TW
27

El Govern aprovà ahir un decret llei que canvia les regles del joc en matèria urbanística, permet més construccions en sòl rústic i, fins i tot, tornar a fer camps de golf amb hotel. La norma, en vigor des d'avui, possibilitarà que els ajuntaments puguin legalitzar urbanitzacions que no tenen clavegueram o altres serveis bàsics i que fins ara eren il·legals. En principi no es podran recuperar les urbanitzacions que aturà el Pacte amb la Llei 4/2008, de mesures urgents.

De fet, el nou decret llei deroga els vuit primers articles d'aquesta llei i les urbanitzacions s'aturaren a partir de l'article nou. Però sí que deroga l'article vuit, que era el que impedia fer camps de golf amb oferta complementària. Això farà que es torni a la Llei 12/88, que permet construir camps de golf amb hotels o bungalous.

En sòl rústic, la norma permetrà construccions que fins ara no s'autoritzaven, de caràcter agrícola o ramader. Però també facilitarà instal·lacions d'energia solar perquè, igual que amb els camps de golf, s'abarateixen els costs que es paguen als ajuntaments. Al mateix temps, possibilita que es facin reformes en edificis que foren construïts de manera legal amb un ús que després fou prohibit, com el d'habitatge.

Així mateix, el decret llei permetrà considerar urbans els "assentaments al medi rural existents", un eufemisme per referir-se a les urbanitzacions il·legals. Els ajuntaments ho podran fer sense que tinguin tots els serveis urbanístics bàsics. Fins i tot sense que tinguin clavegueram. El conseller responsable, Biel Company, recalcà que l'esperit de la llei no és recuperar les urbanitzacions que el Pacte aturà per llei, però no tancà la porta que això passi amb operacions d'enginyeria urbanística.

Aquests nous sòls urbans no es comptaran dins els límits de creixement fixats pel Pla Territorial, uns límits que continuaran vigents. Segons Company, això no suposarà cap creixement urbanístic que impliqui un nou consum de territori, però sí creixements en densitat dins els nuclis.

De fet, en el sòl urbà ja no s'exigirà que el 30% del sòl es destini a habitatges protegits, com fins ara, i es permetrà que els ajuntaments redueixin l'exigència de sòl que els ha de cedir el promotor, del 15% actual fins a només el 5%. En els sòls urbanitzables, es permetran creixements limitats sense necessitat de pla parcial.

Els ajuntaments també podran modificar els planejaments sense tenir un catàleg de protecció de patrimoni històric o sense necessitat d'adaptar-se abans al Pla Territorial. Aquest darrer punt suposa eliminar l'element que, a la pràctica, forçava els ajuntaments a adaptar-s'hi però, segons el conseller, continuaran estant obligats a complir les limitacions de creixement del Pla.

Finalment, el decret llei rebaixa les exigències d'estudis d'impacte ambiental i fixa terminis per poder seguir la tramitació sense esperar-los. Si els informes arriben després, no serviran. Tant això com la normativa en general fou defensada per Company per agilitar l'eficàcia de les administracions, millorar l'ús del sòl i donar més seguretat jurídica. La nova normativa, que es tramitarà com a llei al Parlament, modifica en total 12 lleis o decrets anteriors, alguns de vigents des de finals dels anys vuitanta.