Cent dies amb Bauzá

"Hem fet moltes coses". Ho va dir el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, dimarts passat, quan li preguntaren al Parlament què havia fet el Govern en aquests cent dies per reactivar l'economia. El Govern manté que ha posat les bases per generar la confiança que permeti reactivar-la. L'oposició ho veu a l'inrevés i diu que només ha creat alarmisme i desconfiança.

Des que el 18 de juny José Ramón Bauzá prengué possessió com a president del Govern, els populars han denunciat reiteradament l'herència rebuda, han fet retallades de despesa però, sobretot, anuncis de retallades, i han deixat entreveure les línies d'una altra manera d'entendre el paper que ha de jugar l'Administració autonòmica a l'hora d'afrontar la crisi. L'Executiu ja no s'ofereix per suplir la caiguda de la iniciativa privada. S'han acabat les subvencions, avisen. El paper del Govern ha de ser el de facilitar que la iniciativa privada faci. De moment, però, anuncis.

Durà poc aquella imatge del president Bauzá i del ja expresident Francesc Antich al Consolat, pegant-se copets a l'esquena, tirant-se floretes. Aquell dia van arribar a dir que Antich acompanyaria Bauzá quan hagués d'anar a negociar a Madrid. Al cap d'un parell de dies, ni se'n recordaven. Els populars no tardaren gens a denunciar reiteradament la pèssima situació en què s'havien trobat les finances públiques, la manca de liquiditat, l'elevat deute públic i els problemes amb què es trobaven i es troben per pagar els nombrosos proveïdors públics que no cobren. Segons el Govern, els pagaments pendents als proveïdors superen els 1.100 milions d'euros i el deute de la Comunitat és de 4.500 milions aproximadament.

Retallades i reduccions

Aterraren reduint l'estructura política del Govern, tal com feren la resta d'executius populars autonòmics d'arreu de l'Estat, però incrementant els sous del reduït equip amb què s'envolta Bauzá al Consolat. Anunciaren que reduirien dràsticament les empreses públiques i, fins i tot, contractaren la mà dreta del fallit promotor Vicenç Grande, Joaquín García, expressament per fer-ho. Ara per ara, encara res.

Sí que han aconseguit, en aquests cent primers dies, aprovar un Pla de sanejament que el Pacte fou incapaç de fer valer davant Madrid, un pla que inclou rebaixes per valor de 380 milions d'euros, 140 milions dels quals en l'àmbit sanitari.

En aquest temps, el Govern ha aturat les obres del tren a Artà després que Madrid anunciàs al president Bauzá que no faria més aportacions econòmiques al projecte. També ha eliminat els ajuts a l'accés a l'habitatge. I ha anunciat reiteradament que s'han acabat les subvencions, excepte les d'Agricultura.

Els tres primers mesos, però, no han servit encara per obtenir un crèdit per pagar els proveïdors. L'exconseller d'Hisenda Carles Manera havia dit que deixava el crèdit a punt. El seu substitut, Pep Ignasi Aguiló, assegurà que no trobà res. I els socialistes respongueren que l'alarmisme generat pel Govern Bauzá, deixant entreveure que les nòmines dels empleats públics corrien perill, havia fet que les entitats financeres es fessin enrere. Sigui com sigui, el crèdit encara s'està negociant.

Sí que han aconseguit aprovar una llei de l'emprenedor, que el Govern considera el full de ruta a seguir els propers quatre anys i que l'oposició veu com una mera declaració d'intencions. Però l'Executiu encara ha aprovat quatre decrets llei més, un d'ells per situar al capdavant de la televisió pública el conseller de Presidència. Actuacions com aquesta i d'altres, com la que protagonitzà Bauzá quan donà ordres en públic al president del Parlament perquè retallàs despesa, li han valgut crítiques, però s'han atribuït a la manca d'experiència dels nous governants.

Més retrets estan aixecant les darreres decisions que ha pres el Govern, de manera unilateral, per eliminar 89 alliberats sindicals de l'Administració autonòmica. Unes mesures que, aquest cap de setmana, s'acompanyaren de retallades en les nòmines dels empleats públics, que deixaran de cobrar complements de productivitat i hores extra, i de la suspensió de noves contractacions de personal. A partir d'ara, l'Executiu no contractarà més interins ni laborals. Tot plegat ha encès els sindicats, que critiquen la manca de diàleg social del Govern i alerten d'un desmantellament dels serveis públics. Ells ja han advertit que pot venir una "tardor calenta".

Amb tot, els únics anuncis del Govern sense justificació econòmica tenen a veure amb la llengua catalana i, concretament, amb retallades en el pes del català a l'Administració i a l'escola. Ara, com a colofó, s'anuncia també una modificació de la Llei de normalització lingüística.

De moment, els cent primers dies amb Bauzá han deixat indiferents a molt pocs.