José Ramón Bauzá (Madrid, 1970) fa balanç dels cent primers dies com a president del Govern. Justifica les retallades de despesa per la situació econòmica i les del català perquè així ho deia el programa del PP.
De què estau més orgullós d'aquests 100 dies?
Del meu equip i, abans, de la confiança que ens donà la gent.
Al Parlament us preguntaren què heu fet i contestà el vicepresident. Què heu fet?
Contestà el vicepresident perquè la pregunta anava dirigida a ell. Què hem fet? Primer, hem analitzat la situació i ho continuam fent; hem reduït l'Administració, que era un dels nostres compromisos; hem aprovat un pla de sanejament, que era absolutament necessari per posar en marxa els projectes; i hem aprovat la Llei d'emprenedors, que també era un compromís.
Digau una mesura concreta que hagueu aplicat per reactivar l'economia.
La Llei d'emprenedors, però n'hi ha d'altres. Simplement reduir l'Administració i aplicar criteris d'austeritat s'ha vist molt bé per tot el sector empresarial. Això és generar confiança i credibilitat des de la primera mesura.
L'esquerra us retreu que no heu fet res, que just heu generat alarmisme i desconfiança.
Alguns diuen alarmisme i catastrofisme a la situació real, jo li dic realisme.
Sou conscient que havíeu generat moltes expectatives i que poden decebre?
Som conscient que hem generat moltes expectatives, però jo també ho he dit des del primer minut: nosaltres no podem fer miracles i necessitam un temps per solucionar aquesta situació.
Per què tardau tant a obtenir el crèdit per pagar proveïdors?
Perquè la situació és realment difícil. És molt difícil tirar endavant en una situació econòmica d'impagaments i amb uns paràmetres econòmics que no hi ajuden gens. Per això és difícil, però ho canviarem. Nosaltres en coneixem la dificultat i assumim aquest repte, perquè estam convençuts que tirarem endavant.
Sabeu que hi ha proveïdors a punt de tancar pel deute?
Això sí que és un vertader drama. I això tampoc no és catastrofisme, és realisme. Però és evident que jo no puc solucionar el passat, jo puc evitar que el passat es torni a produir. No podem enganar la gent. No pots dir a un proveïdor que estigui tranquil, que cobrarà, sabent que no hi ha recursos. Això no es pot repetir i aquest és el compromís que he assumit amb ells: no contractarem cap servei que no puguem pagar.
A quant pujarà el préstec?
No ho sé. Ho està negociant el vicepresident, però intentarem que sigui com més elevat millor.
300 milions?
No ho sabria dir.
Quan veurem reduir l'atur?
Hem de ser realistes, no ens podem enganar: d'aquí a final d'any, les xifres d'atur augmentaran. Per una qüestió molt senzilla, estam dins un àmbit nacional i a final d'any estarem en cinc milions d'aturats. S'han de prendre decisions no només per a la Comunitat, sinó en l'àmbit nacional i internacional. Allò important és marcar el rumb i definir una full de ruta, a partir del qual complir tots els criteris que volem aplicar.
Per què creix l'atur en la millor temporada turística?
Perquè és una situació estructural. Hi ha hagut molts turistes, però això no implica que tinguin més capacitat econòmica. Volem apostar per un turisme de qualitat, que permeti tenir turistes que deixin doblers a les Illes.
Teniu en cartera un paquet de mesures per reactivar l'economia. En podeu avançar cap?
Estam acabant de perfilar-ho, però sí que tenim un parell de mesures que generin confiança perquè la inversió privada estiri del carro. El nostre projecte és incentivar, estimular, garantir i generar confiança a la iniciativa privada per tal que els projectes que fins ara no s'han pogut fer, per falta de confiança de l'Administració, es puguin fer. Si la iniciativa privada desenvolupa els seus projectes, ells crearan llocs de feina.
S'ha parlat d'una llei per estimular inversions privades.
No es tracta tant d'una llei en concret sinó d'una filosofia, d'un canvi de mentalitat. Allò que vol dir el Govern a tothom que se li acosta és 'sí'. És canviar la cultura del 'no' per la cultura del 'sí'. Evidentment, una vegada que tinguem cada projecte sobre la taula, haurem d'analitzar com el podem adaptar a la realitat de les Illes perquè generi la màxima riquesa i productivitat.
Es farà el de les Fontanelles?
No ho hem analitzat, però allò que volem és que no es produeixin situacions com la de les Fontanelles, que amb tots els permisos i llicències, per un criteri únicament polític, s'atura. Iaixò només assegura indemnitzacions que pagarem entre tots i no evita que el projecte es pugui fer.
Per què en lloc de tallar tant no us plantejau ingressar més?
És compatible, però per molts ingressos que tinguis, si allò que entra per una banda surt per una altra, no ens serveix de res. El més important és aturar la despesa i, a partir d'aquí, generar ingressos. Però per generar-los necessites crear confiança prèviament.
Deis que no retallareu prestacions de Salut, però el vostre Pla de sanejament ho preveu.
No, el Pla de sanejament diu que hem de ser més eficients i hem de reduir despesa en l'àmbit sanitari, però millorant la gestió, no reduint prestacions.
Per què eliminau alliberats i no retallau a les patronals?
Aquesta és una primera passa. No actuam contra ningú en concret. Aquest és simplement un dels col·lectius que es veuran afectats per la retallada a l'Administració, però això no implica que no afecti més col·lectius.
Vendreu patrimoni públic?
És una de les opcions que ens hem plantejat. Si hem d'aconseguir ingressos, una possibilitat és la venda de patrimoni. Però allò important és que som els únics amb un pla de sanejament que no inclou pujades d'imposts.
Però vendreu la seu de la Conselleria d'Agricultura, finques rústiques o Son Dureta?
No hem entrat en casos concrets, només ha plantejat el vicepresident que una possibilitat és la venda de patrimoni.
Privatitzareu serveis?
No. Allò que s'ha proposat és l'externalització d'algun servei per tal que sigui més efectiu, impliqui un menor cost per a l'Administració i, sobretot, que en cap moment no faci minvar les prestacions i l'atenció al ciutadà.
Per què aturau el tren i no el palau de congressos?
El finançament del tren no és autonòmic, sinó de l'Estat, i el palau de congressos s'està fent amb recursos propis. La vicepresidenta econòmica em va dir que no hi hauria doblers per al tren, i si no hi ha doblers, no es pot fer.
I si canvia el Govern central, es podria reactivar?
Sí, podria. Depèn de fons estatals i, si no ens els donen ells, nosaltres no en tenim.
El palau de congressos fa la competència a instal·lacions privades. Els compensareu?
No, la gestió s'externalitza.
Per què no voleu aplicar l'impost de patrimoni?
Perquè és injust i obsolet, que és el mateix que va dir el senyor Zapatero. No té sentit i no el volem aplicar. Se'ns ha coaccionat dient-nos que perdrem recursos i hem d'esperar a veure què passa.
No descartau aplicar-lo?
L'aplicaríem si no tenim més alternativa per no perdre finançament de l'Estat.
A quant pujarà el proper pressupost autonòmic?
No ho puc dir ara mateix.
Serà més baix?
Serà restrictiu i, el més important, serà realista, durà les partides que puguem dur i evitarem allò que passa ara, que no podem pagar els proveïdors perquè s'ha inflat el pressupost.
Us equivocàreu quan diguéreu: "El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua cooficial"?
No. Ho tornaria a dir, el problema és que es va treure de context.
I què volíeu dir?
Jo vaig dir, perquè era a Madrid, que el castellà és el nostre idioma, però que nosaltres, a Balears, tenim dues llengües oficials i que el català és cooficial. Això no és pejoratiu.
Els únics anuncis no econòmics que heu fet estan relacionats amb la llengua. Per què aquesta fixació?
No és una fixació, és un compromís electoral. Vàrem dir que el català deixaria de ser un requisit a l'Administració i passaria a ser un mèrit. Ho estam complint. I vàrem dir que els pares podrien triar en llibertat la llengua vehicular per a l'educació dels seus fills i es posarà en marxa l'any que ve. No és cap obsessió, és complir el nostre missatge electoral.
El català continuarà sent llengua vehicular a IB3?
No volem que hi hagi problemes amb vehiculars o no vehiculars. Tenim dues llengües i vull que la normalitat del carrer es traslladi a una entitat pública, com la televisió, a les aules o a qualsevol altre lloc. No hem de crear un problema amb la llengua, hem d'actuar amb naturalitat.
Però si a IB3 es fan programes en castellà...
Clar.
Però no s'entrarà en contradicció amb la nova llei?
Amb allò que no pot entrar en contradicció és amb el pensament de la gent i a IB3 també hi haurà programes en castellà, faltaria més.
Heu rebut crítiques internes del PP pels nomenaments.
No.
No ho enteneu com a crítiques?
No. De veres que no.
Com resoldreu el vostre conflicte amb Toni Pastor?
No tinc cap conflicte amb Toni Pastor. Això és mediàtic, però no tinc cap conflicte amb ell.
Hi manteniu bones relacions?
Sí. I molt cordials.
134 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Bandiblue, sí, sí, però si se n'aprofiten els del psoE per pujar (ho tenen malament ara com ara) no arreglam res, perquè els del psoE... no són tampoc gens bons per a aquestes illes. Van a la baixa. La seva política és molt xereca. Si la gent els associa a "sí a la llengua" mal assumpte, perquè confondre socialisme amb nacionalsme no fa que avancem sinó que torna a deixar-nos embarrancats tributant a les espanyes. Hem de menester un horitzó polític nou, ben arrelat aquí, ben centrat i bon defensor dels nostres drets, de la nostra economia i dels nostres interessos com a individus i com a poble.
Ep miquel! Crec que vaig comprar la televisió a un lloc diferent al teu. A la de ca nostra tot és en castellà, tret d'un petit raconet que ara ens volen prendre. Jo sí que no ho entenc.
No soy Catalán, soy mallorquín, por eso quiero la televisión en CASTELLANO!!! Déu meu, jo no se que punyetes pensau es gonelles, no ho entenc.....
joan, por todo lo que ud expone y nadie tiene cojones de acabar de leer, tendremos que llegar a decirle: "hábleme en cristiano!""
aquest senyor no sap que la llengua castellana es una llengua imposada a les illes balears mitjançant i a partir d'una ocupació militar castellana (any 1715), i tampoc sap que cap habitant de mallorca, menorca, eivissa, i formentera, coneixia aquesta llengua, al ser aquesta una llengua estrangera, i al ser la llengua catalana, la llengua dels mallorquins, menorquins, eivssencs, i formenterencs; aquest senyor no sap que a partir d'aquella ocupació militar castellana, la llengua catalana ha estat perseguida d'una manera absolutament fastigosa, i no s'adona que estam al segle XXI, i que avui dia no hi ha cap Estat o Pais en tot el mon, que es dediqui a perseguir llengües (i manco si la llengua en qüestió es la pròpia del territori que s'esta governant); aquest senyor si diu que "a ib3 hi haurà programes en castellà, faltaria més", se li hauria de dir que a les televisions autonòmiques de les comunitats autonomes d'espanya on el castellà es la llengua pròpia, no hi ha cap programa ni un en llengua catalana, ni en gallega, ni en euskera; aquest senyor no sap que les persones que emigren a les illes balears, s'han d'adaptar a la llengua dels illencs, de la mateixa manera que ens hem d'adaptar noltros a la llengua de les zones de parla castellana, si anam a viure allà, o ens hem d'adaptar a la llengua pròpia de qualsevol lloc del mon on anem a viure; aquest senyor no respecta la constitució espanyola que deixa ben clar que la llengua catalana s'ha de protegir; aquest senyor entra a dins d'un posicionament nazi quant justifica basant-se en el que deia el seu programa electoral, les retallades per la protecció de la llengua catalana, una llengua que es la d'aquesta terra, i que està en clar desavantatge legislatiu i de protecció respecte de la castellana; aquest senyor sí que sap i sí que coneix quin es el camí a seguir per debilitar i acabar exterminant la llengua catalana a les illes balears, d'aquí a unes poques desenes d'anys; aquest senyor ja va deixar ben clar quin es el seu nivell cultural, quant digué als microfons d'ona mallorca allò de que ell no anomena català a la llengua de de les illes balears, perquè "aqui no deim got, deim tassó, i no deim barret, deim capell"; aquest senyor no reivindicarà als seus amos del pp de madrid, cap retallada per la llengua castellana, quant el pp governi a espanya a partir del proxim mes de novembre; aquest senyor s'aprofita de lo beneits que som els mallorquins d'haver votat una força politica que deia ben clar en el seu programa, que perseguiria la llengua catalana (això si, ho deia de manera sutil). I jo em deman, quant arribarà el dia en que deixarem de tirar-nos predes a damunt de la nostra teulada?. Som més beneits que es cagar de panxa, no hi ha cap poble en tot el mon, que es baixi els pantalons davant de llengües de fora, tots els pobles del mon estimen la seva i no la canvien per cap de fora (son els de fora els que s'hi adapten, i no a la inverssa). Tots sabem allò de que un territori no està del tot colonitzat, fins que la seva llengua no mor per sempre més, i això es el que volen aplicar el pp, ciudadanos, i totes les entitats que els recolzen, amb el seu màxim exponent que es circulo balear, un circulo balear que curiosament en el moment en que el pp va derogar el requisit del català per a la funció pública, aquesta formació que s'autodenomina "civica" i que tant s'omple la boca afirmant que ells defenssen la que anomenen "lengua balear", en canvi curiosament no he vist cap reivindicació per part seva, demanant que aquesta "lengua balear" sigui requisit per al funcionariat públic; aleshores no sé de quina manera es poden garantir els drets dels mallorquins, menorquins, eivssencs, i formenterencs, a ser entesos en la seva llengua, i a ca seva. A veure quant els mallorquins ens adonarem del que volen realment aquesta gent, esperem que quant ens adonem, no sigui ja massa tard.
Els atacs que està rebent la llengua catalana, són d'agrair, perquè situen el Partit Popular i Ciudadanos en el lloc que veritablement els correspon, que és el de l'encarnació de l'autoodi. Ja sabem que en aquest món hi ha d'haver de tot, des de grans amors a grans odis. Hi ha persones que odien altres persones i col·lectius que odien altres col·lectius. Però una cosa força insòlita i malaltissa és l'odi vers un mateix. Aquest extrem tan extrem no sovinteja i necessita més tractament psicològic que no pas polític. Hi ha partits nacionalistes espanyols com el PP i Ciudadanos, amb seu a Catalunya però amb el cap i el cor a Madrid, que odien profundament la identitat catalana, els seus drets nacionals i la seva llengua. I odiant tot això s'odien a si mateixos. Són partits catalanofòbics que es reafirmen per mitjà de la degradació i de la marginació de la llengua catalana i que dediquen totes les seves energies a convertir-la en un patuès de l'espanyola.
A n'en Bauzà li va collonuda aquesta polèmica del bilingüisme, de llevar el català, i de totes aquestes polèmiques lleis de foraster. Mentrestant, els diaris, les tertúlies, al carrer....només es parla d'aquest tema i s'eviten els temes de l'atur (que cada dia augmenta), les ratallades, etc.... El Govern Balear mirarà de passar quatre anys creant polèmica amb la llengua i així intentar evitar xerrar de la crisis que cada dia se fa més gran i ells (com n'Antich) no la podran aturar.
Joserra, de cada dia t'estimen més. Protegeixes tant els interessos de fora que aviat faràs la tan anhelada carrera política en majúscules. Fes-ho així de bé i tendràs aviat un càrrec important pels Madriles. Esforça-t'hi una mica més a escanyar-nos ben escanyats, treu-nos la sang, escura'ns les butxaques, fes-nos entendre que ho hem d'enviar a les pobres comunitats espanyoles. La temporada turística ha anat de conya, però els doblers no queden aquí, són per mantenir els polítics i per enviar-los fora per subvencionar les comunitats espanyoles, pobretes, no fos cosa que fessin una mica de feina. Joserra, vas bé, continua així, fes-nos entendre que això és Espanya, així que a treballar, a tributar i "les arques són buides", heu d'estrènyer-vos el cinturó fins que vos costi alenar. Ah! i, si volem piular en la nostra llengua, ho podem fer, faltaria més (t'agrada aquesta expressió, eh?), però hem de xerrar fluixet, a ca nostra i els de fora no importa que n'aprenguin ni que ens entenguin ni que ens respectin. Fes-nos entendre que, si anam pel món sense castellanitzar-nos i sense estar satisfets de pagar uns imposts que se'n van a fora, som i serem uns pobres desgraciats.
No contesteu ni puntueu als chichos, per molt que ens insultin. Si passam d´ells en Campos no els donerà els quinze euros que els ha promès.
Margalideta, filleta, que ho ets de curteta.