensa únicament per a Colin Firth, que va rebre el premi al millor actor protagonista en drama.The fighter es va endur dos Globus d'Or per les interpretacions secundàries de Christian Bale i Melissa Leo, mentre que El cigne negre s'hagué de conformar amb el títol a millor actriu protagonista en drama, que fou per a Natalie Portman. Origen, que aspirava a quatre categories, va quedar sense premi en una cerimònia que es dugué a terme a l'hotel Beverly Hilton de Los Angeles. Un dels inesperats grans guanyadors de la nit fou The kids are all right, que no només aconseguí el títol de millor pel·lícula de comèdia/musical de 2010, sinó que també s'endugué el premi a la millor actriu de comèdia/musical, que fou per a la veterana Annette Bening.
Revival d'El Casta sobre una Palma amb glamur
Els dimonis foren els protagonistes en el centre de Ciutat. Foto: J.Morey Amb un discurs carregat de barbarismes i amb una gran afluència de fans, Agustín El Casta encetà ahir capvespre les festes de Sant Sebastià. Abans, una llarga desfilada de capgrossos, gegants i dimonions havien recorregut els principals carrers de Ciutat en la ja tradicional cercavila de cultura popular. Una desfilada, per cert, que començà a la plaça d'Espanya amb més de mitja hora de retard sobre l'hora prevista al programa de festes. El Casta, però, semblava que enguany era el gran protagonista, i el públic aplaudí ben de grat quan l'humorista pujà a l'escenari ben endiumenjat. A les mans, els papers del pregó en el qual recordà aquell temps en què "Palma es convertí en una ciutat plena de vida i glamur. Un temps en què tothom la cuidava com es cuida el millor dels jardins".
Lorca, entre toros i flamenc
El teatre Principal oferirà aquest cap de setmana El llanto, una obra dirigida per Jaume Villanueva i basada en el poema de Lorca Llanto por Ignacio Sánchez Mejías. Es tracta d'un espectacle que barreja la poesia culta de Lorca amb ingredients de caire popular, com són el flamenc i els toros. El llanto es representarà avui, dissabte i diumenge. A més, en acabar la funció d'avui, que començarà a les 21 hores, hi haurà un col·loqui sobre l'espectacle.
Cort no retira el cartell de Sant Sebastià, tot i que no és “original”
Els serveis jurídics de l'Ajuntament de Palma resolgueren ahir que el cartell de les festes de Sant Sebastià 2011, titulat La flama dins la foscor, no pot ser considerat "original", "sense que això, inicialment, vulneri drets d'imatge ni d'autor", indicava a través d'un comunicat la regidoria de Be- nestar Social i Participació Ciutadana, que dirigeix Eberhard Grosske.
Òpera i clàssics al Principal
El teatre Principal de Palma celebrarà el pròxim semestre les noces de plata de la Temporada d'Òpera, un dels plats forts de la programació escènica presentada ahir a Palma, en què també destacaran la recuperació dels clàssics teatrals. Dels 37 espectacles programats, la temporada lírica incrementa el número de funcions i dies. En total, s'hi representaran quatre peces: Sor Angelica i l'Heure Espagnole, Carmen i la Traviata. D'aquestes, la Traviata serà l'única que no estarà produïda pel Principal.
La “sorpresa” de Pa negre
Agustí Villaronga (Palma, 1953) comprava carxofes a Barcelona mentre Jorge Sanz i Marta Etura anunciaven, des de Madrid, els finalistes de la 25a edició dels premis Goya, el màxim reconeixement de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques. El que no s'esperava el director mallorquí és que la seva darrera pel·lícula, Pa negre, fos finalista en 14 de les 28 categories que coneixeran el nom del seu guanyador el pròxim 13 de febrer. Tot i no ser en les travesses dels favorits, Villaronga tindrà com a rivals directes Àlex de la Iglesia, amb 15 nominacions per Balada triste de trompeta, i Icíar Bollaín, finalista en 13 categories amb También la lluvia. El mallorquí és un dels autors més personals del cinema actual, un director amb un segell inconfusible que no deixa mai indiferent.
Insolència i joventut: l'efectiva fórmula de The Last Dandies
Poques vegades, menys d'un any de feina conjunta i un únic EP han fet parlar tant. Però el cas de The Last Dandies resulta fulgurant. Aquest grup mallorquí està conquerint les orelles de tots aquells que escolten el seu primer treball, titulat com ells mateixos, The Last Dandies. La presentació oficial del seu primer enregistrament va tenir lloc divendres a Cultura Club, encara que els oients de Ràdio 3 ja han pogut gaudir de les cançons d'aquest grup de joves mallorquins, format per Toni Cobretti, Dani Spies, Carlos Cantalapiedra, Jordà i Jordi Herrera. Aquest darrer és l'encarregat de produir l'EP. Les comparacions, en aquest cas, no són odioses, perquè The Last Dandies poden recordar noms tan il·lustres com The Strokes i Artic Monkeys. Hi té molt a veure l'excel·lent veu de Toni, alma mater de la banda. D'allò que no es pot dubtar és que els mallorquins seran un dels protagonistes de l'escena independent al llarg d'aquest 2011 que tot just acaba de començar.
Un Sant Sebastià a mida de la crisi
Malgrat que el programa de festes de Sant Sebastià no es redueix ni prop fer-hi a la revetla, aquesta és sens dubte la perla de les celebracions que giren al voltant del patró de Palma. Què esperen els ciutadans el dia de la revetla? Res de nou, perquè els temps de crisi així ho obliguen. Els artistes amb "ganxo" de l'edició de 2011 hi aporten poca novetat, encara que tal vegada compliran a la perfecció l'objectiu d'omplir les places de Ciutat. Loquillo serà l'estrella de la plaça Major, on també es podran veure els Balladors de Lluc, Caliu, Xaloc i un homenatge a Bel Cerdà. La mescla d'estils, en teoria, ha d'afavorir la mobilitat dels espectadors per les diferents places, tot i que la suma de Loquillo i els seus companys d'escenari pugui quedar un poc estrident. A la plaça de Joan Carles I, els Dover, que ja són uns veterans en el món de la música, seran els caps d'un cartell que inclou els finalistes del SonoPalma 2010, Hijos de la Kaky i Kausa, a més dels guanyadors, Gran Sol. Aquesta proposta serà un oasi en la sequera de la presència d'artistes mallorquins emergents.
El ball de la història
La companyia EmbruixArt representarà el seu espectacle Ballant, ballant... la Història de l'1 al 6 de febrer a l'Auditòrium de Palma. Per tal de promocionar aquestes sis funcions, els actors en penjaren ahir cartells pels carrers més cèntrics de Palma. Els components de la companyia es passejaren per la plaça de Cort, Jaume II, la plaça Major, el carrer de Sant Miquel, el dels Oms, el mercat de l'Olivar i Via Sindicat.
Dia de Reis... Dia de juguetes
La nit de dimecres a dijous fou ben moguda. Melcior, Gaspar i Baltasar tingueren molta feina per repartir, casa a casa, els presents que havien portat d'Orient per als infants que durant l'any han fet bonda. Els nins més avantatjats ja havien rebut els regals dimecres vespre de mans dels mateixos Reis, altres els obriren els el matí ben d'hora.
El teatre Catalina Valls ja és oficial
El teatre Municipal de Palma ja s'anuncia sota el nom de Catalina Valls, tal com proposà el PP en el passat ple de l'Ajuntament de Palma. La regidora de Cultura de Cort presentà ahir la programació d'hivern que es representarà al Xesc Forteza i al 'rebatiat' teatre municipal del passeig de Mallorca. Tot i això, encara no n'hi ha hagut la reinauguració oficial amb les autoritats, que es preveu en breu, segons indicà la regidora Nanda Ramon, quan s'hi col·locarà una placa en nom de la finada actriu i es farà propaganda de l'espai amb un nou logo.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El nou director d'IB3 es desfà de la sèrie 'Norats' sobre dos mallorquins perseguits pel franquisme
- Tomeu Martí respon a les pressions i amenaces de Vox