Esquerra avisa que l’espoli fiscal és més costós que la corrupció o les retallades

[...]"l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració." [...] Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Los mallorquines somos mallorquines. Y los catalanes son catalanes Todo lo demás son fantasías de gente con muy poco amor propio

1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares. (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Els mallorquins som catalans: ja ho deia Mossèn Antoni Maria Alcover i és ben cert.

¿Qué es esto de "Esquerra"? ¿Se presentan en Baleares?

Francesc, t'oblides que Esquerra sempre ha ofert un pacte global. Que a les darreres proposà aportar les sigles sense cap lloc a la llista i el psm s'hi negà. El PSM ha prioritzat IV i ha renunciat a més de 5.000 vots també a les autonòmiques. Jo particularment no me puc fiar del psm, malauradament quan ha governat ha estat completament al servei del psoe. Si Esquerra arriba a un acord amb el psm jo demanaria a la direcció d'Esquerra que no abandonin la coherencia i que l'exigeixi al psm un compromís que les decisions es duguin a referendum dels militants de tots plegats.

Són anoerrats els nostres bens culturals?????? falsedat i paranoia pura. Són anorreats els nostres bens econòmics?????? Molta insolidaritat i egoisme, a més d'una manca de perspectiva i de sentit comú que esglaia. Posem que mos falla el turisme i que hem de tornar a viure de la terra i del poc sector secundari que tenim. És a dir tornam a ser pobres com a rates, com ho erem ara fa un segle, Voldrà dir llavors que sí os sentiriu espanyols tots aquests que predicau l' independentisme i el nacionalisme més ranci?

¡SOM BALÉÀS MAY CATALANS!, ses llengos las fan es pobbles y si es pobble sent coma séua sa llengo baléà en cada una de sas séuas variedats islêncas, per molt que oficialisêu es català, continuarà xerrand sa séua llengo y poc a poc cada vegada més, més som es que lutxam per donerlâ a conexe y som cada vegada més es que aprenen a escriurerlê tal com toca. Mols de millóns s'angastad per tapà aquexa gran veritat: sas nostras llengos tenen gramàticas y diccionaris molt anteriós a sa catalana, y varen essê reconegudas coma llengo molt antes que sa catalana, axí que ja està bé de romansos y de fé es betzol, ês hòra de respettà es pobble qu’ês qui vos dona de menja!!!

Perdó, volia respondre a "Cap a la independència" i no a Llorenç

Llorenç, el sector decididament independentista serà menor dins del Partit Socialista de Mallorca si els decididament independentistes es decideixen més per ERC. En referència a la relació entre els partits catalanistes establerts a la CAIB, he escrit un comentari al racocatala que crec oportú compartir aquí: Crec que ERC ha de fer un esforç (com a partit nacional) per entendre's amb el PSMallorca, PSMenorca i Entesa, entendre quin és el seu lloc en aquesta lluita particular i fer la millor feina possible pel bé de la catalanitat dels països insulars. Possiblement estem davant d'un context que possibilita més que mai que els partits catalanistes més estesos aquí esdevinguin l'opció progressista útil en molts de llocs (com Ciutadella i altres pobles/ciutats de gran importància sociològica per als conjunts), i crec que açò és infinitament més important que aportar una opció nítidament independentista. És possible que s'arribi a una entesa cedint cadascú en certes qüestions: tal vegada ERC podria ser l'opció útil a Eivissa (on és establerta i hi fa feina de fa temps) i tenir una presència important a Formentera amb GxF. La qüestió és que no hi hagi pals a les rodes entre patriotes, que s'ajuntin a parlar sempre els més diplomàtics de cada grup i facin tots els esforços per cooperar constructivament. Així que, per les properes autonòmiques, segons les previsions que havia fet, ERC podria ser qui obtingués representació mitjançant la coalició eivissenca, alhora que ajudessin a fer créixer l'espai progressista catalanista (en lloc de dificultar-ho) mitjançant PSMallorca, PSMenorca-Entesa a Mallorca i Menorca. Si a les darreres autonòmiques el desgast del PSOE va facilitar que el partit espanyol perdés vots "útils" en favor de les opcions catalanistes, el radicalisme del PP i l'espanyolisme més obert del PSOE podrien reforçar aquesta tendència creixent, sempre que els partits propis no la caguin i l'elector no es deixi endur per la propaganda de l'enemic, que posarà tots els mitjans (que són molts gràcies al que ens foten) per mostrar-nos com a radicals, ineptes i dividits, i per mostrar com a úniques opcions serioses el PP i el PSOE.