El Banc d'Espanya ha publicat el deute de les administracions públiques. | Efe - Efe.
Balears ha batut en el segon trimestre de l'any el seu màxim nivell d'endeutament de la història amb 4.561 milions d'euros, un 16,9% del Producte Interior Brut (PIB) autonòmic. La xifra suposa un increment del 19,3% sobre el mateix període de l'any passat i situa les Illes com la quarta comunitat autònoma de l'Estat amb més deute públic en relació al seu PIB.
Segons les dades publicades ahir pel Banc d'Espanya, des del juny de l'any passat fins al juny d'enguany, el deute públic de Balears ha augmentat amb 739 milions. Fa un any era de 3.822 milions. En relació al primer trimestre d'enguany, la pujada ha estat de 121 milions. Llavors el deute era de 4.440 milions.
En conjunt, el deute de totes les administracions assoleix el seu màxim històric, arriba als 702.806 milions, la qual cosa suposa el 65,2% del PIB. D'aquesta manera, supera de 5,2 punts el límit establert pel Pacte d'Estabilitat de la Unió Europea.
Durant el darrer any, l'increment del deute ha estat generalitzat tant a les comunitats autònomes (23,56%), com a l'Administració central (15,93%) i als ajuntaments (3,06%). L'endeutament de l'Administració central és de 531.994 milions (49,4% del PIB); el de les comunitats autònomes, de 133.172 milions (12,4% del PIB) i el dels ajuntaments, de 37.640 milions (3,5% del PIB).
Per comunitats, Cantàbria, amb el 75,3%, liderà el creixement del deute en el segon trimestre, i Canàries, amb un 0,8%, fou on menys va pujar. El País Valencià continua sent la comunitat més endeutada, amb un deute del 19,9% del PIB; seguida per Catalunya (19,2% del PIB), Castella-la Manxa (17,2% del PIB) i Balears (16,9% del PIB). Madrid, amb un deute del 7,7% del PIB, és la que el té més baix.
El portaveu del Govern, Rafel Bosch, assegurà ahir que les dades "no fan més que reafirmar" la feina de l'Executiu per "controlar aquest dèficit creixent i aprovar un pla que garanteixi una estabilitat en un termini relativament curt". Per part seva, el PSIB afirmà que les dades "desmenteixen rotundament les xifres alarmistes i catastrofistes del PP". El diputat socialista Joan Boned recalcà que el Banc d'Espanya confirma les dades que donaren ells fa una setmana i demanà una "rectificació" del Govern i una "disculpa".
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A Albert Un habitant a Mallorca costa uns 16.200 euros (també se pot aplicar a la zona euro). Això vol dir que a Mallorca un treballador ha de guanyar uns 27.000 euros, o sigui 2250 euros per mes de mitjana ( hi ha que guanyen 700 euros i altres 3.000, 4000 i més). La renda per càpita està a Balears en uns 22.000, hi ha una diferència de 6000 euros. Si vols säbre més cerca a internet, hi ha treballs fets per professionals. Un treballador extracomunitari hauria de guanyar més de 60.000 euros per any i a més declarar i pagar els imposts corresponents. ¿Quants de treballadors extracomunitaris guanyen més 60.000 euros? Faig la mateixa pregunta, ¿què costa un estranger extracomunitari?.
Per evitar això i viure bé necessitam: 1) Que els imposts que pagam a les Illes Balears quedin íntegrament aquí. 2) Que s'invertesquin bé aquí. 3) Que hi hagi mecanismes per evitar que lladres irresponsables tudin els doblers públics. Mecanismes de la justícia que puguin imputar una acció de govern irresponsable.
Si les Balears proclamam la independència ens estalviarem els 3.400 milions que espanya ens espolia cada any. Vol dir que en un anyet i mig alliberats d'espanya eixugaríem tot el dèficit. Votar PPSOE és votar espanya. Votar espanya és ser massoquista. Però hi ha de tot a la vinya del Senyor.
En Manera era un perill públic i va tudar els doblers a grapades, fent vots a cada passa pel PP, però aquest deute no li és imputable en gran mesura: hi ha el gran gastador Mates. l'espoli econòmic a què ens sotmeten els espanyols i la minva d'ingressos provocada pel desastre urbanístic impulsat per Grande i el seu amic Bauzà.
I que ens costes tu, bergant?
Qui paga el 58'6x10**17 ergs? (586 i 16 zeros seguits de ergs) La pregunta del milió què costa un estranger extracomunitari? Aquesta pregunta ¿què costa? sempre se ha de fer a qualsevol dirigent. En Zapatero pot säbre lo que costa un cafè, però no sap lo que costa un estranger extracomunitari.
I perquè no reclamen els 3000 milions d'euros del dèficit fiscal? Que és més pragmàtic! Aquest any tendríem el dèficit en 1500 milions, i l'any que ve podríem tenir superàvit.
Si un empresari estigués en aquesta situació ja seria a la presó. Per què no hi fiquen en Manera i els qui el varen precedir?