Quim TorresPalma04/03/12 0:00
TW
17

Les coses canvien i els governs canvien d'opinió. Si l'any passat l'Executiu balear descartava aplicar el cèntim sanitari, ara es planteja fer efectiu aquest impost, que es cobra sobre els carburants i que serveix per finançar la sanitat pública. Fa només quatre mesos, la consellera de Salut, Carmen Castro, rebutjava rotundament el tribut. I fa mig any, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, afirmava que no el considerava i ho justificava amb dos arguments. El primer, que el Govern tenia la voluntat de no incrementar la pressió fiscal als ciutadans, cosa que ara deixaria de ser una prioritat i suposaria un clar incompliment del programa del PP. L'altre argument, que no ha variat, és que opinava que la Comissió Europea obligaria aviat a eliminar el gravamen.

En una resposta parlamentària al socialista Vicenç Thomàs, el vicepresident Aguiló advertí a l'agost que "no es plantejava" l'aplicació de l'impost perquè la Comissió Europea estava a punt d'actuar contra Espanya perquè l'impost vulnerava la normativa continental en matèria d'imposició sobre el consum. Segons el vicepresident, la Comissió estava preparant una directiva que preveia "l'eliminació" d'aquest tipus de tributs i, "en conseqüència, és totalment previsible que a curt termini es produeixi la desaparició del cèntim sanitari".

El responsable econòmic també justificava la seva posició pel fet que en algunes comunitats autònomes ja s'havien plantejat reclamacions de contribuents que sol·licitaven els doblers pagats, argumentant l'incompliment de la normativa comunitària. Tot això, "juntament amb la voluntat del Govern de no incrementar la pressió fiscal que suporten ja en l'actualitat els ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears", feia que el vicepresident descartàs llavors l'aplicació de l'impost.

Curiosament, l'argument de l'oposició de la Comissió Europea ja fou esgrimit per l'anterior responsable d'Hisenda, Carles Manera (PSIB), quan dins el Govern del Pacte se suggerí la possibilitat de fer efectiu aquest impost.

Però Aguiló no ha estat l'únic membre del Govern del PP que ha descartat el cèntim sanitari. La consellera de Salut, Carmen Castro, també ho va fer el novembre passat en seu parlamentària. "No posarem el cèntim sanitari, no posarem copagament i no llevarem prestacions de la cartera de serveis a Balears", afirmà Castro, responent igualment una pregunta del socialista Thomàs.

Aquesta mateixa setmana, en canvi, la consellera ja no fou tan contundent i, quan els periodistes li preguntaren pel cèntim sanitari, comentà que és "una qüestió impositiva" i que, per tant, correspondria gestionar-la a la Vicepresidència Econòmica. Divendres, el portaveu del Govern, Rafel Bosch, va admetre que estaven estudiant aplicar l'impost. El tribut suposaria un gravamen d'entre 2,4 i 4,8 cèntims per litre de carburant i permetria una recaptació anual d'entre 20 i 40 milions d'euros per a sanitat.