"El Govern no ataca el català, sinó que dóna més llibertat als ciutadans perquè puguin triar", afirmà el president, qui acusà l'oposició de "falsejar la realitat amb interessos partidistes" i proclamà un "sí a la llibertat i no a la imposició". Bauzá insistí que complirà els compromisos electorals -que el català deixi de ser necessari per accedir a l'Administració i que els pares trïn la primera llengua d'ensenyament dels fills- perquè "les manifestacions no poden substituir les eleccions".
El nacionalista Biel Barceló li recordà que el votaren perquè havia promès reduir l'atur i, en lloc d'això, pren mesures contra la llengua. I li demanà que retorni al consens lingüístic. També la socialista Armengol li demanà que aturi la "croada" contra el català, deixi d'emprar la majoria per "rompre les regles del joc" i se centri a solucionar els problemes dels ciutadans. La diputada criticà que amb ell creix l'atur, les retallades i la crispació. I li preguntà quins beneficis aporta als ciutadans la seva gestió.
"El primer benefici, i no és poc, és que vostès no governen", li contestà Bauzá, qui li recordà el deute heretat i augurà que amb ell s'aconseguirà sortir de la crisi. Però fou el nacionalista Alorda qui emprà les paraules gruixudes. No només acusà el president de ser "l'enemic número 1" de la llengua, sinó que demanà al conseller d'Educació, Rafel Bosch, si no estava "empegueït" de sentir com intel·lectuals comparen la política del Govern amb la de Franco. Bosch li exigí que retiràs el qualificatiu d'"enemic" del català, però el nacionalista s'hi negà.
Alorda considerà una "aberració" que se separi alumnes en aules en funció de la llengua. I Bosch insistí que el proper curs es deixarà que els pares triïn la primera llengua d'ensenyament dels fills. També denuncià que hi ha centres on no es deixa als professors de castellà fer fotocòpies en aquest idioma o altres on als passadissos no es permet als infants parlar en castellà. El conseller remarcà, sobre els llaços, que els centres no estan per acollir "debats polítics". Cosme Bonet (PSIB) l'acusà de perpetrar un "atac sistemàtic" contra la llengua.
Al marge del debat lingüístic, el Parlament aprovà ahir dues lleis, la de l'emprenedor i el decret llei de restructuració de l'IB-Salut. La primera llei, en vigor des de fa sis mesos com a decret llei, s'aprovà amb el suport parcial de l'oposició, que la considerà "innòcua" i sense dotació econòmica. La segona, la de l'IB-Salut, fou rebutjada per l'oposició, que la criticà durament perquè apuja 25.000 euros anuals els sous dels dos directors generals de Salut i perquè deroga el decret que limitava el temps màxim de llistes d'espera. L'esquerra ho considera una pèrdua de drets dels ciutadans.
En canvi, el PP rebutjà una iniciativa de PSM-IV-E sobre l'avortament i lamentà que no hi hagi acord per "defensar el dret a la vida". Només s'acceptà fer un pla de salut sexual als instituts però, per exemple, es refusà posar-hi màquines expenedores de preservatius. El PPassegurà que no hi ha doblers per al "gratis total". La impulsora de la proposta, Fina Santiago, advertí que el Govern sí que en té per crear una delegació a Formentera. Tant ella com el PSIB criticaren els retrocessos i les traves que el PPposa a les dones que han d'avortar.
96 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No entenc com encara hi ha gent que se fica en la discussió de mallorquí vs català. Mallorquí és català i el català és mallorquí! I clar que volem defensar les nostres particularitats dialectals, qualcú ha dit el contrari? En Bauzà ha dit no al català/mallorquí!! Li voleu riure les gràcies per haver dit no al català? no veis que ens condemna a perdre la nostra herència cultural? Molt de xerrar de què se perdrà el mallorquí, i és vera, però no serà pel català sinó pel castellà. I qui no ho veu o és cec o no ho vol veure.
I tant que "cola mallorquín"... El que no cola són les consignes desbaratades dels qui diumenge feren el més gran dels ridículs al parc de ses estacions. Salut i SÍ A LA LLENGUA
I tant que "cola mallorquín"... El que no cola són les consignes desbaratades dels qui diumenge feren el més gran dels ridículs al parc de ses estacions. Salut i SÍ A LA LLENGUA
No cuela, suizo. Sigue intentándolo.
A tots aquests que diuen "bravo senyor Bauça, mallorqui i mai catala, etc" domes vull recordarlos que aquest personatge no ha tret el catala com a requisit a l'administracio per posar-hi el mallorqui, o el balea, o com li volgueu dir. L'ha tret per deixar-hi el castella totsol. Si lo que voleu, com ell, es una Mallorca castellana, digueu-ho clarament, i deixau-vos de coverbols. Si estimau sa vostra llengo, sigui sa que sigui, recordau que aquest senyor la esta convertint en llengo de segona, i vos esta negant es dret a ser atesos en sa vostra llengo, si aquesta no es sa castellana. Aquest senyor no esta en contra des catalanistes, esta en contra de tot lo que no sigui castella aqui.No entenc com cap mallorqui pugui donar suport a aquest govern. O es que es mallorquins volem que lo nostro desaparegui.
Un dels tòpics més usats és anomenar la llengua espanyola com ·"la llengua de Cervantes", però també hem de recordar que va ser la llengua de Franco i de Jose Antonio, del general Goded i de Millan Astray, la que va aprendre el Comte Rossi i la que usava el general Mola en els seus comunicats cospiradors des de Pamplona. És la història, no inventam res.
" Bosch li exigí que retiràs el qualificatiu d'"enemic" del català, però el nacionalista s'hi negà." Naturalment. Ja no jugam amb les mateixes normes, que no us heu adonat, govern-pp? Els dies de guardar les formes i de ser políticament correctes s'han acabat.
Crec que diumenge va quedar ben clar. 50 mil persones ja no son els "cuatro gatos catalanistas de siempre". Bauzá: Si no canvies aquesta política anti-mallorquina crec que tendràs una legislatura molt rostida.
El pitjor enemic de la llengua son els qui la volen imposar per collons. Acció-reaccio. La veritat els hi agradi o no es que en Bauça no va mentir i aplica el seu programa guanyador a les eleccions. Sa gent veu que el que els desespera es perdre subvencions, privilegis i favors i que molta gent vivía a costa de la llengua per això s´han fet odiar per gran part del poble.
Es centres educatius de ses Balears s'assemblen cada vegada més a ses Ikastolas des País Basc on es fa proselitisme des nacionalisme i fins i tot de l'independentisme. Mà dura i fermesa, Sr Bauza