Quim Torres
El PP queda tot sol a IB3 i al Parlament
El PP queda tot sol a IB3. El Parlament, amb els únics vots dels populars, elegiren ahir els nou membres del consell de direcció de la ràdio i televisió autonòmica, tots proposats per ells. Per primer pic en la curta història de la cadena, cap membre del consell no ho serà a proposta de l'oposició. Un dels nou elegits és l'exsenador del PP José Manuel Ruiz, nou director general d'IB3. L'oposició, que no presentà candidatura, criticà la decisió del PP de no consensuar amb ells la direcció i de deixar-los-en fora. En senyal de protesta, el grup del PSM-IV-E mostrà cartells en què es podia llegir "Intereconomia balear no" i "IB3 de tots sí".
Aguiló anuncia ara pujades d’imposts i més retallades
El Consell de Política Fiscal i Financera reuní ahir a Madrid els responsables d’Hisenda del Govern central i dels executius autonòmics. Foto: Zipi/Efe. No només s'aplicarà el cèntim sanitari. El Govern prepara una bateria de mesures que inclou pujades d'imposts existents i noves retallades de despesa pública. L'objectiu, segons anuncià ahir el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, és reduir 350 milions de dèficit tant per la via dels ingressos com de la despesa. D'aquesta manera es podria complir amb el sostre de l'1,5% del PIB fixat ahir a Madrid pel Consell de Política Fiscal i Financera, amb el vot a favor del Govern balear. En acabar la reunió de Madrid, Aguiló evità concretar quins seran els imposts que augmentarà el Govern i es limità a dir que s'intentarà que l'increment de la pressió fiscal afecti en el menor grau possible "l'estalvi i el treball", ni posi traves a la recativació econòmica.
Aguiló i Castro rebutjaren l’any passat el cèntim sanitari
La consellera Castro i el vicepresident Aguiló conversen just abans d’un ple del Parlament. Foto:J.Torres. Les coses canvien i els governs canvien d'opinió. Si l'any passat l'Executiu balear descartava aplicar el cèntim sanitari, ara es planteja fer efectiu aquest impost, que es cobra sobre els carburants i que serveix per finançar la sanitat pública. Fa només quatre mesos, la consellera de Salut, Carmen Castro, rebutjava rotundament el tribut. I fa mig any, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, afirmava que no el considerava i ho justificava amb dos arguments. El primer, que el Govern tenia la voluntat de no incrementar la pressió fiscal als ciutadans, cosa que ara deixaria de ser una prioritat i suposaria un clar incompliment del programa del PP. L'altre argument, que no ha variat, és que opinava que la Comissió Europea obligaria aviat a eliminar el gravamen. En una resposta parlamentària al socialista Vicenç Thomàs, el vicepresident Aguiló advertí a l'agost que "no es plantejava" l'aplicació de l'impost perquè la Comissió Europea estava a punt d'actuar contra Espanya.
El Govern es planteja aplicar el cèntim sanitari
El cèntim sanitari és un impost cedit a les autonomies, que el poden aplicar sobre els carburants per finançar la sanitat pública. Foto:S.R. La incapacitat del Govern per reduir considerablement el dèficit públic amb la seva política de retallades ha portat l'Executiu a plantejar-se un increment dels ingressos a través de l'aplicació del cèntim sanitari, un impost sobre els carburants que ja s'aplica en deu comunitats per finançar la sanitat pública. El cèntim sanitari consta d'un tram estatal cedit a les comunitats i d'un tram autonòmic que permet, a les que ho vulguin, gravar entre 2,4 i 4,8 cèntims el litre de combustible.
L’oposició l’alaba i critica el president
La comparació dels dos discursos del Dia de Balears fou ahir ineludible. I dugué l'oposició a alabar el president del Parlament, Pere Rotger, i a criticar el del Govern, José Ramón Bauzá. Mentre que el de Rotger fou considerat un discurs "institucional", una "lliçó a Bauzá"; el del segon fou qualificat de "lamentable", "vergonyós" i "covard".
Rotger no fa com Bauzá: crida a la unitat i defensa la llengua
Pere Rotger no és José Ramón Bauzá. Ambdós són presidents i del PP, sí. Però el primer té un càrrec institucional, experiència i es diu regionalista, i el segon és nou i té molt de poder. Potser, per això, el discurs institucional que feren amb motiu del Dia de Balears mostrà tantes diferències. Rotger fou reivindicatiu, autonomista, i es cansà de fer crides a la unitat per sortir de la crisi, des de l'optimisme. El segon evità les reivindicacions, pintà un panorama obscur, omplí la llotja de retrets i culpà de tot el seu antecessor, Francesc Antich, i l'oposició.
Xiulets, empentes i crits fora de la Llonja
Mentre a l'interior de la Llonja es realitzava l'acte institucional del Dia de les Balears, a fora una cinquantena de joves independentistes protestaren amb una xiulada contra la política lingüística del Govern Bauzá. L'acte, convocat per Endavant Mallorca, acabà amb crits i empentes de la Policia. Els agents mantingueren els manifestants a més d'un centenar de metres de la Llonja. Els aturaren davant la Conselleria de Presidència i no els deixaren passar. Se sentien xiulets i crits.
Bauzá arremet contra Antich i l’oposició en l’acte de la Diada
Bauzá s'estrenà en el Dia de Balears amb un parlament sense cap reivindicació. Foto: P.Bota No fou un discurs institucional corrent. El president José Ramón Bauzá s'estrenà en el Dia de Balears amb un parlament sense cap reivindicació i en què justificà les retallades per l'herència rebuda de l'esquerra, arremeté contra el seu antecessor, Francesc Antich, i contra l'oposició, que reberen galtades constants, i defensà que cal fer canvis "estructurals". Anuncià que la seva tasca és "aixecar fonaments nous per a una casa esbucada", les Illes. I, en català, usà Ramon Llull per defensar el bilingüisme. En una Llonja desangelada, on Antich ocupava una cadira en un extrem, el popular s'esplaià a retreure al Pacte que reaccionàs tard a la crisi, que "maquillàs" la realitat, que continuàs gastant i que generàs deute i dèficit, que ara és "mal de pair".
El ‘nou’ PSIB prioritza la lluita contra l’atur
La prioritat del ‘nou' PSIB liderat per Francina Armengol serà la lluita contra l'atur. Per això, la primera reunió de la nova executiva elegida en el congrés d'aquest cap de setmana se centrà, gairebé en exclusiva, a analitzar aquesta xacra social que afecta gairebé cent mil persones de les Illes. Els socialistes acordaren iniciar una ronda de contactes amb sindicats i empresaris per cercar respostes i plantejar propostes contra l'atur. "Si la principal preocupació dels ciutadans de la Comunitat és l'atur i la situació econòmica, és normal que això sigui també la prioritat màxima de la nostra formació", explicà Pilar Costa, la nova portaveu del PSIB.
Les dones prenen el poder al PSIB
Francina Armengol i Elena Valenciano, ahir a la clausura del Congrés. Foto: Pilar Pellicer. No només tindrà una dona al capdavant, sinó que el nucli dur de la nova executiva del PSIB estarà controlat per dones. Francina Armengol liderarà un partit que tindrà una secretària d’Organització, Bel Oliver; una presidenta, Teresa Riera, i una portaveu, Pilar Costa. Les dones, al poder d’un PSIB que haurà de creuar el desert per “guanyar al 2015”. Aquest objectiu es fixà ahir Armengol en la clausura del 12è congrés, en què s’ha escenificat un relleu tranquil de la direcció que abandona Francesc Antich i en què s’ha visualitzat divisió interna, divisió que no s’ha acabat de resoldre en els òrgans de direcció. Armengol liderarà una executiva a mida, amb gent de la seva confiança i sense integració dels crítics de Renovació Socialista. El seu candidat, Carles Bona, que va perdre però que sumà un terç dels suports, rebutjà l'oferta d'Armengol d'integrar-se com a vocal a l'executiva per no oferir una falsa sensació d'integració, ja que hauria estat l'únic representant significatiu del seu sector.
Armengol dirigirà el PSIB amb el suport de dos terços del partit
No hi hagué sorpreses i es complí el guió escrit des de feia temps. Francina Armengol serà la secretària general del PSIB els propers quatre anys i substituirà en el càrrec Francesc Antich, qui l'encarrilà cap a la direcció i que ahir s'acomiadà de la primera línia. Armengol, però, no va aconseguir convèncer tot el seu partit en el 12è congrés dels socialistes de les Illes. Sumà el suport de dos terços dels militants (204 vots, 67,10%), mentre que el candidat ‘crític', Carles Bona, s'endugué un terç dels suports (97 vots, 31,91%). La resta (tres, 0,99%) votaren en blanc.
L’exsenador del PP José Manuel Ruiz serà el director d’IB3
José Manuel Ruíz, en una imatge d’arxiu quan era candidat del PP. Foto: J. M. L'exsenador del PP José Manuel Ruiz Rivero (Màlaga, 1970) serà el director general d'IB3. Ruiz, que s'incoporà al gener a l'ens públic com a gerent, fou proposat ahir per membres de la Mesa de l'Audiovisual, que agrupa les entitats representatives del sector, en una reunió amb el conseller de Presidència, Toni Gómez, actual director general de l'ens. Gómez assumí immediatament la proposta i aquest serà el nom que durà al Parlament perquè l'elegeixi dia 6, en substitució de Jacobo Palazón, candidat fins que dimecres dimití. Tot i que oficialment es digué que la proposta era unànime del sector, no fou així.
Tots els sindicats, tret del sanitari, rebutgen la rebaixa del català
Tots els sindicats, excepte el que representa el col·lectiu sanitari, votaren en contra ahir de la reforma de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària (passarà de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir i promocionar a l'Administració de les Balears. UGT, CCOO, STEI-i i CSIF rebutjaren la reforma proposada pel Govern en la Mesa General dels Empleats Públics. Només hi votà a favor el sindicat FSES, que agrupa els sindicats mèdic i d'infermeria (Cemsatse) i ANPE, educatiu. Malgrat els vots en contra de la part social, l'òrgan ha aprovat l'avantprojecte amb el mateix text presentat, i l'Executiu en continuarà la tramitació sense preveure-hi canvis substancials.
L’Administració podrà estar un any sense exigir català a llocs on es preveu
Les administracions de les Illes Balears podran estar fins a un any sense exigir cap nivell de català als seus aspirants a funcionaris mentre es determina quins nivells s'han d'exigir per ocupar els llocs "que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic" o per ocupar llocs on es motivi que "és imprescindible exigir el coneixement d'un determinat nivell de català". Així ho preveu el tercer esborrany de la modificació de la Llei de funció pública, que impulsa el Govern del PP perquè el català deixi de ser necessari (passa de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir a l'Administració. D'aquest termini d'un any, que es començarà a aplicar un pic estigui en vigor la nova llei, se n'exceptuen els llocs d'especialistes en assessorament lingüístic i aquells on "quedi clar que la seva funció principal és atendre el públic".
El decret llei de Bauzá permet tornar a fer golfs amb hotel
El decret llei possibilitarà que es puguin tornar a fer camps de golf amb oferta complementària, que foren prohibits pel Pacte. Foto:J.Torres El Govern aprovà ahir un decret llei que canvia les regles del joc en matèria urbanística, permet més construccions en sòl rústic i, fins i tot, tornar a fer camps de golf amb hotel. La norma, en vigor des d'avui, possibilitarà que els ajuntaments puguin legalitzar urbanitzacions que no tenen clavegueram o altres serveis bàsics i que fins ara eren il·legals. El PSM-IV-ExM acusa al Govern de practicar "urbanisme a la carta" El PSIB diu que el nou decret urbanístic suposarà 'una barra lliure de creixement territorial' El Govern aprova avui el decret llei per legalitzar urbanitzacions
Nova passa del Govern: ara ni els policies locals hauran de saber català
Nova passa del Govern en la rebaixa de l'exigència de català als funcionaris. Ara tampoc els policies locals no hauran de conèixer la llengua pròpia. Així es preveu en un nou esborrany del projecte de modificació de la Llei de funció pública. El darrer redactat modifica la Llei 6/2005, de coordinació de les policies locals de Balears, per eximir els agents i els auxiliars de Policia dels coneixements de llengua catalana com a requisit d'accés i de provisió de places. Però aquesta tercera versió encara va més enfora, perquè estableix que mentre l'Administració no determini -en la relació de llocs de treball- els llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic o els que per les seves característiques especials sigui imprescindible el coneixement d'un determinat nivell de català, quedaran exclosos de tenir aquest requisit.
Dimiteix el cap del servei d’Urgències de Son Espases
La consellera Castro atribuí les dimissions a motius personals. La cascada de dimissions i cessaments de responsables sanitaris sembla no tenir aturall. La darrera es produí ahir. Fou la del cap del servei d'Urgències de l'hospital de Son Espases, el doctor Joan Vidal. També haurien renunciat dues supervisores d'infermeria del mateix centre, tot i que l'IB-Salut no en tenia constància. La saturació d'aquest servei a Son Espases i a altres hospitals públics i el clima de malestar dels professionals sanitaris per les retallades del Govern estan darrere de les renúncies.
El Govern deu les factures a 200 dones que han avortat
Unes 200 dones han hagut de pagar enguany per avançat perquè els practicassin un avortament a les Balears, i l'IB-Salut no els ha rescabalat els doblers. Així ho denuncià ahir el PSIB, qui acusà el Govern d'incomplir la llei de l'avortament, que diu que l'Administració s'ha de fer càrrec del cost de la intervenció, i demanà que es compleixi. Els socialistes acusaren l'Executiu de sotmetre les dones a "tortura administrativa". Des de l'IB-Salut no es volgué donar cap dada de les factures presentades ni de si se n'ha abonat alguna.
Esquerra avisa que l’espoli fiscal és més costós que la corrupció o les retallades
El dèficit fiscal anual de les Balears (els doblers que paguen els ciutadans de les Illes a l'Estat en forma d'impostos i que mai no retornen) és molt més quantiós econòmicament que els doblers públics suposadament malbaratats en casos de corrupció o que les retallades socials dutes a terme per l'Executiu balear. Així ho posa de manifest Esquerra en una campanya per denunciar l'espoli fiscal que pateix l'Arxipèlag. La formació independentista arriba a la conclusió que "el problema" és l'Estat i que la solució és la "llibertat nacional". Cada any els illencs paguen 3.500 milions d'euros en imposts a l'Estat que no retornen.
El PP diu que rebaixa el català perquè la llengua sigui “més estimada”
Rubio afirmà que és l’oposició i no el PPel responsable de “l’agitació social” contra les mesures lingüístiques del Govern. Foto:M.À.C. El PP aportà ahir al Parlament un nou argument per justificar la modificació de la Llei de funció pública, que farà que els coneixements de català ja no siguin necessaris -deixaran de ser un requisit per ser un mèrit- per fer feina a l'Administració. El popular Fernando Rubio afirmà que la reforma pretén "contribuir que la llengua pròpia sigui més estimada", que deixi de ser vista com una "càrrega".
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona