Lorca, entre toros i flamenc

El teatre Principal oferirà aquest cap de setmana El llanto, una obra dirigida per Jaume Villanueva i basada en el poema de Lorca Llanto por Ignacio Sánchez Mejías. Es tracta d'un espectacle que barreja la poesia culta de Lorca amb ingredients de caire popular, com són el flamenc i els toros. El llanto es representarà avui, dissabte i diumenge. A més, en acabar la funció d'avui, que començarà a les 21 hores, hi haurà un col·loqui sobre l'espectacle.

Aquesta no ha estat una obra exempta de polèmica, sobretot després que a Catalunya es prohibissin les curses de toros. Tanmateix, El llanto no és cap al·legat a favor de la tauromàquia. Tampoc no és cap diatriba en contra. Es tracta d'un treball que fa referència al món que envoltava Lorca, un món en el qual el flamenc, els toreros i les corrides eren d'allò més habitual i en el qual els dilemes morals de la societat eren uns altres ben diferents als d'ara.

"Abans de fer El llanto, desconeixia el món de la tauromàquia, encara que m'agradava Lorca", explicà durant la presentació de l'espectacle el seu director, Jaume Villanueva. "Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías és la millor elegia de tots els temps i arran d'aquí vaig començar a investigar sobre el món dels toros", afegí. "El que mai ens hauríem pensat fa tres anys és que a Barcelona passaria tot el que ha ocorregut amb la tauromàquia".
La música és d'Enric Granados, Rafael Plana i Antonio González, i el repartiment està format per la cantaora Juana García, la Gitana catalana, i els bailaors Nacho Blanco i Frederic Gómez. "Estic orgullós d'haver fet una obra amb aquest caire popular, perquè el teatre no ha deixat de ser un art per al gust dels burgesos", sentencià Villanueva.