El Govern, afirmà Bosch, substituirà el Decret de mínims -que estableix que com a mínim el 50% de les assignatures s'han de fer en català- per un altre que permetrà que cada centre estableixi un projecte lingüístic triat pels pares. Amb el nou decret, en una escola on s'apliquin diverses línies educatives, els pares podran triar. Si just s'hi aplica una línia que no va bé als pares, aquests podran triar una altre centre.
El castellà, com l'estranger
Arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa a la Generalitat l'obligació d'incorporar el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament, Bosch afirmà que el Govern s'avançarà i farà que les dues llengües cooficials hi siguin vehiculars, encara que a Balears no se n'ha emès cap sentència. En qualsevol cas, apuntà que el Decret de mínims ha provocat un increment dels centres que duen a terme la immersió lingüística, on el castellà s'ensenya al mateix nivell que una llengua estrangera.
"Hi ha centres educatius públics de Secundària, la majoria per no dir tots, on l'única llengua vehicular és el català perquè han adoptat un projecte d'immersió i això confronta amb la sentència", afirmà Bosch. El responsable assegurà que en una comunitat bilingüe les llengües cooficials no poden tenir un tractament de llengua estrangera, amb quatre o cinc hores de classe a la setmana, "perquè han de tenir tractament vehicular" i això vol dir que "tinguin àrees".
Després del Consell de Govern, el titular d'Educació esmenà una suposada frase que hauria pronunciat el president Bauzá el dia abans a Madrid i que fou recollida per l'agència Efe: "El castellà és el nostre idioma i el català és una llengua oficial". Per Bosch, ambdues afirmacions són certes i "no se li ha de treure més punta". I negà que hi hagués en l'expressió un to despectiu cap al català. "Podia haver dit també que el castellà i el català són llengües oficials", però "l'expressió més exacta" seria que "el castellà és llengua comuna i el català és la pròpia", però "jo no he de matisar la frase d'una altra persona".
Sobre el viatge a Madrid per escoltar el president, el portaveu del Govern afirmà que la Comunitat només pagà el d'aquells membres de l'Executiu que hi eren per motius de feina, com ell. Per altra banda, Bosch no descartà que l'Executiu hagi d'aplicar mesures addicionals per complir amb el compromís de dèficit, després que s'hagi conegut que el juny Balears gairebé duplicà el límit previst per a final d'any. És del 2,11% del PIB, malgrat que s'ha de tancar el 2011 amb un 1,3.
"Madrid diu que no descarta mesures addicionals i el Govern autonòmic no les descarta, seguint-ne les indicacions", afirmà Bosch, qui recordà que el dèficit fou generat per l'anterior Govern del Pacte i l'actual ja aplica un pla de sanejament per reduir-lo.
Platja de Palma
Bosch també deixà clar que l'Executiu no renuncia al pla de reforma de la Platja de Palma, però avançà que s'haurà de reprogramar després de constatar que els anteriors responsables es gastaren en despesa corrent 10 milions que havia aportat el Govern central per a actuacions finalistes.
Finalment, l'Executiu aprovà els nomenaments del nou gerent de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (IBISEC), Pere Más; la responsable de l'IbJove, María José Frau; del Cofuc, Antoni Vera, i del Conservatori de Música, Isabel Bonet.
270 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Perdó, vull rectificar: He dit Comissaria i volia dir Prefectura.
Punta de N´Amer: Crec que es diari ja està rebent pressións, i també crec que tots els que defensam el Català, acabarem coneixent-nos personalment a sa Comisaria, per cometre es delicte de dir sa veritat i d´haver-los vist ses vertaderes intencións als del......
M'han esborrat es meu comentari. M'agradaria saber qui aplica sa censura a n'aquest diari. Gràcies. Sou molt progres.Si.Molt demòcrates a favor de sa llibertat d'expressió.
A Sa Punta de N´Amer: I no dubtis que dir que el Manacorí és una llengüa diferent del Binissalamer, per exemple, és un segon objectiu. A Mallorca, hi ha molta gent que se sorprèn d´un fet universal com ès el canvi d´accent d´una localitat a altra, malgrat hi hagi pocs kilòmetres de separació, i se pensa que això és una característica endèmica i irrepetible de sa nostra Illa. Es possible que més tard, es posin a separar l´idiome, que ja no serà més qu´una llengüeta de tercera, per barriades, i així continueran sa seva feina diabòlica fíns haver dessintegrat el Català de Mallorca en particules sub- atòmiques . Sa veritat és que a jo me fan pena aquesta genteta que va pel món completament convençuda de que el Mallorquí no és el mateix que el Català, que procedeix del Lemosí (no sé com s´ho haurien fet si fòs veritat) per que me demostren un nivell intel.lectual nul, però encara me fà més pena Mallorca per que quan acabi es regnat d´en Cara Trista no ens quedarà rès: ni llengüa,ni cultura, ni patrimoni arquitectònic, ni paissatge, ni gastronomia, ni pastisseria, ni escola pública ni rès de rès.
A ses nostres illes es ralla es dialectes propis de cada una d' ellas i es castellà que sa llengu comú de tots. No rallam català normatiu. Molts balears no mos sentim representats per unes normes gramaticals impossades des de Barcelona. Hi ha tota una generació feta malbé per culpa d' es catalanisme. Lo normal seria apendre ses dues llengus:mallorquí (menorquí) i castellà. Ah! i especialment inglés. Saludos des de Mahó.
A aquest diari es moderador haurà de borrar comentaris, per que en hi ha que dònen molta mala imatge a aquest diari.
A Asturies ni ha una moguda per que no vòlen estandaritxat el Bable, per aquest motiu, diuen que es perdràn paraules i girs lingüistics propis de cada comarca. El que passa realment a aqueixa comunitat, és que hi ha molts de Pelayos i no els interessa una llengüa autóctona. Ses paraules mallorquines que ho siguinde veritat no se perden ni se perdràn mai, i podem escrirure tranquil.lament amb s´article salat, jo ho faig. Si hi ha cualcú que va amb bona voluntat jo el voldria convéncer: Només és una gramàtica,és com el Castellà a Andalusia, i si per contra van amb mala fe, el poble els exigeix que tenguin el que han de tenir i diguin que noimés volen s´Espanyol, però jo estic cansada de tanta falsetat i de pagar floridura (no floritura) literària, circuls de chuflers i sudacas i gent rara que només vol fer-se xalets amb els doblers publics.
Voler substituir ses paraules que a Mallorca s'han dites sempre per altres que no son autóctones, encara que vulguin dir lo mateix, Voler que aquestes paraules nostres no se perdin i que s'ensenyin als nostros infants a sa escola NO es fer-ho malement!! Som i serem sempre mallorquins i Balears... mai, mai..catalans
Es diu que una llengüa té sa consideració d´idioma quan: 1) S´empri de forma escrita a l´Administració i als mitjàns de comunicació. 2) Estigui estandaritzada 3) Es consideri autònoma 4) Gaudeixi d´un cert presitgi (creacións literàries, publicacións científiques, etc). Veient els punts 1 i 2, ens adonam de la manipulació perversa que softreix sa Llengua Catalana a aquesta Comunitat: Per començar la fa dèsapareixer de s´Administració posant-la només com mèrit a les oposicións li roben el primer punt. Dient que el Mallorquí i Català són llengues diferents romp s´estandarització de sa llengua. Si es deixa de parlar, si necessita paraules en Espanyol , malgrat en Català existeixen, es necessitarà s´ajuda i es support de paraules espanyoles (bé com fàn es politics del PP), ja s´han carregat es punt tercer Ara elquart punt és el que me preocupa realment, per que donat que cap "Baleáfon" serà capaç d´escriure ni un panflet sense que sigui un vertader infumable (no m´he equivocat, és una F) ni molt manco fer una tesi doctoral, és possible que fàssin dèsaparèixer tots els llibres i tractats cientifics escrit en Català de ses biblioteques i els duguin díns capses de cartró als soterranis. I amb tota seguretat es diexaràn de recolçar tot el que estigui escrit en aquesta llengüa, sobre tot si és bò. Es bén clar el que vòlen fer, el que passa és que no hi ha bemols per declarar s´Espanyol única llengua oficial de ses Balears, i no sé per quín motiu, per que se passen sa Constitución i tota sa restant llegislació pes forro.
Miquel Llompart, bon intent... Pero curra-t'ho un poquet mes home... Com a que no t'ho creus ni tu...