Quim Torres
El Consell traurà personal del Principal i l’hipòdrom
Maria Salom ha comparegut per explicar el contingut del pressupost de l'entitat per a l'any 2012. Foto: M. À. Cañellas. El Consell de Mallorca reduirà personal del teatre Principal, de l'hipòdrom de Son Pardo i del Consorci d'informàtica (Cilma). Així ho anuncià ahir la presidenta del Consell, Maria Salom, qui no concretà quans treballadors seran acomiadats el 2012. Sí que avançà que hi haurà estalvis de fins a 150.000 euros en el pagament d'hores extra i de plus de productivitat. Salom reconegué els ajustos en la presentació dels pressuposts per a 2012, que preveuen una retallada d'inversions i subvencions.
El PP rebutja la llei de consultes perquè no en vol de sobiranistes
El mateix PP que promou un referèndum a Maó per canviar el nom de la ciutat vetà ahir al Parlament la llei de consultes populars, que promovia PSM-IV-E i que hauria permès fer referèndums vinculants en els àmbits municipal, insular i balear. Per justificar-se, els populars afirmaren que la gent no reclama que els consultin, sinó que els donin feina; que les consultes que s'han fet en altres parts de l'Estat han provocat menys participació que unes eleccions; i que, en realitat, allò que volien els promotots de la proposta és fer consultes sobiranistes que el PP no està disposat a permetre. Amb aquests arguments, la majoria absoluta del PP impedí que s'iniciàs la tramitació de la llei de consultes populars, més ambiciosa que la catalana.
El Govern fa enrere la tramitació del Parc Natural del Trenc
El Trenc, a Campos, no serà per ara Parc Natural. El Govern va fer ahir marxa enrere a la tramitació que hauria acabat convertint l'espai en un parc natural o una reserva. També va fer el mateix amb quatre zones més. Una és la península de Llevant, on hi ha un parc que l'anterior Govern del PP reduí un 90% i que ara s'hauria ampliat. En els cinc espais, que disposen d'altres figures de protecció, es faran ara plans menys restrictius urbanísticament que els que s'han fet caducar.
Un comiat d’indignat
Era el seu darrer discurs i l'aprofità. Ramon Socias no deixà passar l'altaveu que li brindà ahir el 33è aniversari de la Constitució per acomiadar-se com a delegat del Govern espanyol. Ho féu amb un al·legat amb càrrega política, que podria signar un ‘indignat' del 15-M. Carregà contra la dictadura dels mercats, alertà que les retallades que fa el PP amb l'excusa de la crisi posen en perill drets constitucionals; i criticà que Europa es mogui al compàs que dicta l'Alemanya d'Angela Merkel. No acabà aquí: també hi hagué aclucades d'ull en clau de partit, on alguns el situen competint amb Francina Armengol per la direcció del PSIB.
L’Executiu rectifica: preveu rebaixes a la targeta sanitària i més doblers a Educació
El Govern aprofitarà les esmenes presentades ahir pel PP per rectificar aspectes polèmics dels pressuposts per a 2012. Així, hi inclourà descomptes en la targeta sanitària, que fins ara no tenia preu i que a partir de l'any vinent es farà pagar a 10 euros. Els ciutadans que la demanin l'any que ve i no els caduqui fins al 2013 pagaran la meitat: 5 euros. No és l'única rectificació: després de les crítiques de l'oposició, el Govern també millora la dotació per a la neteja d'escoles i serveis informàtics amb 600.000 euros i augmenta 400.000 euros la subvenció a ajuntaments per a manteniment d'escoletes.
Bauzá avisa que el ‘més dur’ vindrà l’any que ve
Si algú pensava que les retallades en la despesa pública a Balears s'havien acabat, anava ben errat. El president del Govern, José Ramón Bauzá (PP), advertí ahir que les polítiques d'ajust del seu Executiu encara no han conclòs i avançà que "allò realment dur vindrà a partir de l'any vinent", perquè "hem d'assumir uns pressuposts que són els més durs de la història de la democràcia a les Balears, com a conseqüència de la rèmora de tenir el deute més alt de la democràcia". El popular es manifestava així als passadissos del Parlament just després que els pressuposts de la Comunitat per al 2012 superassin el primer tràmit a la Cambra.
El PSM fa esmenes per anul·lar l’aportació al palau
Els nacionalistes anunciaren la presentació d'esmenes parcials i volen que sigui el Govern central el que mantingui el complex. PSM-IV-EU ha preparat esmenes als pressuposts de la Comunitat Autònoma en les quals proposarà que s'anul·li l'aportació que el Govern fa anualment al manteniment del palau de Marivent i, en el seu lloc, destini aquests doblers a les partides de neteja dels equipaments docents que, segons la formació nacionalista, no bastaran per cobrir la despesa per a l'any vinent. "En un moment de dificultats econòmiques com l'actual, és importantíssim aclarir qui ha d'assumir les despeses i nosaltres creim que cedint el palau de Marivent ja estem fant una aportació important i, per tant, les despeses de manteniment haurien de ser a càrrec de l'Estat o de Patrimoni Nacional", afirmà el diputat de PSM-IV-E, Antoni Alorda.
El Govern paga 22 empleats per fer net Marivent
Els comptes de la Comunitat per a l'any 2012 reserven una despesa en el manteniment del Palau d'1,7 milions. El Govern balear paga durant tot l'any 22 empleats de neteja adscrits al manteniment i conservació del complex de Marivent, la residència d'estiu de la família reial. A més d'aquest personal, té en nòmina dos peons, un altre d'especialitzat en jardineria, un porter i un encarregat o coordinador del palau. En total, 27 persones són les encarregades directament per la Comunitat del manteniment del complex. El cost total dels seus sous és de 462.445 euros, tot i que amb la Seguretat Social les despeses de personal pugen a 611.061 euros. En total els pressuposts autonòmics per a 2012 preveuen una despesa a Marivent d'1,7 milions. El PSM fa esmenes per anul·lar l'aportació al palau
El Govern manté, per ara, un impost de patrimoni que afecta les classes mitjanes
Les socialistes Lourdes Aguiló i Francina Armengol, ahir.Foto:J.T. El Govern balear no ha modificat l'impost de patrimoni que s'aplicava abans de la seva desaparició i, per tant, si no es modifica, l'impost que es recuperarà a partir de l'any vinent no afectarà a les Illes les grans fortunes, sinó les classes mitjanes. L'Executiu del PP diu que no toca res perquè espera la decisió que prengui el futur Govern de Mariano Rajoy (PP) i, depenent del que digui, el modificarà a través d'un decret llei de mesures tributàries que s'hauria d'aprovar abans que acabi l'any. L'impost de patrimoni que s'aplicava a les Illes fins a l'any 2008, quan el Govern de Zapatero l'eliminà (el bonificà al 100%), gravava progressivament els patrimonis superiors als 120.000 euros. L'Executiu de Zapatero reactivà fa uns mesos aquest impost, que es començarà a aplicar l'any que ve i que afectarà les rendes superiors als 700.000 euros, però només en aquelles comunitats que no tinguin fixat un altre mínim exempt.
Marí i Joan deixen Esquerra per diferències amb Lladó
Els històrics militants d'Esquerra a Eivissa Esperança Marí i Bernat Joan justificaren ahir la seva baixa del partit, registrada fa mesos, per diferències amb la direcció de Palma, controlada per Joan Lladó, i amb la de Barcelona. Bernat Joan, que fou eurodiputat i secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, explicà ahir que va prendre la decisió després de comprovar que Esquerra no s'ha comportat com a partit de govern, tot i participar en els executius catalans i balear. Segons Joan, Esquerra tampoc no s'ha consolidat com a partit de Països Catalans.
Les urnes de la crisi
Arriba l'hora de les urnes, les urnes de la crisi. Ella decideix el vot. La crisi econòmica, encarnada en atur o darrerament en prima de risc, ha centrat una campanya insulsa i de baixa intensitat, que no ha servit aparentment per canviar tendències i de la qual surt el PP com a guanyador clar a l'Estat i a les Illes. L'altra crisi, la del sistema polític, també s'hi ha fet present, arran de les esquerdes obertes per la pèrdua de credibilitat dels polítics, la fallida de la Unió Europea i la proliferació de governs ‘tecnòcrates' que ningú no ha elegit.
El Govern planteja que IB3 sigui un consorci amb iniciativa privada
El Govern balear es planteja convertir l'ens públic de ràdio i televisió autonòmica, IB3, en un consorci publicoprivat i permetre, d'aquesta manera, l'entrada de la iniciativa privada en la gestió del canal. Així ho avançà ahir el portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, qui insistí que no es preveu la venda de la cadena a una empresa, sinó una "fórmula mixta" de gestió.
El crèdit de 100 milions anirà a nòmines i factures
Cinc mesos després d'arribar, el Govern de José Ramón Bauzá (PP) signà ahir el primer crèdit amb una entitat financera, el Banco Santander. El préstec, de cent milions, no es destinarà tot a pagar factures pendents, sinó que, segons reconegué l'Executiu, també servirà per pagar nòmines i altra despesa corrent de l'Administració i alleugerir així els problemes de liquiditat que es preveien per a final d'any. L'operació, que suma la meitat del crèdit cercat pel Govern, fou presentada pel president per donar-li rellevància i la posà com a exemple de la "confiança" que genera el seu Executiu. El Govern, però, evità donar-ne detalls. Gómez afirma que IB3 recorrerà a l'endeutament per pagar els proveïdors
El PSIB respon al PP que el Rasputín sí que fou una festa
A mesura que s'apropen les eleccions, s'escalfen els debats al Parlament. Ahir, una polèmica oblidada hi ressuscità: el cas Rasputín, la vetlada en un prostíbul moscovita pagada amb doblers públics que protagonitzaren membres del Govern Matas. Cansat de veure que l'Executiu de José Ramón Bauzá repeteix que ara es paga la "festa" del Pacte, el socialista Antoni Diéguez aprofità una pregunta al vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, per aclarir que "una bauxa és agafar els doblers de la caixa de tots i gastar-los en un local de prostitució de Moscou. I, si no, ho demani al senyor Delgado, que és qui més en sap i qui va fer les presentacions". El socialista senyalava així un membre de l'expedició, el llavors batle de Calvià i ara titular de Turisme, Carlos Delgado. El conseller, a qui el PSIB no demana res per privar-lo de protagonisme, també rebé de Joana Barceló, que li retragué "l'aire de gallet". La resta fou una repetició pujada de to de les darreres sessions. El PSOE i el PSM criticaren la retallada del pressupost en educació, salut i serveis socials.
Aguiló diu que el pressupost “realista” pot variar per “incertesa” als ingressos
El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, definí ahir els pressuposts per a 2012 de "realistes" però, a la vegada, reconegué que poden patir canvis, perquè s'han fet amb "certa incertesa" sobre els ingressos prevists. En una compareixença al Parlament per explicar els comptes del seu departament, Aguiló atribuí la "incertesa" al fet que Madrid no ha elaborat els seus pressuposts i s'ha hagut de basar en previsions de juliol, quan la situació canvia constantment. Per això, avançà que en funció de l'evolució dels ingressos farà modificacions a l'alça o a la baixa per no generar dèficit. Els pressuposts de 2012, amb una dotació de 3.675 milions, preveuen un finançament de l'Estat superior al d'enguany. Bauzá retalla a Salom 37,5 milions
Campanya electoral 20 NOV 2011
La protesta del 15-M es cola en el cara a cara
La protesta del moviment del 15-M es colà ahir en el cara a cara dels candidats de PSIB i PP a les generals, retransmès per IB3 en prime time. El debat entre Miquel Ramis (PP) i Pablo Martín (PSOE) reproduí eslogans de campanya i estratègies ja vistes en el cara a cara Rajoy-Rubalcaba, amb la diferència que a Balears hi havia un invitat inesperat: el moviment 15-M. Membres del col·lectiu es presentaren a la seu de la cadena i no aturaren de fer renou durant l'emissió. El mateix moderador, Joan Frontera, hagué d'explicar que provenia de persones d'aquest moviment i recordà que el debat estava autoritzat per la Junta Electoral.
Bauzá retalla a Salom 37,5 milions
El nou finançament autonòmic es nota en els pressuposts del Govern, que preveuen 450 milions més d'ingressos per aquest concepte, però el futur sistema de finançament dels consells deixa d'estar previst. Tant és així que desapareix dels comptes autonòmics la transferència que es donava a les institucions insulars com a bestreta a compte d'un futur sistema de finançament insular. El Consell rebia 37,5 milions d'euros l'any. L'aportació, que es feia des del 2008, pretenia esmenar els dèficits de finançament que arrosseguen les institucions insulars. Les lleis de pressuposts del Govern preveien cada any que el següent es refaria el model de finançament dels consells, com marca l'Estatut.
Bauzá deixa enlaire una part del descompte per anar en vaixell entre illes
Una part del descompte que tenen els ciutadans balears per viatjar en vaixell entre illes està, ara per ara, enlaire. El PSIB va denunciar ahir que, en el projecte de pressuposts del Govern de José Ramón Bauzá per a 2012, no s'hi preveu la partida autonòmica per a aquesta subvenció, que es paga a mitges amb Madrid.
Salom posarà anuncis als camions del fems
El Consell preveu obtenir 400.000 euros a l'any deixant posar publicitat als camions del fems. Aquesta és una de les mesures en què se sustenta la decisió de mantenir la taxa d'incineració en 131,5 € més IVA (un 0,2% menys), si bé Tirme preveia augmentar-la a 143,2 € més IVA. El preu s'aprovà per unanimitat en el ple, en el qual es confirmà que a partir de 2013 el Consell cobrarà la taxa de tractament dels residus i no els ajuntaments com fins ara, que continuaran cobrant per la recollida. Tot i el suport de l'esquerra a la nova tarifa del fems, advertiren que tot es basa en futuribles, com és aquest de la propaganda, i ho posaren en dubte. "400.000 € no els obté l'EMT amb els busos i els traurem nosaltres amb camions de fems que van de nit?", advertí la socialista Mercedes Garrido. La consellera del ram, Cati Soler, apuntà que ja es redacta el plec de condicions per treure a concurs la publicitat. L'oposició, en canvi, votà en contra d'una moció del PP perquè el Consell cobri la taxa de tractament del fems i no els consistoris. L'esquerra avisà que la mesura impedirà rebaixar el preu a qui en recicli o en faci la recollida selectiva i, per tant, es desincentivarà.
El Govern ha llevat cent dels 3.500 llocs de feina a les empreses públiques
El Govern balear ha suprimit en quatre mesos cent llocs de treball dels 3.500 de què disposaven les societats públiques abans que el PP arribàs al poder. Així ho anuncià al Parlament el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, que recalcà la voluntat de llevar prop de 800 empleats amb el procés de reducció del sector públic, que hi farà minvar de 168 a 76 el nombre d'empreses i que es completarà el 2012. Aguiló, que arribà a quedar gairebé sol perquè quasi tots els diputats del PP sortiren de l'hemicicle, explicà que els cent llocs de feina amortitzats s'han eliminat sense portar a terme acomiadaments sinó, bàsicament, deixant extingir contractes. Després, aclarí que bona part eren càrrecs directius i la resta de places responien a activitats que s'han acabat. El vicepresident també defensà una llei que autoritza el Govern a endeutar-se mentre estigui en vigor la pròrroga del pressupost. L'endeutament de 2011 serà de 209 milions, tot i que Madrid permetia arribar a 354 milions. "Els pressuposts són el full de ruta per aconseguir la recuperació econòmica"
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El nou director d'IB3 es desfà de la sèrie 'Norats' sobre dos mallorquins perseguits pel franquisme
- Tomeu Martí respon a les pressions i amenaces de Vox