El Govern no contractarà més interins i no pagarà més hores extra

Si algú creia que les retallades als empleats públics s'havien acabat, s'equivocava. El Govern aprovà ahir una bateria de mesures que inclouen noves retallades i que afectaran les nòmines de funcionaris. A partir de la setmana que ve, l'Administració autonòmica no pagarà més hores extres ni complements de productivitat als seus treballadors. A més, deixarà de contractar funcionaris interins i empleats laborals. Les mesures, que tenen excepcions, es mantindran fins a final de l'any 2012 i també inclouen l'eliminació, ja anunciada, de tots els alliberats sindicals institucionals -89- de l'Administració autonòmica.

Després del Consell de Govern, el portaveu, Rafel Bosch, i el conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, justificaren les mesures per la "greu situació econòmica de la Comunitat" i defensaren que serviran per reduir el dèficit públic i estalviar doblers, tot i que no saberen quantificar l'abast d'aquest estalvi.
La suspensió, a partir d'ara, de la contractació de personal funcionari interí i de personal laboral, afectarà no només la mateixa Administració sinó també als seus organismes autònoms i la resta d'ens del sector públic autonòmic. El Govern deixà clar ahir que, per ara, no es farà fora cap funcionari interí.

A més de no contractar més interins ni laborals, tampoc no es prorrogaran els contractes de funcionaris adscrits a programes temporals (excepte si aquests són fruit de convenis amb altres administracions, que financiïn completament el programa)o que havien estat nomenats per atendre necessitats urgents. Només es preveuen excepcions en casos en què la suspensió de la contractació provoqui un greu perjudici en la prestació de serveis essencials.

Pel que fa al personal docent i sanitari, els consellers corresponents hauran de proposar abans d'un mes una reordenació interna amb mesures equivalents per a aquests col·lectius. Una altra mesura d'abast és la de no concedir el complement de productivitat i les hores extres als funcionaris o laborals de la Comunitat i empreses públiques.

Aquests plusos es paguen puntualment en funció de les puntes de feina, i tant pot ser que un mes no existeixin com que pugin arribar a ser de 3.000 euros en un mes per a determinats empleats. Ara, cada conselleria haurà de reorganitzar el seu personal perquè les feines es facin en horari laboral. Les que es facin fora d'aquest horari, es compensaran amb temps de descans.
En el cas dels laborals, les hores extres només podran ser remunerades al personal adscrit al Gabinet de la Presidència i al personal que presta servei a Marivent. En el cas de les empreses públiques, es dónen 15 dies per adaptar les mesures al seu personal.

Pel que fa als funcionaris, queden exclosos de la mesura els que estan en funcions d'extinció d'incendis, els tècnics d'emergències, el personal de protocol i relacions públiques del Gabinet de Presidència i els xofers del president i els consellers. En 15 dies s'haurà decidit com afectarà la mesura al personal docent i sanitari.

Finalment, el Govern fa efectiva l'eliminació dels 89 alliberats sindicals institucionals que tenia l'Administració autonòmica. La mesura suposarà un estalvi de 3,1 milions. Segons el Govern, els sindicats encara tindran més de 200 alliberats a l'Administració, però els responsables de l'Executiu no aclariren si ho són a jornada completa.

Precisament ahir, abans que es fessin públiques les noves retallades, el president del Govern, José Ramón Bauzá, es va reunir breument al Consolat amb els principals líders sindicals, que li feren arribar el seu malestar per l'eliminació d'alliberats i l'advertiren que s'enfrontarà a una "tardor calenta" de mobilitzacions i a "tres anys de conflictivitat permanent" al carrer si continua aplicant mesures d'ajusts sense negociar.

El president es va comprometre amb els sindicats a reunir-se amb ells la setmana que ve per "intentar apropar posicionaments". En les reunions, en què participaran diversos consellers, no es tirarà enrere l'eliminació dels 89 alliberats, sinó que es negociarà com aplicar els credits horaris que pertoquen als sindicalistes. Els sindicats han advertit que poden exigir més hores sindicals de les que ara aprofiten i han amenaçat, fins i tot, de col·lapsar l'Administració.

A tot això, el conseller Gornés advertí que els sindicats estan fent una interpretació de les normes al seu favor i esperà que "a poc a poc, l'aigua torni al solc". "La nostra intenció no és crear més conflictivitat" i "aquestes mesures es prenen a pesar nostre i per una situació econòmica molt greu", sentencià. Bosch afegí que les mesures preses no són per retallar drets socials, sinó per "salvar-los".

Després de la reunió, la líder de CCOO, Katiana Vicens, criticà "la manca absoluta de diàleg social" del Govern i advertí que no els deixa "altra sortida que la mobilització". Des de l'Stei-i, s'advertí que la no-contractació d'interins i laborals suposa començar a desmantellar serveis públics perquè, en no cobrir-se les baixes, els serveis es precaritzaran.