Maria Salom: “No vull més poder ni més autogovern”

"El Consell ha estat fins ara la institució que han volgut els polítics", però ara ha de ser "útil a la gent", perquè "som conscient de la urgència i del perfil agonitzant del nostre malalat" i, "si continuam com fins ara, el vaixell s'enfonsarà", advertí. "Més pressupost, per què? Hem tirat la casa per la finestra, ens hem passat de rosca, i això ja s'ha acabat". Anuncià que farà "rebost", però governarà "sense renunciar a les competències" que té amb els mallorquins. "Res no serà com abans", digué. "Vull mantenir-me ferma en l'actitud política de sanejar, ordenar i equilibrar la institució. No trobareu un Consell reivindicatiu de competències. Som una institució pobre. El Consell és com els llibres que tenim a les estanteries de ca nostra: s'han d'apoyar amb els altres per mantenir-los drets", sentencià, en presència, entre altres, del president del Govern, José Ramón Bauzá.

La presidenta agafà com a referent i fil argumental del seu discurs la figura del rei Jaume II, que tal dia com ahir, un 12 de setembre de 1276, jurà la Carta de Franqueses del Regne de Mallorca, base jurídica d'aquesta terra, i que morí fa 700 anys. Salom recordà els seus postulats de Fe i Cristianisme i anuncià "una nova línia de relacions bilaterals amb l'Església de Mallorca" per arribar a acords en patrimoni cultural i benestar social. "Mallorca necessita enaltir els seus referents religiosos per projectar la imatge d'una illa que preserva, entén i potencia les seves arrels", avisà.

Salom, que tenia darrere una gran quantitat de batles de Mallorca, havia iniciat el seu parlament defensant que les institucions han de donar una imatge d'unitat en moments difícils. A la vegada, agraí "a tots els qui confiaren, en àmplia majoria, en la nostra formació política", el PP, i els assegurà que no els defraudarà i que se superarà la recessió. També féu una crida en castellà als immigrants: "Us necessit, hem de sortir amb força d'aquesta situació tan delicada i sense precedents. Tots, tots, som Mallorca".

En l'acte central de la Diada també es lliuraren els guardons del Consell. La institució concedí la Medalla d'Or al director de cinema Agustí Villaronga, a l'Associació de Donants de Sang de Mallorca i a qui fou cònsol dels Estats Units a les Balears durant 40 anys, Tummy Bestard. Els Premis Jaume II es lliuraren al dibuixant de còmics Bartomeu Seguí, a l'entitat solidaria Zaqueo i a la Fundació Patronat Obrer de Sant Josep. En nom dels premiats, Tummy Bestard, agraí els guardons atorgats. L'acte institucional, que també serví per destacar el reconeixement de la Unesco a la Sibil·la i a la serra de Tramuntana, acabà amb el cant de la Balanguera.

Una lliçó de coverbos

La Diada de Mallorca ja s'aguantava pels pèls. Que si no té tradició, que si és postissa, que si Jaume II no era Jaume I, que si el dia no és festiu... però, malgrat tot, era la Diada de Mallorca. Ahir, passà a ser una altra cosa, perquè una Diada sense reivindicació no pot ser una Diada. Potser se li hauria de dir 'Festa de Mallorca', però allò cert és que tampoc no hi va haver gaire festa que diguem. Sort de la missa, que, si no, la celebració no hauria tingut gens de pompa i tot hagués quedat en quatre gegants, quatre xeremies i un discurs.

Quan el parlament comença amb allò del "marc incomparable", un ja es pot fer a la idea del que vindrà. Salom optà per la tècnica del collage i, en un mateix discurs, combinà referències històriques a la vida i miracles de Jaume II amb les frases fetes que tant li agraden. Per exemple: "Els reis mallorquins hi entenien i es prengueren tots ben seriosament el seu ofici de govern, amb ajuda dels seus consellers i jurats; i acordaren estructurar entre tots un regne enmig de la Mediterrània. Per això, com diem a Mallorca, 'qui no vol pols, que no vagi a l'era".

De coverbos i dites, Salom en té un ampli repertori: Que "qui estira més el llençol mostra els peus", "qui molt viurà moltes coses veurà", "pagès nou, molt de renou", "moltes miques fan un tros" i "d'escaló a escaló pugen l'escala". Potser és només el primer plat del 'teatre regional' que alguns vaticinen per al Principal. Salom també va voler demostrar que coneix Ramon Llull, però el reinterpretà lliurement com a "impulsor del nostre mallorquí". Fins i tot, afirmà que li encantaria tenir-lo d'assessor. Si ho saben dins el PPque vol donar més càrrecs a gent que no és del partit...

A fora del Principal, una cinquantena de treballadors de Ràdio Televisió de Mallorca protestaven contra el tancament, envoltats per un fort cordó policial. Gairebé sortien a dos manifestants per policia. A dins, dos dels guardonats, el cineasta Agustí Villaronga i el dibuixant Tomeu Seguí, els feren costat i recolliren els seus premis amb una xapa reivindicativa. L'excònsol Tummy Bestard protagonitzà l'anècdota quan li fallà l'aparell electrònic on duia el discurs d'agraïment i va haver de recórrer al paper. L'acte institucional, fred i auster com toca, acabà com sempre: amb La Balanguera. Sort que el president José Ramón Bauzá s'aixecà quan començà a sonar; si no, no s'hauria aixecat ni Salom ni cap autoritat. Bauzá, com a mínim, movia la boca quan tocaven l'himne. Salom, almenys ahir, no se'l sabia.

I la Diada tornà catòlica

La Diada de Mallorca del 12 de setembre, instaurada sota l'impuls de la uemita Maria Antònia Munar, tornà ahir als seus joves orígens amb una missa a la Seu. No debades, feia quatre anys que la Diada no visitava la catedral de Ciutat, ja que el Consell, presidit per Francina Armengol, abolí la part eclesiàstica de la festa. Ahir de bon matí, la Corporació, presidida per Maria Salom, s'encaminà a la Seu. Acompanyat pel cos geganter del Consell, una breu cercavila encetà els actes commemoratius, bastant escassos, d'aquesta edició de la Diada. El desconeixement de la planificació era evident entre els consellers insulars, que hagueren de rebre les indicacions del cap de protocol per saber com s'havien de situar dins la comitiva. També es veié el vicepresident insular i batle de Selva, Joan Rotger, fent fotografies a Maria Salom des del seu telèfon mòbil a les portes del temple.

Un cop dins la Seu, l'accent valencià del bisbe, Jesús Murgui, impregnà la capella ornamentada per la ceràmica de Miquel Barceló. Tanmateix, no tothom demostrà la mateixa devoció dins l'església. Tant és així que una nodrida colla de caps de premsa i assessors diversos conversava, animadament, a tan sols deu metres de la capella.
Mentrestant, el bisbe Murgui, acompanyat del canonge de la Seu Teodor Suau, desitjava una vida de "fe" als assistents (entre els quals hi havia una parella de turistes alemanys: potser perduts, potser colats). També recordava que ahir se celebrava la festa de Mare de Déu de Lluc, doble motiu per fer festa (tot i que la jornada era laboral). Acabat l'ofici, tornada al Consell. Els gegants s'aixecaren uns centímetres, deixant entreveure les espardenyes dels membres del cos geganter, tot seguint les orientacions de Joan Màgic i Càndid Trujillo, entre d'altres. El Joch de ministrils també tornà als seus sons, que haurien de culminar, com no podria ser d'una altra manera, amb la interpretació de La Balanguera.