Alexandre Forcades, ahir amb el president José Ramón Bauzá. | CAIB

TW
18

El Govern es planteja oferir als empleats públics rebaixes de sous a canvi de no arribar als 800 acomiadaments anunciats al sector públic autonòmic. La mesura, que es podria posar sobre la taula en determinats casos quan s'iniciï el procés d'acomiadaments, no salvarà tots els llocs de feina que ara estan sentenciats, perquè la fusió d'empreses públiques farà innecessàries ocupacions i càrrecs que es repetiran, i perquè l'Executiu entén que algunes d'aquestes societats o bé estan sobredimensionades amb vista al futur o bé no tenen sentit, atès que ofereixen serveis que entren en competència amb la iniciativa privada.

Allò cert és que l'elevat grau d'inconcreció de la proposta de reducció del sector públic que ha fet el Govern ha provocat un fort malestar i preocupació en el gruix dels 3.500 empleats que hi ha actualment als consorcis, fundacions, ens instrumentals, organismes autònoms i societats mercantils de la Comunitat. L'Executiu només ha apuntat que el procés podria suposar l'acomiadament de 800 d'aquests empleats, però sense dir de quines societats. I el fet que la majoria d'entitats que s'eliminin siguin consorcis, que no tenen treballadors, encara ha generat més incertesa sobre el personal.

El cas és que dels 115 milions que pretén estalviar el Govern amb aquesta reducció del sector públic només 30 milions surten de deixar de pagar sous als empleats. La resta s'obtindran d'un estalvi en la inversió i en la despesa corrent. L'Executiu entén que les fusions afavoriran una major eficiència en el funcionament d'aquestes societats i permetran la constitució de centrals de compres o la centralització de serveis en menys edificis. Però també s'eliminaran molt dels serveis actuals, perquè entén que ja s'ofereixen en l'àmbit privat.

En qualsevol cas, la inconcreció de la proposta fa pensar a l'oposició que les retallades de personal es faran bàsicament en els sectors que més treballadors ocupen, com el sanitari i el del transport públic, per exemple. De fet, en aquest segon cas, ja s'ha apuntat a una possible reducció de serveis de tren, metro o autobús, que justificarien una menor necessitat de mà d'obra. En el cas dels sanitaris, la integració de Gesma i les fundacions hospital Son Llàtzer, Hospital de Manacor i Comarcal d'Inca també suposarà l'eliminació, almenys, de càrrecs. Un altre grup de societats que també ocupen molts treballadors són les de Medi Ambient:Espai de Natura Balear, l'Ibanat i Gestió d'Emergències.

L'esquerra entén també que el Govern es veurà obligat a fer algun Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que és obligatori si s'acomiaden més de deu treballadors d'una empresa que no arriba als cent empleats. Consideren que s'ha d'obrir un procés de negociació amb els sindicats i alerten que s'ha de tenir en compte també el cost de les indemnitzacions. I és que als progressistes no els quadren els nombres que dimecres féu públic el Govern i, perquè s'expliquin, demanarà la compareixença dels consellers responsables a les comissions parlamentàries de Treball i de Funció Pública.

Forcades diu que encara sobren societats públiques

Després de l'anunci del president del Govern, José Ramón Bauzá, de suprimir 92 societats públiques i deixar al carrer 800 treballadors públics, el president del Cercle d'Economia, Alexandre Forcades, afirmà ahir que encara sobren empreses públiques. Ho va dir al Consolat de la Mar, després d'entrevistar-se amb el president Bauzá.
Forcades, que fou conseller d'Hisenda del Govern de Gabriel Cañellas (PP), no només va dir que s'haurien d'eliminar més empreses, sinó que no qüestionà que es facin fora 800 emplats públics. Segons ell, els treballadors que seran despatxats trobaran feina a l'empresa privada. I advertí que, en la situació en què es troben les finances públiques, no es pot pagar el sou d'aquests empleats amb els impostos dels ciutadans. "Vostè vol pagar amb els impostos dels ciutadans una gent que no fa res que sigui útil?", preguntà en la compareixença posterior a la reunió.

A la trobada, hi assistiren, a més, els vicepresidents del Cercle, Luis Quetglas i José Antonio Fernández de Alarcón; el secretari, Luis Pareja; el tresorer, Ignacio Esteban; i el gerent, Bartomeu Cantallops. Així mateix, hi eren els vocals del Cercle, Gonzalo Adán, Nicolás Albert, Pere Guillem Coli, Antonia Estelrich, Francisco García, Xisca Gilet, Bartolomé Gomila, Eliseo Llamazares, Elena Medina, Luis F. Piña, Carlos Rullán, Miguel Àngel Serra i Antonio Viader.