Insolència i joventut: l'efectiva fórmula de The Last Dandies

Poques vegades, menys d'un any de feina conjunta i un únic EP han fet parlar tant. Però el cas de The Last Dandies resulta fulgurant. Aquest grup mallorquí està conquerint les orelles de tots aquells que escolten el seu primer treball, titulat com ells mateixos, The Last Dandies. La presentació oficial del seu primer enregistrament va tenir lloc divendres a Cultura Club, encara que els oients de Ràdio 3 ja han pogut gaudir de les cançons d'aquest grup de joves mallorquins, format per Toni Cobretti, Dani Spies, Carlos Cantalapiedra, Jordà i Jordi Herrera. Aquest darrer és l'encarregat de produir l'EP. Les comparacions, en aquest cas, no són odioses, perquè The Last Dandies poden recordar noms tan il·lustres com The Strokes i Artic Monkeys. Hi té molt a veure l'excel·lent veu de Toni, alma mater de la banda. D'allò que no es pot dubtar és que els mallorquins seran un dels protagonistes de l'escena independent al llarg d'aquest 2011 que tot just acaba de començar.

"Fa quasi un any que treballam", explica Cobretti. "La veritat és que les coses ens estan anant molt bé i estam molt contents", afegeix. Els pròxims projectes de The Last Dandies els enregistraran en el mític programa Los conciertos de Radio 3. Aquesta actuació tindrà lloc el 22 de febrer. Dos dies després tocaran a la sala Catwalk de Barcelona.

Dues setmanes més tard, ja en ple mes de març, el conjunt mallorquí iniciarà una gira per presentar el seu EP, que els durà a la zona del Llevant peninsular i a Múrcia. També tenen previst sortir de l'Estat i finalitzar a Londres, malgrat que abans passaran per França. The Last Dandies és un grup de pop rock independent que ha sabut aglutinar les diverses orientacions musicals dels seus components, una mescla que és superior qualitativament a la mera suma de les parts. "Cada un de nosaltres té les seves influències. Per exemple, el bateria tocava abans en un grup hardcore", comenta Toni. "No som una banda que vulgui copiar un altre grup, sinó que volem trobar el nostre propi camí", continua. "Som un grup indie a qui agrada experimentar. Ara estam ficant molts teclats psicodèlics i orgues d'església per provar coses noves", precisa.

Quant a les ambicions, són molt elevades o molt senzilles, segons es vulgui veure. "Tocam perquè ens divertim". Pareix poc? Idò no ho és en aquests temps, amb una indústria musical malferida per les noves formes de difusió i uns drets d'autor en plena crisi d'identitat que cerquen nous camins per fer-se valer. Així que divertir-se ja és un gran començament.