El conseller Company prengué la decisió d'aturar el tren d'Artà. | T. Ayuga.
Biel Company (Sant Joan, 1963)és una mena d'home orquestra del Govern Bauzá. Du Agricultura, Medi Ambient, Territori, Mobilitat i Habitatge. De moment, la primera decisió que ha pres és aturar el tren a Artà. Aquí deixa entreveure que el projecte no es reprendrà.
Si ara us tornassin a oferir el càrrec, l'acceptaríeu?
Jo no tenia ganes de ser conseller ni entrava en les meves previsions. Vaig fer una passa perquè sabia que la cosa estava fotuda, però no pensava que hi estigués tant. Egoistament parlant, estaria millor on estava, des del punt de vista personal, professional, familiar i econòmic. Tanmateix, ja he fet la passa, som enmig d'un temporal, m'han dit que he d'agafar el comandament d'aquest vaixell i jo el duc i faig el que puc.
No us esperàveu que estigués tan malament la cosa?
Hi ha hagut moments de dificultat, però es continuava pagant, es continuaven fent coses, hi havia calaix. Això que hi ha ara és una situació molt complicada, amb una crisi que no es recorda. Ens hem trobat que les dificultats per pagar els pagesos, els proveïdors dels trens i d'habitatges són bestials. Fins que no entrem en els pròxims pressuposts, en què anivellarem ingressos reals amb inversions i despeses que tots els consellers posarem sobre la taula, no entrarem en una situació de normalitat, a la baixa.
Us heu plantejat fer-vos del PP?
No m'ho he plantejat mai. Tampoc no m'ho han demanat. Però si he acceptat un càrrec dins un govern del PP és perquè, en línies generals, m'hi trob còmode.
Per què l'agricultura ha de ser un sector subvencionat i altres no?
Realment, l'agricultura no és un sector subvencionat, és la societat la subvencionada. El problema de la pagesia és que, perquè qualsevol pugui comprar una porcella o una verdura al mateix preu o menys que fa 30 anys, s'envien ajudes compensatòries als pagesos. Això no és xauxa i ho demostra que des de fa 20 anys, quan es posà en marxa aquesta política de donar ajuts directes des de la Unió Europea, aquí hi ha menys pagesos. Si això fos una ganga, tothom s'hi apuntaria. La gran mentida, i ara ho estic veient amb els altres sectors, és dir que els pagesos estam subvencionats. És la societat la que està subvencionada. El que costa la subvenció per pagar menys pels bitllets de tren és molt més que el que donen als pagesos.
El fet que els primers ajuts que tallàreu fossin els d'habitatge vol dir que no és una prioritat?
Vol dir que s'havia acabat la partida i no podíem continuar enganant la gent, deixant oberta una ajuda sabent que no la pagaríem. Tancàrem la línia perquè no teníem disponibilitat. Si l'any que ve, veurem com ens deixen fer el pressupost, hi ha possibilitats, es tornarà a obrir.
La filosofia d'aquest Govern és que la protecció del medi ambient no pot ser impediment per a la inversió privada?
És que són perfectament compatibles. El gran error és la prohibició. La prohibició du a la desprotecció, a l'abandonament. Aquí, una sèrie de gent que ha tingut a les seves mans la gestió del territori i del medi ambient només ha sabut protegir prohibint. De vegades, deixar que es faci una determinada inversió fa que es protegeixi un territori.
Estau a favor del complex d'oci de les Fontanelles?
No és qüestió d'estar-hi a favor o no, sinó d'estar supeditat no sols a qüestions econòmiques sinó de jutjats. Ens reclamen una indemnització de 215 milions d'euros i sembla que la guanyaran.
I on és la solució?
No ho sabem. És un dels morts que tenim. Ho analitzam tot, des de continuar com estam fins a allò que es pugui fer.
S'ha plantejat fer una llei per permetre determinades inversions, entre les quals hi hauria aquesta?
És una de les variables que es planteja, però no l'única. Ara m'han dit que això havia passat per la Comissió Balear de Medi Ambient i està aprovat per l'anterior equip. Haurem de començar a llevar fum. Li donarem sortida i procurarem que sigui la més correcta. La Comunitat té quasi mil milions d'euros en reclamacions de particulars i no ens ho podem permetre de cap manera.
Això vol dir que, abans de pagar, intentareu acords?
Tenim mil milions d'euros de reclamacions i, per molt que els serveis jurídics guanyin el que puguin, no abaixarem de 600 o 700 milions d'indemnitzacions en una comunitat que està com està. D'on ho treim? Perquè està clar que, si un jutge m'obliga a pagar 600 milions d'euros, jo els pag. Jo no entraré enlloc per no complir una sentència judicial. I tota la resta queda a zero.
I Son Bosc?
Els hotelers de Muro i Can Picafort hi estan molt interessats. És un camp de golf que no suposa construcció, allò és un abocador i potser s'ha jugat massa al límit.
Però està a favor o en contra que es faci?
No és que hi estigui a favor o en contra, a mi em toca gestionar. No és una qüestió política. Si tècnicament es pot fer i és compatible amb la zona de l'Albufera, per mi endavant. Si fos incompatible de veres, perquè hi tenim l'orquídia i no es pot fer, em sap greu però no es pot autoritzar. Però, tal vegada es compatible protegir-la i fer-lo.
S'han de compensar els propietaris amb espais protegits?
Sí, sens dubte. Els espais es protegeixen perquè en gaudeixi la societat i també el turisme.
Però a la serra de Tramuntana, amb això del Patrimoni de la Humanitat...
Però arriba un moment que dius: què hi ha darrere? Perquè després vas a Menorca, que és Reserva de la Biosfera, i estan fets pols. Si això no du alguna cosa alternativa, com ajudes...
El que estau dient és que la Declaració de Patrimoni de la Humanitat no aporta res?
Dic que tota sola, aportarà poc. Això és com una marca de qualitat. Pots tenir la Sobrassada de Mallorca, però si no fas bona sobrassada no basta amb la marca.
Per què hi ha hagut tants incendis aquest estiu?
N'hi ha hagut molts. Ara s'ha aturat, però hi hagué tres setmanes que la casuística es repetia molt, moltíssim.
Arribàreu a insinuar que podrien ser intencionats.
D'intencionats n'hi ha hagut, com cada any. Ens movem en els mateixos percentatges que cada any, un 32% de mitjana dels darrers 10 anys, però enguany hi ha hagut molts més incendis. Hi va haver moments que, tot i que no ho vàrem dir, hi havia un dispositiu vigilant si vèiem algú pegant foc. Ara el dispositiu es manté.
I per què no s'ha detingut ningú?
Perquè no l'hem trobat. No pensi que no l'hem vetlat.
Fins ara l'actuació més important que heu fet ha estat aturar el tren d'Artà. Però a banda d'aturar, quins projectes teniu?
Primer hem aturat allò que no podíem fer, per no enganar la gent. Devem milions i milions d'euros i hem hagut de frenar.
I el tren s'atura per sempre?
No. Aturam i negociam totes les possibilitats. Madrid diu que no enviarà cap duro i ens falten un grapat de milions. Ara tenim diversos problemes. Tenim obres fetes que han xapat pobles, camins tallats.
Son Servera, que està xapat, com ho arreglareu?
No ho sabem. Hi fem feina, però no es pot deixar així. S'ha de reconduir. I si no es pot fer el tren ara, haurem de fer alguna cosa.
Es podria desmuntar traçat del tren?
Haurem de veure què feim. I haurem de veure si continuam el tren, que serà un desastre perquè estam parlant de 160 milions d'euros més. I una altra cosa és deixar la cosa així i fer un petit projecte de cinc o deu milions.
I fer just un tram de tren?
No. El tren està aturat. Perquè l'altra cosa és que aquí no és només comprar el tren, després s'ha de mantenir.
Si deis això és que qüestionau la viabilitat del projecte.
Qüestion la viabilitat del projecte en un moment de crisi bestial. És a dir, hem aturat perquè no tenim doblers. Hem de donar una solució al que tenim fet. I després, farem el tren algun dia? No ho sé, s'ha de pensar molt. Però si es pot conectar perfectament amb autobús i surt molt més barat, cinc o sis cops menys de cost, haurem de pensar-nos el tren.
Per aquesta regla de tres, no s'hauria d'haver fet el metro.
Però aquell moment era expansiu. Ara tot s'ha de qüestionar perquè s'ha de tallar a algun lloc. Els pressuposts de l'any que ve suposen una retallada bestial. Fa un mes ens han demanat una retallada de 50 milions fins a final d'any.
I per què s'atura el tren i no el palau de congressos?
No sé per què no s'atura aquell, el nostre s'atura perquè depèn de nosaltres i veim que és una bogeria perquè tot el pressupost de la Conselleria se'n pot anar darrere el tren durant un parell d'anys. No tenim els doblers i s'han de fixar prioritats. Què faig? Dic a tots els pagesos que no cobraran durant 10 anys perquè hem de fer el tren de Manacor a Artà?
I al metro que es pot fer per treure-li més suc?
Que hi colcàs més gent.
I tancar-lo?
No n'hem parlat, com tampoc de tancar tren. Sí que en els autobusos hem vist que tenim línies que no arriben a un passatger per trajecte. Tenim línies de tren que si ara passen cada hora, tal vegada ho hauran de fer cada dues. O si ara van amb cinc cotxes, potser bastarà amb tres. S'ha de racionalitzar abans de plantejar-nos tancar. Si ens plantejam tancar, serà perquè la situació és desesperada.
26 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Parlem clar: Aquesta gent que opina en conta del tren de Llevant (que per altra banda té tol el dret) és per que els expropien els seus terrenys per fer l´obra.Però han de pensar que també en expropien per fer autopistes i ningú diu rès. Valdria més que protestàs pel preu infim i irreal que dónen les administracións quan ens treuen una propietat per un "bé públic", i que és una injustícia de totes totes.
Benvolguts polítics d'aquesta, la nostra terra, Ens trabam novament davant el problema que suposa mantenir el nostre transport públic, un transport que per altre banda, necessita millorar a les totes, i sobretot a la comarca de Llevant. Amb aquest escrit, m'agradaria deixar present la meva decepció envers aquest govern, que en principi vol ajudar als emprenedors. Doncs bé, idees per aquest govern, envers el Tren d'Artà: Primera: Oferir l'explotació de la línia a una empresa privada, per un període "x". Segona: Oferir la possibilitat de que els vagons, estiguin exponsoritzats. Són un espai adequat per fer publicitat. Tercera: Invertir en transport públic, també ajuda al desenvolupament turístic. Vos imaginau la quantitat de visitants que podrien gaudir, de la bellesa del paissatge, cultura, gastronomia....de la comarca del LLevant.
Amb la que està caient, a un pas del desstre econòmic més gran dels últims 200 anys en aquest país i aquests ingenus i indocumentats demanant el tren de nous rics,perquè no pensen com fer un transport públic per ajudar a sa gent a moure's per s'illa i menys inauguracions i previsions de plans urbanístics per construir, una mica de respecte per sa gent necessita aquesta illa, per favor, basta de demanar per demanar sense no tenir ni idea del que costen les coses. Som una re`pública bananera, de veres.
Necesitam un bon transport públic però hem de reconèixer i deixar-nos de fanatisme que aquest tren és una irresponsabilitat que pagarem en el futur, falta molt de sentit comú en la nosotra acció política i necessitam tots fer menys discursos fàcils i eslogans que tracten d'idiotes a sa gent, crec sincerament que amb el projecte del tren de llevant mos hem equivocat i hem de ser valents per reconèixer-ho. És el que pens i som molts els que pensam el mateix.
QUan no existeixen a EUropa exemple de tren construit els últims 10 anys en un territori amb les característiques de llevant deu ser per alguna cosa... Potser millor que més d'un s'informés abans de defensar aquest tren perquè la doblerada que costa hipotecarà el transport públic de llevant durant 50 anys. Crec que aquest tren, com ho està dient tothom que té una mínima informació, és una abarració i que hi ha molts altres sistemes de transport públic molt millors per les característiques geogr`fiques i de distribució demogràfica de llevant que no aquest tren que no abarca ni el 20% de la mobilitat que és produeix a la comarca, però ja sa sap els interessos políticis i económics que hi ha darrera, que al final són interessos que estan molt lluny dels interessos dels que si volem un transport públic a llevant i dels que intentam viure a llevant sense utilitzar gaire el cotxe. Salut i que el seny arribi en nosaltres.
SI al transport públic! Per això diem NO al tren de Llevant! Volem transport públic per tothom, per tota la comarca, eficaç i competitiu amb el cotxe, que no destrueixi més el territori i no afavoreixi uns pobles per sobre del altres, basta de projectes faraònics i que fagin algú amb els impresentables d?AUMASA! el tren és l'hipoteca per un bon transport públic a llevant!!!!! a veure si posem una mica de seny i sentit comú! NO al tren de llevant SI a un bon transport públic pensat per les necessitats de sa gent i no per la dels polítics i els especuladors que els financien! NO me´s trnes, No més carreteres SI una millor gestió de les infraestrructures existents Basta de destruir Mallorca!
Mentre els països desenvolupats tenen transport públic, a Mallorca estam condemnats al subdesenvolupament. Mentre pagam la construcció d'AVE, a Mallorca no podem tenir un trenet per desplaçar-nos. Cercau dades. Cada quilòmetre d'AVE en construcció costa entre 12 i 30 milions d'euros. Cercau i calculau el que costa la construcció del nostre tren. Cercau quants quilòmetres tenen les línes d'AVE que han tancat. Tot molt instructiu.
Sr Conseller i dins un camió de porcs encara sortiria més bartat. Però resulta que al llevant també hi ha persones que paguen impots i per tant en volem els mateixos drets. Sí al tren.
A "ca" i també a aquest conseller: Visc a Marratxí i, per tant, utilitzo el tren d'Inca. Va sempre petat de gent i, precisament el que fan falta són més freqüències horàries i més bus-llançadera per acostar-nos als que vivim al nuclis de Marratxí i altres pobles de Mallorca. Es el mon a l'enrevés. No s'enteren un pebre de quines són les necessitats de la ciutadania o no se volen enterar. O sigui que ara hi haurà menys freqüències? Es una barbaritat. Una més...
resposta per el comentari ca. Encare que només siguem 3 pòbles, pagan els impostos, igual que els que viviu a palma, i voltres teniu, bus, carril bici, metro, targeta ciutadana., piscines climatitzades,conservatoris,poliesportius, etc... Noltres estam obligats a tenir cotxe per acompanyar als nostres fills, es una NECESITAT i també ens afecta directament a la nostre economia. Volem IGUALTAT