Quim Torres
El Govern considera el català com un “obstacle”
El Govern justificà ahir la petició que havia fet al Parlament perquè tramitàs per via d'urgència la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració.
El PSIB diu que Balears serà “de segona” amb els pressuposts de Rajoy
Pablo Martín, diputat del PSIB, assegurà que els pressuposts convertiran Balears "en una comunitat de segona". Foto: N.Rincón. Els pressuposts de l'Estat, presentats pel Govern de Mariano Rajoy (PP), convertiran Balears "en una comunitat de segona categoria". Aquesta és la lectura que en feren ahir els socialistes de les Illes, que consideren que la retallada de 65 milions en les subvencions al transport dels residents (un 16% menys) fan "absolutament impossible" que l'Arxipèlag no se'n vegi afectat, ja sigui en el descompte als residents, en la bonificació de taxes aeroportuàries o en el transport de mercaderies. L'executiu de Rajoy aprova els comptes de 2012 amb una retallada de 27.000 milions
Més imposts a partir de l’1 de maig
El litre de benzina, que ara ja és el més car de l'Estat, passarà a costar 4,8 cèntims més a partir de l'1 de maig. Foto: Arxiu. Els ciutadans de les Illes Balears pagaran més imposts a partir de l'1 de maig. Serà a partir d'aquest dia que el litre de benzina, que ara ja és el més car de l'Estat, passarà a costar 4,8 cèntims més per l'aplicació del cèntim sanitari. També s'apujarà l'impost de transmissions patrimonials que es paga per la compra d'immobles usats (cases o pisos) de més valor o de cotxes de segona mà de més potència. I s'incrementaran els tributs per als vehicles nous més contaminants. Amb aquest paquet de mesures tributàries, aprovat ahir pel Govern, es pretén rebaixar el dèficit públic per complir amb els criteris fixats per la UE.
Per la via d’urgència
El Govern de José Ramón Bauzá vol acabar amb la polèmica per la via ràpida. Foto: Arxiu. El Govern vol acabar amb la polèmica lingüística per la via ràpida i tancar tan aviat com pugui una qüestió que li genera incomoditats internes i que li comença a provocar desgast. Per això, ha accelerat els tràmits per aprovar abans de l'estiu la modificació de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració -passarà de ser un requisit a un mèrit. I tota aquesta acceleració es fa, malgrat que no es preveu fer cap convocatòria de places públiques i, per tant, en un futur immiediat no hi haurà oportunitat d'aplicar el gruix de la reforma que ara es vol aprovar.
La meitat dels empleats d’empreses públiques, en “situació irregular”
La meitat dels 3.100 empleats de les empreses públiques del Govern es troba en "situació irregular". Així ho assegurà ahir el director de l'Oficina de Control Pressupostari, Joaquín García, que es convertí en el primer alt càrrec que passà un control d'idoneïtat del Parlament, una mena d'examen de l'oposició per evidenciar si el seu perfil és adequat al càrrec i per conèixer els seus projectes. García afirmà en la compareixença que existeix una "situació irregular" a les empreses públiques, perquè no tot el personal laboral ha passat per un concurs de mèrit, tal com s'exigeix. L'alt càrrec explicà que molts d'aquests treballadors han entrat a les empreses públiques "de manera desordenada" i amb funcions que ara no tenen.
Educació enviarà l’IBISEC a llevar els llaços dels centres
La Conselleria d'Educació que dirigeix Rafel Bosch està decidida a eliminar els llaços quadribarrats que pengen dels instituts de Secundària en defensa de la llengua catalana. I ha donat de termini fins demà divendres perquè els centres educatius retirin aquest símbol. Si no ho fan, la Conselleria enviarà les brigades de l'empresa pública IBISEC perquè els llevin ells. A hores d'ara hi ha 14 centres amb llaços a les façanes. Precisament ahir, l'Associació de directors de Secundària (Adesma) es reuní en assemblea per analitzar les instruccions de la Conselleria sobre l'ús dels edificis públics en relació a la campanya "Enllaçats pel català". Els directors decidiren cercar assessorament jurídic.
El PSM acusa Bauzá de ser “l’enemic número 1 del català”
La política lingüística encén debats al Parlament. Ahir també. PSM-IV-E acusà el president José Ramón Bauzá d'haver-se convertit en "l'enemic número 1 de la llengua catalana". Així el qualificà el diputat Antoni Alorda, qui considerà una "vergonya" les seves polítiques. Alorda, el seu portaveu, Biel Barceló, i la líder del PSIB, Francina Armengol, li demanaren que rectifiqui, escolti el "clam" dels milers de manifestants de diumenge i aturi la "croada" contra el català. Bauzá s'atrinxerà en l'argument que la rebaixa del català era al programa que votaren "lliurement" els ciutadans i reiterà que no rectificarà. "El Govern no ataca el català, sinó que dóna més llibertat als ciutadans perquè puguin triar", afirmà el president, qui acusà l'oposició de "falsejar la realitat amb interessos partidistes" i proclamà un "sí a la llibertat i no a la imposició".
Un de cada tres balears podria votar nacionalista
Lladó (Esquerra), Barceló (PSM), Huguet (Entesa) i Verd (CxI).Foto: Arxiu. Un de cada tres ciutadans de les Balears estaria disposat a votar una força nacionalista o regionalista si les eleccions es fessin demà, tot i que bona part d'ells just ho faria si els fallàs el partit que tenen com a primera opció. Així ho posa de manifest una enquesta de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES), en què es constata que les sigles nacionalistes preferides per aquest 36% de ciutadans són les de PSM-IV-ExM, coalició que creixeria dos punts respecte de les autonòmiques passades. L'enquesta demanava als ciutadans si votarien demà una formació nacionalista.
Salom s’excusa per l’herència rebuda
La presidenta Salom participà ahir en el seu primer debat de política general del Consell. Foto:T.Ayuga. Amb nou mesos de mandat, la presidenta del Consell, Maria Salom, defensà ahir que la seva gestió ha consistit a posar ordre al "desgavell" del Pacte. Pocs anuncis, poques reivindicacions i molta crítica al passat. La popular aprofità el seu primer debat de política general per insistir que es trobà un panorama desolador per justificar les retallades i per anunciar que el seu mandat "no serà una etapa d'alegries, de festa i de rialles", en al·lusió a la seva antecessora, Francina Armengol. "O complim amb l'austeritat o tancam per fallida", avisà. L'oposició, cansada de rebre, li recordà l'herència que reberen ells, després que el PP de Matas i la UM de Munar governassin entre 2003 i 2007.
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
Bosch demana a Bonet que aturi la vaga i s’hi reunirà
La vaga de fam del jubilat Jaume Bonet en protesta contra la política lingüística del Govern arribà ahir al Parlament. El socialista Lluís Maicas posà Bonet com a exemple de lluita per la defensa del català. I el conseller d'Educació, Rafel Bosch, advertí que la protesta s'està fent contra una decisió democràtica i la comparà amb una vaga de fam que fes un alumne que no està d'acord amb la nota que ha tret o amb la d'un pare que vol que el seu fill tingui preferència per rebre un trasplantament d'òrgans.
3.000 milions se’n van de les Illes cada any i no tornen
L'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central, que acaba de fer la Generalitat, torna a posar sobre la taula el greuge que pateix el Principat per part de l'Estat. Per a la resta de comunitats, les balances fiscals no s'han actualitzat, però s'interpreta que la situació no ha canviat substancialment i que Balears continua sent la més castigada. Uns 3.000 milions d'euros a l'any se'n van via imposts a l'Estat i no retornen, el 14% del seu Producte Interior Brut.
El Govern aprova la llei que degradarà el català a l’Administració
El Consell de Govern es va fer ahir a Alaior, Menorca. Bauzá i els consellers hagueren de suportar una protesta per les retallades mentre feien un refresc. Foto:Tolo Mercadal. El català està més a prop de patir una degradació sense precedents com a llengua pròpia de les Illes Balears. El Govern aprovà ahir el projecte de llei que converteix l'idioma propi en una llengua que ja no és necessària per fer feina a l'Administració pública de l'Arxipèlag. El català, per tant, deixarà de ser la llengua pròpia de l'Administració. La modificació de la Llei de funció pública, que també suposa canvis rellevants en la Llei de normalització, haurà de ser aprovada ara pel Parlament perquè entri en vigor. L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública El PSIB creu que el Govern ha aprovat "una llei en contra del català" El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia Inca diu "Sí a la llengua"
Aguiló critica el finançament i ara reclamarà un nou sistema
Encara no té tres anys i ja el volen canviar. El vicepresident econònomic, Pep Ignasi Aguiló (PP), reobrí ahir al Parlament un debat recurrent, el del sistema de finançament. Afirmà que no està satisfet amb l'aprovat el 2009 i que havia de suposar enguany 532 milions més per a Balears. Advertí que no es rebran tants doblers i anuncià que reivindicarà un nou sistema que sigui "clar", perquè l'actual és "fosc, complex, díficil i dóna un marge excessiu de discrecionalitat al Govern central, que té la paella pel mànec". En plena crisi, el Govern diu ara que vol un model "més simple i just", que tingui en compte la insularitat i que situï les Balears en la mitjana estatal.
Isern defensa Palma de Mallorca perquè és millor per als de fora
L'Ajuntament de Palma féu ahir una passa més per tenir tot el control urbanístic sobre la ciutat i per canviar el nom de la capital pel de ‘Palma de Mallorca'. El Parlament inicià, amb els vots a favor del PP i el rebuig de l'esquerra, la tramitació d'un canvi a la Llei de capitalitat, aprovada pels populars el 2006, per tornar enrere la modificació del Pacte el 2008. Per primer pic en un ple, un batle de Palma intervingué per defensar la proposta. El batle Mateu Isern (PP) defensà el canvi de nom de Palma perquè en l'àmbit "nacional i internacional" sigui "millor i major" la seva identificació, sobretot turísticament, tot i reconèixer que la denominació "més popular" és Palma.
Bauzá oferirà als funcionaris reduccions de jornada i sou
El Govern inclourà dins el paquet de mesures per retallar la despesa pública 285 milions d'euros una proposta perquè els funcionaris puguin reduir de manera voluntària la jornada laboral a canvi d'una reducció proporcional del sou. Així ho avançà ahir el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, en la compareixença per explicar la liquidació dels pressuposts de 2011, un exercici que s'ha tancat amb un dèficit provisional de 1.016 milions d'euros, un 3,8% del PIB de les Balears. Segons apuntà ahir, sense mesures de contenció de la despesa, el dèficit hauria arribat a ser del 5,5% del PIB. El vicepresident econòmic, que es considerà "un alumne avantatjat en el control del dèficit", va admetre que les xifres no són les que ell voldria i insistí que "l'objectiu número 1" és contenir el dèficit perquè "no podem continuar per aquest camí".
El Govern fa cessar el cap de l’IB-Salut i ho ven com una reestructuració
Amb una remodelació, el Govern fa desaparèixer el càrrec que fins ara ocupava Juan José Bestard. S'havia dit que no acabaria la legislatura i ahir es confirmà. El Govern destituí el director gerent de l'IB-Salut, Juan José Bestard, tot i que presentà l'operació com una reestructuració del Servei de Salut. D'aquesta manera, l'Executiu de José Ramón Bauzá es treu de sobre un gestor públic que ha aixecat pols en totes les decisions que ha pres i que havia aconseguit irritar el col·lectiu sanitari. Segons explicà ahir Bestard, "m'han destituït per manca de sintonia amb la consellera". Formalment, el Consell de Govern aprovà un decret de mesures urgents per a la reestructuració del Servei de Salut que, bàsicament, suposa la desaparició del càrrec que fins ara ocupava Bestard.
Bauzá apuja els imposts i incentiva la sanitat privada
El vicepresident Agui durant la conferència de premsa en què anuncià els canvis en la política econòmica. Foto:T.A. L'anunciada pujada d'imposts del Govern balear es començà a concretar ahir. L'Executiu augmenta els dos ja anunciats: el de transmissions patrimonials, per la compra dels pisos usats de més de 300.000 euros; i el de matriculacions, per gravar els cotxes més contaminants; i aplica el cèntim sanitari sobre la benzina. L'oposició critica l'increment d'imposts La UIB rebrà tres subvencions per valor de 300.000 euros del Govern Bauzá insinua a l'oposició que gravarà la compra de benzina, pisos i cotxes
El president just “recorda” a Rajoy 400 milions d’inversions pendents
Com si formàs part del protocol, el president Bauzá aprofità ahir la presència a Palma del cap de l'Executiu central, Mariano Rajoy, per "recordar-li" les inversions estatutàries pendents: 400 milions de l'any 2011. No fou una exigència, fou un recordatori. Rajoy, que va venir per acudir a un acte del PP europeu, s'entrevistà una hora amb Bauzá al Consolat. Rajoy afirma a Palma que 'Espanya compleix i complirà' Protestes contra les retallades durant l'encontre dels populars europeus
Bauzá insinua a l’oposició que gravarà la compra de benzina, pisos i cotxes
Les noves mesures poden afectar la compra de carburant. Foto: Arxiu. El Govern aprovarà avui un paquet de mesures, que inclou la pujada d'imposts. Tot i que el president, José Ramón Bauzá, es negà ahir a concretar quins tributs augmentarà, l'oposició interpretà, després de reunir-se amb ell al Consolat, que s'aplicarà el cèntim sanitari, que grava la compra de carburant; que es podria incrementar l'impost de transmissions patrimonials, que afecta la compravenda de pisos i vehicles usats; i que s'augmentarà l'impost de matriculació sobre els cotxes que més contaminin. Més endavant, també segons l'oposició, s'aprovaria un nou tribut ecològic. L'aplicació o l'alça d'aquests tributs suposaria, sempre segons l'esquerra, uns ingressos anuals d'entre 50 i 60 milions.
Allau de crítiques a les mesures antidèficit de Bauzá
L'anunci del vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, d'una imminent pujada d'imposts i de noves retallades de despesa per un valor total de 350 milions provocà ahir una allau de crítiques de l'oposició, sindicats i patronals. No només rebutjaren que l'increment de la pressió fiscal afecti tothom, com passarà amb el cèntim sanitari, sinó que advertiren que les retallades perjudicaran de ple serveis bàsics. L'esquerra, sobretot, criticà el "servilisme" del Govern amb Madrid.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor