El PP veta fer públic el patrimoni dels diputats
Els ciutadans de les Illes no podran saber quin és el patrimoni dels seus diputats ni si ha augmentat mentre ocupaven el càrrec. La majoria absoluta del PP vetà ahir al Parlament una iniciativa del PSM-IV-E, tot i que mesos enrere els populars pactaren amb el PSOE a Madrid per poder fer públic els béns dels diputats al Congrés i dels senadors, i tot i que el president del Parlament, Pere Rotger, s'havia mostrat a favor de traslladar la mesura a les Balears. La iniciativa del PSM suposava modificar el reglament de la Cambra i obligava a presentar una declaració de béns patrimonials i d'activitats econòmiques.
Campanya electoral 20 NOV 2011
El PSM es presenta com la veu dels dèbils i l’assot als poderosos
PSM-IniciativaVerds-Entesa deixà en un segon terme ahir la vessant més nacionalista i es mostrà com la veu de l'esquerra que "parlarà clar" al Congrés dels Diputats a l'hora de denunciar el "panorama desolador" que suposen els drames de la crisi i de l'atur, les "immoralitats" d'una classe política allunyada de la gent, d'una banca que paga indemnitzacions als seus directius mentre desnona els qui no poden afrontar la hipoteca, i d'unes multinacionals que tenen beneficis milionaris mentre acomiaden gent i tallen l'electricitat als qui no poden pagar-la. "Farem tornar vermells a qui sigui necessari", anuncià el candidat.
Campanya electoral 20 NOV 2011
El CIS dóna cinc escons al PP i tres al PSOE
L'enquesta preelectoral elaborada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) dóna com a guanyador de les eleccions generals el PP a la circumscripció de les Balears. L'organisme públic estatal li atorga cinc diputats i atribueix els tres restants al PSOE.
El Govern ofereix crèdits tous a petits proveïdors que no paga
Els petits proveïdors del Govern que no cobren podran accedir a crèdits per un preu menor al de mercat. L'Executiu autoritzà ahir una línia extraordinària de finançament de fins a 30 milions d'euros perquè les pime proveïdores de la Comunitat i de l'Ib-Salut obtinguin liquiditat i no hagin de tancar.
L’Executiu subhastarà la meitat dels 45 cotxes oficials
La política d'austeritat del Govern el durà a prescindir de gairebé la meitat de la flota de cotxes oficials. Segons el portaveu, Rafel Bosch, s'hi aplicarà un sistema de gestió centralitzada que fa innecessaris 20 dels 45 vehicles oficials que té l'Administració autonòmica. Les unitats que no s'hagin de donar de baixa se subhastaran. L'Executiu no sap l'estalvi que suposarà.
Aguiló manté que, si no fos pel PP, les Balears estarien com Grècia
Balears duia camí de ser Grècia. Així ho afirmà ahir al Parlament el vicepresident econòmic del Govern, Pep Ignasi Aguiló, qui defensà que, si no fos per la política de contenció de despesa que aplica el PP, les Balears haurien "esclatat" com Grècia, "que era el camí al qual estavem abocats" amb el Pacte. El popular recalcà que el dèficit públic desbocat que deixà el Pacte era insostenible i hauria duit la Comunitat a una situació com la del país hel·lè, que ha de ser intervingut per segon pic per evitar que caigui en fallida. Aguiló defensà que els pressuposts de 2012 continuen aquesta línia d'austeritat i duresa, però, tot i que el PSIB ho demanà insistentment, no aclarí si foren aprovats al Consell de Govern extraordinari de dilluns.
Cada usuari de tren i metro costa 13,5 € al Govern
Cada usuari del tren i del metro costa al Govern 13,45 euros i, en canvi, els del servei de bus de les línies interurbanes només li'n costen un. Així ho assegurà ahir al Parlament el conseller d'aquesta àrea, Biel Company, qui deixà entreveure que apostarà per potenciar l'autobús, en detriment del tren i del metro. El popular afirmà que les línies de bus costen vuit milions a l'any i transporten vuit milions de passatgers. En canvi, el tren i el metro costen 79 milions a l'any i transporten 5,5 milions de viatgers. També assegurà que, mentre que el cost per quilòmetre del bus és d'1,84 euros, el del tren i el metro és de 40,05.
Martín ara renega d'actuacions de ZP
El candidat del PSIB-PSOE a les generals, Pablo Martín, sorprengué ahir quan renegà d'actuacions portades a terme pel president del Govern, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, durant la recta final del seu primer mandat. Concretament, es referí com a "errors" que es concedís el xec bebè sense criteris de progressivitat i que es bonificassin els 400 euros de l'IRPF també sense discriminar en funció de la renda. Aquestes "errors", va dir, provocaren que les primeres mesures d'ajusts, aplicades el maig de 2010, fossin molt més complicades d'entendre, perquè es produïen just després que s'haguessin fet aquestes bonificacions per a tothom. "Hem demanat disculpes i ho farem tantes vegades com calgui", va assegurar el jove candidat, qui també va defensar que governar vol dir prendre decisions i, de vegades, aquestes poden ser equivocades. En qualsevol cas, apuntà que els socialistes han après dels errors per no haver-los de repetir a l'hora d'afrontar la crisi.
El Govern oferirà rebaixar els sous per no arribar als 800 acomiadats
El Govern es planteja oferir als empleats públics rebaixes de sous a canvi de no arribar als 800 acomiadaments anunciats al sector públic autonòmic. La mesura, que es podria posar sobre la taula en determinats casos quan s'iniciï el procés d'acomiadaments, no salvarà tots els llocs de feina que ara estan sentenciats, perquè la fusió d'empreses públiques farà innecessàries ocupacions i càrrecs que es repetiran, i perquè l'Executiu entén que algunes d'aquestes societats o bé estan sobredimensionades amb vista al futur o bé no tenen sentit, atès que ofereixen serveis que entren en competència amb la iniciativa privada. El PSM-IV-ExM demana que Aguiló expliqui les retallades del sector públic
Bauzá dóna els doblers del tren quasi per perduts
El president del Govern, José Ramón Bauzá, afirmà ahir al Parlament que el conveni signat entre el Pacte i l'Executiu central per finançar les obres del tren entre Manacor i Artà "no era un conveni, sinó una declaració d'intencions", i advertí que ell continuarà "lluitant" perquè Madrid pagui la infraestructura, "però amb un conveni de declaracions d'intencions és molt difícil". Les actuacions del tren, que el Pacte havia iniciat, foren aturades per l'actual Executiu, després que Bauzá s'entrevistàs amb la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, i aquesta l'advertís que no aportaria més doblers. El president recordà que el conveni preveia una inversió de 443,75 milions, dels quals n'han arribat 57,5. Al mateix temps, criticà que el Pacte hagués licitat obres per valor de 200 milions si només havien arribat aquests 57,5 milions.
Aguiló anuncia avui la reducció del sector públic a cop de fusió
El Govern presentarà avui l'abast de la reestructuració del sector públic instrumental de la Comunitat. Aquesta reestructuració suposarà una dràstica reducció del nombre d'empreses públiques, com també dels organismes públics, i que no es basarà tant en una eliminació d'aquests sinó en la fussió entre si. La mesura podria suposar l'acomiadament d'empleats d'aquestes entitats. La proposta serà presentada avui pel president, José Ramón Bauzá; pel vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, i pel director de l'Oficina de Control Pressupostari, Joaquín García. Ahir, Aguiló avançà que la reducció serà important i que en alguns casos el procés serà complex i caldrà modificar lleis.
Antich: “Oferien llocs de feina i ara diuen que just poden crear confiança”
L'expresident de l'Executiu Francesc Antich (Caracas, 1958) es mira els cent primers dies de Govern de José Ramón Bauzá des de la distància que agafen els que se'n van de la política. Admet les dificultats que té davant el nou Executiu, però no se sent responsable de la situació de les finances públiques i no dubta a criticar les primeres actuacions del PP.On us heu amagat aquests cent dies?No he estat gens amagat. He estat fent molta feina al partit i complint les meves obligacions al Senat. No creis que hauríeu d'haver explicat en què gastàreu els doblers i per què, un pic s'ha conegut el deute que deixàreu?Sortírem l'exconseller Manera i jo.
Cent dies amb Bauzá
"Hem fet moltes coses". Ho va dir el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, dimarts passat, quan li preguntaren al Parlament què havia fet el Govern en aquests cent dies per reactivar l'economia. El Govern manté que ha posat les bases per generar la confiança que permeti reactivar-la. L'oposició ho veu a l'inrevés i diu que només ha creat alarmisme i desconfiança. Des que el 18 de juny José Ramón Bauzá prengué possessió com a president del Govern, els populars han denunciat reiteradament l'herència rebuda, han fet retallades de despesa però, sobretot, anuncis de retallades, i han deixat entreveure les línies d'una altra manera d'entendre el paper que ha de jugar l'Administració autonòmica a l'hora d'afrontar la crisi. L'Executiu ja no s'ofereix per suplir la caiguda de la iniciativa privada. S'han acabat les subvencions, avisen. El paper del Govern ha de ser el de facilitar que la iniciativa privada faci. De moment, però, anuncis. Durà poc aquella imatge del president Bauzá i del ja expresident Francesc Antich al Consolat, pegant-se copets a l'esquena, tirant-se floretes. Aquell dia van arribar a dir que Antich acompanyaria Bauzá quan hagués d'anar a negociar a Madrid.
“A IB3 hi haurà programes en castellà, faltaria més”
José Ramón Bauzá (Madrid, 1970) fa balanç dels cent primers dies com a president del Govern. Justifica les retallades de despesa per la situació econòmica i les del català perquè així ho deia el programa del PP.De què estau més orgullós d'aquests 100 dies?Del meu equip i, abans, de la confiança que ens donà la gent.Al Parlament us preguntaren què heu fet i contestà el vicepresident. Què heu fet?Contestà el vicepresident perquè la pregunta anava dirigida a ell. Què hem fet? Primer, hem analitzat la situació i ho continuam fent; hem reduït l'Administració, que era un dels nostres compromisos; hem aprovat un pla de sanejament, que era absolutament necessari per posar en marxa els projectes; i hem aprovat la Llei d'emprenedors, que també era un compromís.
El Govern revisarà la ubicació de les banderes de Son Real i, “si és un error, es corregirà”
El Govern analitzarà si la col·locació de les noves banderes a la finca pública de Son Real (Santa Margalida) s'adiu amb la normativa i, "si és un error, es corregirà". Així ho afirmà el portaveu de l'Executiu balear, Rafel Bosch, després que el fundador del Círculo Balear i ara director de la Fundació Balears Sostenible, Jorge Campos, hagi fet col·locar a la finca pública un pal amb la bandera europea i un altre amb una bandera espanyola gran damunt i d'una de les Balears petita davall.
Martín, candidat del PSIB i Socias no entra
El jove diputat Pablo Martín serà el cap de llista del PSIB al Congrés dels Diputats en les properes eleccions del 20 de novembre. S'imposa així la voluntat de la direcció, que preferia aquest aspirant per sobre del seu principal contrincant en el procés intern, Ramon Socias. El delegat del Govern no acceptà l'oferta de la direcció socialista de concórrer sense possibilitats de sortida i no anirà finalment a llistes.
El Govern no contractarà més interins i no pagarà més hores extra
Imatge del setembre del 2007, quan el procés d'adjudicació de places de mestres i professors encara no era via telemàtica. Foto: J. J. S. Si algú creia que les retallades als empleats públics s'havien acabat, s'equivocava. El Govern aprovà ahir una bateria de mesures que inclouen noves retallades i que afectaran les nòmines de funcionaris. A partir de la setmana que ve, l'Administració autonòmica no pagarà més hores extres ni complements de productivitat als seus treballadors. A més, deixarà de contractar funcionaris interins i empleats laborals. Les mesures, que tenen excepcions, es mantindran fins a final de l'any 2012 i també inclouen l'eliminació, ja anunciada, de tots els alliberats sindicals institucionals -89- de l'Administració autonòmica.
El PP també modificarà la Llei de normalització lingüística
El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, deixà caure ahir que el Govern del PP durà a terme una modificació puntual de la Llei de normalització lingüística, aprovada pel mateix PP l'any 1986. Tot i que no aclarí l'abast que tindrà, si que deixà entreveure que aquesta reforma es farà per no entrar en contradicció amb la modificació que s'està fent de la Llei de funció pública. El canvi en aquesta darrera llei permetrà que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració autonòmica i passi a ser només un mèrit, amb la qual cosa no caldrà conèixer la llengua pròpia per ser empleat públic de la Comunitat.
El cap de Pinar, visitable en breu, però amb restriccions
El camp de maniobres i tir del cap de Pinar d'Alcúdia serà visitable en breu. El Govern autoritzà ahir el conveni que permetrà a la població civil accedir, de manera regulada, a les zones autoritzades d'aquesta àrea protegida d'alt interès paisatgístic i ambiental, que fins ara era d'ús exclusiu per a maniobres militars. Es compleix així una històrica reivindicació social. Després de més de dos anys de negociacions, i de catorze versions d'esborranys, finalment s'ha arribat a un acord que es materialitzarà en el conveni que d'aquí a poc signaran la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament d'Alcúdia.
El PSIB tria Manchado per al Senat, amb Rado de suplent
Els socialistes de Mallorca elegiren ahir per unanimitat l'exregidor de Calvià Antoni Manchado com a candidat al Senat, després d'haver estat el més votat en la consulta interna que s'ha fet. La suplent serà l'expresidenta del Parlament Aina Rado, la segona més votada. La decisió de situar-la com a suplent posa de manifest que els socialistes només aspiren a obtenir un senador per Mallorca (se'n trien tres). En lloc de situar-la segona, que no tindria opcions, la posen de suplent del primer, perquè el rellevi si és el cas. La número dos de la llista serà Sarah Alonso, filla de l'històric Emilio Alonso, i el suplent, l'exregidor de Palma Pep Lluis Madico. Els socialistes de Mallorca decidiren també proposar avui en el consell polític del PSIB que el diputat Pablo Martín encapçali la llista al Congrés.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés