Quim Torres
“Vagi-se’n del partit i deixi de molestar”
Delgado conversa amb Pastor setmanes enrere amb motiu d’un ple al Parlament. Foto: Pere Bota. Tot i la majoria absoluta, les aigües dins el PP balear baixen remogudes, sobretot a mesura que s'apropa el congrés. El conseller de Turisme, Carlos Delgado, vicepresident del partit i exponent de l'ala més espanyolista, carregà ahir amb virulència contra un altre vicepresident, Antoni Pastor, la cara visible del regionalisme. Als passadissos del Parlament i responent una pregunta dels periodistes, afirmà que Pastor està "trastocat", que és poc valent i que intenta fer mal al partit i al seu president, José Ramón Bauzá. Defensà que Bauzá aplica el programa lingüístic amb què guanyà les eleccions i advertí Pastor: "Si no li agrada, vagi-se'n del partit" i "deixi de molestar". El batle de Manacor no volgué ahir contestar les paraules del seu ‘company' de partit.
El PP rebutja la via judicial per exigir la inversió de l’Estatut
Tot i que el Govern havia dit que no renunciava a acudir als tribunals per reclamar a l'Executiu central que compleixi amb les inversions estatutàries, el PP matisà ahir aquesta posició i gairebé descartà aquesta opció. La seva portaveu, Mabel Cabrer, anuncià que presentarien esmenes a una proposta de PSM-IV-ExM, que insta el Govern a emprar la via judicial, "si fos necessari", per reclamar aquestes inversions, que haurien de sumar uns 400 milions d'euros i que enguany, per primer pic, no s'han recollit en els pressuposts generals de l'Estat. PSM-IV-ExM defensarà la seva proposta en el ple d'avui i Cabrer ja avançà ahir que el seu grup intentarà canviar el redactat perquè la reclamació sigui només per la via de la negociació.
El PSIB vol forçar que el Consultiu aclareixi
El PSIB ha obert un procés inèdit al Parlament per fer que el Consell Consultiu -l'òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma- es pronunciï sobre la modificació de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá per fer que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració autonòmica. L'objectiu dels socialistes és que el Consultiu dictamini, de manera prèvia a l'aprovació del projecte de llei, si la reforma vulnera l'Estatut.
El Govern admet l’error d’aclarir tard el deute, però no es disculpa
El portaveu del Govern, Rafel Bosch, intentà tancar del tot la crisi oberta aquesta setmana per la interventora general de la Comunitat. El Govern intentà ahir girar full i tancar la crisi oberta aquesta setmana, quan unes declaracions de la interventora general -que li han costat el càrrec- obligaren l'Executiu a posar sobre la taula totes les dades d'endeutament autonòmic, algunes de les quals no s'havien conegut fins ara. El PSIB assegura que el PP no sap com quadrar els números Bauzá fa cessar la interventora i nega un pacte per ocultar deute Aguiló aclareix ara que el deute actual del Govern és de 6.211 milions d'euros
Aguiló aclareix ara que el deute actual del Govern és de 6.211 milions d’euros
El deute de la Comunitat Autònoma ara és de 6.211,33 milions. Així ho aclarí ahir la Vicepresidència econòmica del Govern, després de l'enrenou que generaren les dades aportades el dia abans per la interventora general, Maria Marquès, destituïda ahir pel president Bauzá.
Bauzá fa cessar la interventora i nega un pacte per ocultar deute
Tenia dues opcions: callar i aparèixer com un president que oculta la realitat econòmica als ciutadans, o actuar i intentar corregir la taca a l'expedient. El president, José Ramón Bauzá, optà per la segona i destituí ahir dematí, de manera fulminant, la fins ara interventora general de la Comunitat, Maria Marquès, l'alt càrrec del seu Govern que el dia abans havia fet públic un suposat pacte entre Bauzá i l'anterior vicepresidenta de l'Executiu central socialista, Elena Salgado, per amagar el deute real trobat pels populars quan arribaren al Consolat, molt més alt del que feren públic. Bauzá negà que s'hagués produït cap pacte.
Bauzá amagà, a petició de Salgado, que el deute era major al juliol
El president del Govern, José Ramón Bauzá, amagà, a petició de l'Executiu central socialista, que el deute de Balears era molt major del que es quantificà públicament el juliol passat, quan el popular arribà al poder. En aquell moment, es va xifrar en 4.483 milions el deute amb els bancs i en 1.104 milions més el deute amb els proveïdors. En total, 5.587 milions. Però, segons revelà ahir la interventora general de la Comunitat, Maria Marquès, el deute era major perquè no es computaren 409 milions de factures trobades als calaixos ni el deute que tenien els 171 ens públics de la Comunitat. "Els 1.104 milions d'euros eren una mínima expressió dels deutes que l'Administració tenia pendent", apuntà la interventora.
Pastor no revela encara si competirà contra Bauzá
Tots els focus del PP miren cap a ell, però el batle de Manacor, Antoni Pastor, no vol revelar encara la incògnita. Ahir no va voler aclarir si es presentarà com a candidat a la presidència del seu partit, competint així amb qui ara ostenta el càrrec, el president del Govern, José Ramón Bauzá, qui optarà a la reelecció en el congrés que es farà l'1 i el 2 de juny. La incògnita, però, es revelarà de manera imminent. Pastor tindria suports dins el PP perquè s'hi presentàs, sobretot dels sectors més regionalistes, amb presència a la Part Forana de Mallorca.
El congrés del PP balear permetrà votar a tots els militants l’1 i 2 de juny
El congrés del PP balear es farà els dies 1 i 2 de juny a Palma i serà obert a tots els militants que hi vulguin participar, igual com el darrer que es va fer, el març de 2010, i que guanyà l'actual president de la formació i del Govern, José Ramón Bauzá. Bauzá confirmà ahir que es tornarà a presentar. Qui podria ser rellevat és el número dos, el secretari general, Miquel Ramis. Ahir advertí que només aspira a ser útil al seu partit i que ho pot ser com a diputat al Congrés, càrrec que ara ocupa. La convocatòria del congrés fou aprovada ahir per unanimitat per la junta directiva autonòmica del PP, que es reuní de manera extraordinària per tractar únicament aquesta qüestió.
El PP culpa l’esquerra de la pujada d’imposts que aprova avui
Les portaveus del PP, Cabrer i Prohens, ahir en roda de premsa. Foto: PP. La pujada d'imposts autonòmics, que avui validarà el Parlament, només rebrà el suport del PP, que ahir responsabilitzà l'esquerra de la seva decisió. La portaveu popular, Mabel Cabrer, apuntà que el PP no és partidari d'augmentar els imposts i això no entrava en les seves previsions, i atribuí la decisió al fet que l'anterior Govern central socialista hagués fet unes previsions macroeconòmiques que no s'han complit, amb la consegüent caiguda d'ingressos, i hagués previst un dèficit inferior al registrat. Per tot això, advertí, ara estan obligats a prendre aquesta mesura. Els increments tributaris suposaran l'aplicació del cèntim sanitari, que a partir de l'1 de maig gravarà amb 4,8 cèntims el litre de carburant.
UGT vol dur a la barra la pujada de sous de l’IB-Salut
La pujada de sous de dos alts càrrecs de l'IB-Salut, aprovada recentment pel Parlament, va camí d'acabar als tribunals. El sindicat UGT, que ja impugnà amb èxit l'increment de retribucions del gabinet del president José Ramón Bauzá, vol fer ara el mateix amb l'augment de salari dels dos vicepresidents de l'IB-Salut, Federico Sbert i Martí Sansaloni, que ara cobren 25.000 euros més a l'any cada un.
El Govern “entén” que els 400 milions d’inversions de l’Estatut no arribin
El portaveu del Govern, Rafel Bosch, anuncià que a finals de mes es coneixerà el pla d’ajust autonòmic. Foto: J. Morey. El Govern de José Ramón Bauzá "entén" que Madrid incompleixi l'Estatut d'Autonomia i no hagi previst en els pressuposts de l'Estat de 2012 cap partida per a inversions estatutàries a Balears. L'Executiu ho considera una "suspensió temporal" que es justifica per la "situació límit" de l'Estat. Però, a la vegada, manté que intentarà negociar amb l'Executiu central per defensar aquestes inversions, que haurien d'arribar als 400 milions anuals, i, només com a "darrer pas", no descarta acudir als tribunals. "El Govern es planteja defensar les inversions estatutàries, però pot entendre que se'n faci una suspensió temporal", afirmà el portaveu Rafel Bosch sobre aquesta aportació a què obliga l'Estatut. De fet, l'Executiu ja no va preveure ingressos de l'Estat per inversions estatutàries en els pressuposts autonòmics de 2012.
Llum verda al macrohotel de la Ràpita
Els concentrats van cridat consignes contra la modificació del Pla Territorial de Mallorca. Foto: D. Amengual. El Consell de Mallorca aplanà ahir una mica més el camí perquè el macrohotel projectat a la Ràpita (Campos) pugui ser realitat. En un ple tens, amb una protesta al carrer en contra i amb una sala plena de campaners a favor, la institució aprovà un canvi en el Pla Territorial per permetre la infraestructura, que tindrà 1.200 places i que ocuparà 19 hectàrees darrere la rotonda del Club Nàutic, a prop de la platja. El PP rebutja al Consell fer del català "llengua de trobada"
El PP rebutja al Consell fer del català “llengua de trobada”
La majoria absoluta del PP rebutjà ahir al Consell de Mallorca una proposta del PSM que demanava defensar que "la llengua pròpia, el català de Mallorca, ha de ser la llengua de trobada de tots els ciutadans i ciutadanes d'aquest país, un dels principals instruments per construir una societat cohesionada, solidària i amb projecció de futur".
La votació de l’hotel de la Ràpita, camí dels tribunals
La votació per permetre el macrohotel de 1.200 places a la Ràpita (a Campos) acabarà als tribunals. PSM-IV-E recalcà ahir que denunciarà cada conseller insular que voti avui a favor del canvi en el Pla Territorial de Mallorca (PTM) per possibilitar-hi la infraestructura. I, en canvi, l'equip de govern del PP insinuà que qui podria acabar donant explicacions a un tribunal són els qui votaren fa més d'un any la revisió del PTM i ara diuen que ho feren sabent que no estava ben feta, referint-se al PSM.
El Govern calla tot i la nova retallada en sanitat i educació
La retallada de 10.000 milions anunciada pel Govern central en sanitat i educació afectarà, inevitablement, les Illes Balears. Tanmateix, el Govern, que té transferides aquestes competències, no obre boca. Ni els titulars de la Vicepresidència econòmica ni els de les conselleries d'Educació i de Salut no volgueren valorar l'anunci fins que Madrid concreti la proposta d'ajust. Si la retallada fos proporcional al pes de la població de l'Arxipèlag sobre l'Estat (2,4%) o del seu PIB sobre l'estatal (2,5%), seria d'entre 240 i 250 milions, un 6% del pressupost.
Els nacionalistes són joves, ‘progres’ i de la Part Forana
Una jove du un nin a becoll en la manifestació pel català. Foto: M. À. C. Home, jove, de la Part Forana i d'esquerres. Aquest és el perfil predominant entre els votants i simpatitzants nacionalistes i regionalistes de Balears. Una enquesta de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) posa de manifest que els simpatitzants nacionalistes són, sobretot, més d'esquerres i més joves que els votants i, precisament per això, no totes les simpaties s'acaben convertint en vots, sinó que se'n perden molts en l'abstenció o van cap a altres formacions. L'estudi analitza el perfil sociològic dels nacionalistes (s'hi inclouen també els regionalistes) a les Illes Balears. I ho fa distingint entre simpatitzants, que contesten l'enquesta situant-se en l'eix nacional com a nacionalistes o regionalistes, i votants, que admeten que si demà hi hagués eleccions votarien nacionalista o regionalista. Els primers són el 36% dels ciutadans i els segons, el 16%. El sondeig mostra que entre els nacionalistes hi ha lleugerament més homes que dones i, sobretot, més joves que gent gran. Tant entre els simpatitzants com entre els votants, el nínxol d'edat més important és el que va dels 17 als 35 anys.
Bosch diu ara que hi ha centres on no deixen fer fotocòpies en castellà
Bosch denuncià al Parlament casos de suposada persecució sense concretar ni on es produeixen ni quants pics. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, intentà vestir una mena de ‘persecució' de la llengua castellana en centres educatius de les Balears. Dos dies després de la massiva manifestació en defensa del català, el responsable autonòmic denuncià al Parlament que "hi ha centres educatius a les Illes que no deixen fer fotocòpies en castellà al professor de llengua castellana" o que "hi ha centres a les Balears que als infants, als passadissos, els diuen que per favor no parlin en castellà entre ells". La denúncia de Bosch, que no concretà a quins centres educatius es referia ni va aclarir quantes vegades s'haurien repetit aquestes situacions, es produïa en una resposta parlamentària.
Tornaran a exigir el certificat de resident per rebre el descompte aeri
Als ciutadans de Balears ja no els bastarà el carnet d'identitat per beneficiar-se de la subvenció del 50% en els vols entre illes o amb la Península. Hauran de certificar el seu empadronament, com passava fins a final dels noranta. Es pretén evitar que gent que té el carnet de Balears gaudeixi del descompte, encara que no visqui a les Illes.
El pressupost de l’Estat s’acarnissa amb Balears
La galtada estava cantada i ahir es confirmà. Els pressuposts de l'Estat, els primers del popular Mariano Rajoy, suposaran una retallada per a Balears superior als 500 milions. D'entrada s'eliminen les inversions estatutàries, que haurien de suposar uns 400 milions, i es davallen a la meitat les inversions del conveni de carreteres, que en el cas de Mallorca passen dels 46,4 milions prevists als 24,7 milions que arribaran. La retallada, sense precedents, no acaba aquí, perquè les inversions directes dels ministeris també cauen (passen de 28,6 milions a 24,1) i les dels ens del sector públic, com AENA o l'Autoritat Portuària, encara pateixen una estreta més forta (passen de 187,6 milions a 117,8). Tornaran a exigir el certificat de resident per rebre el descompte aeri
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor