L'espectacle es repetí ahir vespre, perquè el teatre quedà petit. | R.Pherrer
Al cap de setze anys de la mort del poeta i cantant, el 15 de febrer de 1995, un teatre Municipal de Manacor completament ple va retre dissabte vespre un brillant i sentit homenatge a Guillem d'Efak, el qual es va haver de repetir l'endemà perquè molta gent havia quedat sense entrada. L'espectacle és una nova versió del que Guillem havia presentat a la Sala Imperial de Manacor fa trenta-un anys: Siau qui sou. Es tracta d'una rapsòdia amb la música d'Antoni Parera Fons que inspira un clar esperit identitari mallorquí a partir de versos que expressen una potència aclaparadora i que palesen l'immens amor de l'autor envers Mallorca: "Hem passat molta sendera fins a arribar aquí on som, però la història convida: mallorquins, siau qui sou! El vell regne de Mallorques el voldrien fer bocins; per això, la història crida: siau qui sou, mallorquins!"
L'espectacle anà a càrrec dels músics de la Banda Municipal de la localitat, dirigits per Pere Siquier, qui aportà l'arranjament d'algunes de les peces, juntament amb Biel Oliver i Delfí Mulet, que també era a la guitarra. Hi participaren l'escriptor Bartomeu Mestre, com a recitador; Biel Majoral, qui reclamà i cantà amb el seu estil únic, i la ballarina Bettina Lapeyre, professora de dansa contemporània, que il·luminà algunes escenes. Cal destacar també la soprano Maria Rosselló i la seva extraordinària veu per interpretar uns textos de Guillem d'Efak que vessen mallorquinitat, indignació pels abusos soferts durant segles, però que, sobretot, comuniquen una tendresa sense límits que va fer caure més d'una llàgrima entre un públic emocionat. Aquest aplaudí dret durant llargs minuts i provocà dues repeticions. A més, li costà abandonar la sala.
Al Siau qui sou també hi eren presents la vídua de Guillem d'Efak, Mònica Pastor; la cantant i recitadora Núria Feliu -que s'havia desplaçat des de Barcelona per a l'ocasió-, i Francesc Antich, que s'hi presentà amb un amic, sense protocols ni pompes, i que s'hi mostrà entusiasmat. Després de la representació, Bartomeu Mestre es dirigí amb agraïment als integrants de la Banda Municipal de Manacor i els digué que "això que heu fet anit ha anat més enllà d'un recital de dansa, música i poesia. Ha estat una nit de dignitats recobrades. Heu aixecat un clam contra l'oblit, heu segellat un acte de justícia i reparació, heu estat un volcà encès que ha retronat i enlluernat enmig del silenci i de la fosca. Gràcies per recobrar-nos la veu autèntica de Guillem d'Efak!". En poques paraules, una vetlada inoblidable.
21 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
¡Vaya nivel de debate político-musical! ¡Seguid así mallorquinotes!
Però què punyetes diu aquesta aMARGAda? Na Maria Rosselló és una soprano de primer nivell que broda una obra d'extrema dificultat! Llàstima que per poder viure a Mallorca hagi optat per la docència musical!
Vaja tipa primmirada que trobaria ossos al lleu i ve per aquí a insultar tothom. Segur que és una llongueta de forn de senyors. Vaig passar un guster i si com m'ha dit un amic de la banda ho han de fer al Principal de Palma hi tornaré anar encantada. Els poemes, les músiques, tot, va ser d'un nivell que no havia vist mai abans al meu poble. Mon pare em va dir que no havia vist res igual ni en els millors temps de la Capella de Manacor.
No sé a què ve el teu insult d'histèrica però necessites un mirallet, perquè l'argument et rebota: "si no acceptes l'eufòria dels altres és que tens un problema". No vinguis aquí a posar-te per damunt del bé i del mal per donar lliçons de "matisos". Qui signa "eufòrica" aporta una dada que jo puc corroborar perquè hi era: tot el públic estava dret aplaudint. Ets de les que t'aixeques de la cadira per aplaudir una banda i una soprano (segosn tu) fluixetes? Et cauen els anells o ets de foie i cava diari a la cafeteria de l'Scala de Milan? Doncs mira, jo sóc sòcia de fa 34 anys del Liceu i et puc assegurar que aquest espectacle no hi desdiuria gens. Maria Rosselló és una soprano extraordinària que s'hi hauria de dedicar professionalment, Ella genera emocions i tu patetismes. No em vindria gens de nou que Marga i María Rosa fossin la mateixa persona.
Sí que n'ets d'uefòrica, sí... I tant. També pots afegir-hi histèrica perquè si no acceptes les opinions dels altres és que tens un problema...No siguem tan demagogs! He dit: VA ESTAR MOLT BÉ PERÒ NO EXAGEREM. Això veig que no és suficient per tu, eh? Com els radicals: ho estàs 100% amb ells o és que estàs en contra d'ells. Accepta que no tot és blanc ni negre: existeixen els matisos.
Que no exagerem? Aleshores MARGA (vaja nom espanyolarro que has triat), com així si és que hi eres com dius et vares aixecar a aplaudir entusiasmada. Ho dic, perquè ho va fer tot el públic. O ara te n'arrepenteixes? A Manacor, ni al Festival de Teatre del qual sóc assídua mai no havia vist una resposta del públic com ahir. Tothom dret, emocionat i jo, i molta més gent, plorant de sentiment. Tu, MARGA, de sensibilitat 0!
Un acte molt popular. Va estar molt bé però no exagerem per favor...la banda de música, fluixeta; la soprano, fluixeta; en Balutxo, fent de prota (com sempre); el millor de tots Biel Majoral. Pel que fa als polítics, una vergonya que ni el batlle de Manacorr hi fos: només la consellera de cultura. Tractant-se del PP no ens estranya.
La mejor debió ser la bailarina que debía tener la boca calladita.
http://www.youtube.com/watch?v=dXT3VoDUbtA
Gràcies a tots els que feu possible, cadascun des del seu vessant, que la lluita per la dignitat perduri, ja que si esperam que ens la retornin els polítics contemporanis, totalment controlats pel neo-liberalisme, estem ben fotuts, la victòria solament s'aconseguirà amb i des de la societat civil.